És la façana —o frontera— de Petrer per definició. Caldria atendré la protecció de l’entorn des de les polítiques urbanístiques municipals amb subvencions, intervencions restauradores, reparacions, estímuls… No ho tornaré a dir. Ja ho he dit.

Un conjunt d’àmplies terrasses abalconades cobreixen el tram del carrer José Perseguer devers als Derrocat. I en aquest conjunt destaca el ben cuidat mirador de fusta que el mestre del plomí, Helios Villaplana, recull com a element central del dibuix urbà. A la casa del mirador —“la Casa del Pintor”— s’accedix pel carrer Pedro Requena i pertany, com el seu nom indica, a un reputat artísta plàstic i il·lustrador gràfic castellà assentat a Petrer des de la seua adolescència. El propietari ha mostrat una gran sensibilitat estètica i ciutadana —com no podia ser d’altra manera— restaurant i conservant amorosament este bell element de l’arquitectura urbana petrerina. Enhorabona.

Una anècdota sobre la construcció del mirador em servirà per finalitzar la “literestampa” de la làmina urbana del senyor Villaplana. Els meus iaios em contàvem que un dels fusters que va treballar en la seua construcció era cosí del iaio Vicent. Un artesà amb inspiració artística amant de l’obra ben feta. Aquell jove, amb una potent consciència de classe, solia cantar mentre treballava melòdies amb lletres fortament crítiques amb la patronal, la Monarquia, l’Església i les forces d’ordre, cosa que li va suposar en més d’una ocasió ser detingut i obligat a abandonar la construcció del mirador. Ja veieu, ni la intervenció repressora de la Guardia Civil va poder impedir un treball d’arquitectura de fusta tan bell com senzill. Un element imprescindible del paisatge urbà petrerí.