El periodista i membre de la Secció Filològica de l’IEC, Joaquim Maria Puyal, oferirà el 5 de febrer una conferència sobre la transmissió de discursos des dels mitjans de masses.

La conferència es durà a terme a les 12.00 hores en la sala d’actes de l’edifici Germà Bernàcer i serà presentada pel professor del Departament de Filologia Catalana de la UA, Brauli Montoya.

Joaquim M. Puyal i Ortiga (Barcelona, 1949) és doctor en Lingüística per la Universitat de Barcelona. Es llicencià en Filologia Romànica per la UB i posteriorment amplià els estudis amb la llicenciatura en Ciències de la Informació en la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2009. L’any 2010 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. És un dels més prestigiosos periodistes catalans gràcies als seus treballs en televisió i ràdio. El 2012 va ser escollit pels lectors del diari El Periódico com a Català de l’Any 2011.

El nom d’aquest barceloní va lligat a la televisió, la ràdio i el Barça. Les seues locucions són tot un referent per als seguidors del Barça des que el 1976 va fer la primera retransmissió de futbol en català i sempre amb una cura exquisida per la llengua, fet que l’han convertit en mestre de molts narradors esportius. Al llarg de la seua extensa carrera com a comentarista radiofònic ha retransmès més de 2.000 partits de futbol.

Més enllà de la tasca radiofònica, la popularitat de Joaquim M. Puyal també té a veure amb la seua presència en televisió, mitjà de comunicació en el qual ha dirigit, produït i presentat diversos programes, sempre en llengua catalana. Destaquen els formats televisius per a Televisió de Catalunya en què ha utilitzat tota mena de recursos professionals per a generar mons suggeridors i reflexions polièdriques: Vostè jutja (1985-87), La vida en un xip (1989-1992), Tres pics i repicó (1988-1991), El joc del segle (1991-1992), Un tomb per la vida (1993-94). Tots van ser, en el seu moment, líders d’audiència.

Té publicats dos llibres: Aicnàlubma (2011), una reflexió sobre la societat i els mitjans de comunicació, i La realidad diversa (2011), la versió en castellà.

Ha rebut els premis i distincions següents: quatre premis Ondas (1978, 1979, 1986 i 2004); la Creu de Sant Jordi (1993); el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana (1997); el Premi Nacional de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions (2004); el premi Manuel Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu (2005); el Premi Ciutat de Barcelona; tres premis atorgats per Òmnium Cultural i el reconeixement com a Millor Locutor de Ràdio i Millor Presentador de Televisió del segle XX concedit pel programa L’altra ràdio de Ràdio 4 i Eutelsat.