Paraules de Petrer (XXIII): «quadrella» i «porga»

‘QUADRELLA’

Dels dos diccionaris que més consultem per a elaborar esta secció (el DNV i el DCVB), només el segon recull el mot quadrella, que en la seua primera accepció el qualifica d’antic i el defineix així: ‘La quarta part d’una host [exèrcit en campanya], divisió que s’adoptava principalment per al repartiment de la roba o botí. cast. cuadrilla.”

De fet, l’únic exemple aportat pel DCVB per a esta accepció és del Llibre dels feits, la crònica del rei Jaume I (89): “E dixerem éls com se partiria la roba? E nós dixem que per cadrelles” (la cursiva i la negreta són nostres).

En canvi, el DNV només registra quadrilla, que defineix com a ‘colla’ (amb este exemple: La quadrilla de collidors ha fet vaga), forma que també porta el DCVB, que la qualifica de castellanisme i defineix de la següent manera: ‘Colla, grup de gent que actua conjuntament. cast. cuadrilla.’

D’altra banda, està clar que en el valencià de Petrer quadrella té el significat de ‘colla, grup de gent’. El dubte que tenim, però, és si es tracta d’una prolongació del significat de l’antic quadrella que documenta el DCVB (a partir de ‘quarta part d’una host’ podria haver arribat al sentit de ‘part, grup de gent’) o bé d’una adaptació del castellà cuadrilla, amb canvi del prefix –illa per –ella, que es percep com a més valencià (cf. portilla/portella, cosquillas/cuscanelles…).

A continuació oferim uns quants exemples de la nostra paraula que hem trobat en diferents textos de l’ambaixada en valencià.

En la de 1977, hi ha un moment en què el cristià comenta la crisi econòmica de la comparsa de Mariners:

“Si en ves de criticar

a esta quadrella[de] pobrets,

tot eixe personal

parlara en Paco Sopetes,

per molts poquets diners

vos apuntaria als Mariners

i vos cantaria la Internacional.”

En el text de l’any 1980, en el parlament inicial de l’ambaixada el moro diu:

“¡Petrolancs: ja sóc aquí!,

com va dir el Tarradellas,

a cavall d’este rossí

i al front d’esta quadrella.

I acte seguit conta que l’aiatol·là li va dir això:

“[…] ¡Escolta, xe!,

ja està bé d’estar parat.

Enganxa a la quadrella,

arrea-te’n pa Petrer

i als que tenen en la mà

el rabo de la paella

lis dius de la meua part

que no siguen capsots,

que òbriguen la mà

o lis l’obris a calbots”

El següent exemple el trobem en l’ambaixada de 1984, en paraules del moro:

“Al vore tanta pilota

ja tenia la mosca en l’orella,

perquè, de tots, és el meu ‘jefe’

el més ronyós de la quadrella.”

En el text del mateix any, més avant el moro li diu al cristià:

“Estàs molt equivocat:

som una quadrella de moros

que venia a reclamar

a vore en quin permís

canvieu vosatros l’entrà’.”

També en l’ambaixada de 1984, el moro es queixa dels concerts de música de les festes de la Maridéu:

“També vullguera tenir

unes paraules en ell [el regidor de Festejos],

pues este any passat,

per la Mare Déu del Remei,

entre Mecano i Obús

i el resto de la quadrella

va deixar més de mig poble

prou fotut de l’orella.”

Finalment, en el text de l’any 1997 el moro es posa nostàlgic:

“I a l’entrar per l’Esplanà’

me va agarrar una ‘congoja’

i hasta ganes de plorar.

Me’n vaig recordar d’abans,

les quadrelletes d’amics

cap amunt i cap abaix.”

quadrella

‘PORGA’

¿Qui no ha dit mai “¡Eres un porga!” a una persona molesta, pesada, que no para de queixar-se, de donar que fer…?

Pareix clar que en la nostra paraula s’ha produït una ampliació de significat a partir del sentit original de porga: ‘’Acció i efecte de porgar; cast. purga.Especialment: a)Purga, netejament del ventre; medicament amb què es neteja (Val.).’

D’este primer significat n’he trobat dos exemples en els textos de les ambaixades en valencià. En la de 1984, el moro conta que últimament han dimitit uns quants regidors del PSOE en l’Ajuntament de Petrer i que molts han al·legat motius de salut per a deixar el càrrec:

“Xe!, si és per cosa de salut

que veguen a don Antoñito

o que se prenguen una porga,

o que no viatgen tant,

que l’últim està tocant

i me pense que és Pandorga.”

En l’ambaixada de l’any següent, el moro torna a usar la nostra paraula:

“Mes això pareix una porga

d’eixes d’oli de resino,

ja voreu com els aplana

quan els agarre Corcino.”

El cas és que una porga és, en principi, una cosa prou desagradable (de fet, el DNV recull com a quarta accepció del mot la següent: ‘assumpte desagradable’).

En este sentit ha sigut molt interessant trobar (en boca del moro), en l’ambaixada de 1981, la locució donar la porga (a algú), amb el significat de ‘molestar, importunar, donar la llanda’:

“Però ja està bé de poesia,

anem a parlar en eixe tio [el cristià]

o aquí se me fa de dia.

Anem a donar-li laporga

i, si eixe castell no solta,

vaig a armar-li més folló

que el que arma Paco Almarcha

quan ensaia el pregó.”

Per tant, si una porga és una cosa molesta i donar la porga és ‘molestar, importunar’, la conseqüència és usar directament porga com a sinònim de ‘persona pesada’.  Fixem-nos, d’altra banda, que a l’aplicar el nom a una persona, el substantiu, que en principi és femení, també pot utilitzar-se com a masculí. És exactament el que veiem en l’exemple següent, de l’ambaixada de 1992, quan el sentinella li diu al moro:

“Desde luego eres un porga,

molestes tu més que els bitxos,

i com pressa no en tendràs,

segur que me deixaràs

sense vore les mama Chichos.”

De tota manera, el més curiós del cas és que ni el DCVB ni el DNV recullen este significat de la paraula, cosa que sí que fa, en canvi (encara que només en femení), el Diccionari català de l’Alguer, de Josep Sanna:“PORGA [pronunciat /pólga/]: 1) Medecina per netejar les intestines. 2) Persona enfadosa [molesta]. No veig l’hora que aquest se’n vagi; és unaporga” (la negreta és nostra).

Fixem-nos que en este últim exemple el substantiu s’usa amb el mateix significat que a Petrer, amb l’única diferència que s’utilitza el femení encara que el subjecte siga masculí.

porga

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *