Preparant les vacances

-On aneu enguany de vacances?

-Si fóra per mi aniríem a un poblet de muntanya i llogaríem un xalet, però els xiquets volen que anem a la platja.

-Jo abans anava a la platja, però ara no hi torne per res del món. Hi ha massa gent.

-I on penses estiuejar?

-Vull anar a Edimburg.

-Nosaltres vam anar fa uns anys a Escòcia. És un paisatge fantàstic, amb tant de penya-segat. Faràs la ruta del whisky?

-I tant!

-No t’oblides el paraigua a casa. Plou molt a Escòcia.

-No patisques, m’emporte un impermeable.

-I vés amb compte amb el monstre del llac Ness.

-Val més que el monstre vaja amb compte amb mi. Perquè no pense tornar sense una fotografia seua.

REMARQUES DE VOCABULARI

aeroport aeropuerto

allotjament alojamiento

anada ida

apartament apartamento

arribada llegada

avió avió

bitllet billete

busseig buceo

bussejador –a (o bus)  buzo

càmping cámping

duana aduana

equipatge equipaje

estiu verano

estiuejar (o estiuar)  veranear

excursió excursión

fotografia fotografía

hivern invierno

hoteleria (o hostaleria)  hostelería

itinerari itinerario

muntanya montaña

neu nieve

paisatge paisaje

passaport pasaporte

platja playa

regió región

quinzena quincena

turisme turismo

vacances (o vacacions)  vacaciones

vaixell (o barco)  barco

viatge viaje

xalet chalé

Un poquet de gramàtica pràctica

L’ús de l’infinitiu

• L’infinitiu és el nom del verb i una de les formes no personals.

• L’infinitiu no té valor d’imperatiu, i per tant, és incorrecte usar-lo amb valor d’obligació o de recomanació, llevat de si va precedit de la preposició a.

• Davant d’infinitiu no ha d’anar cap article. Per tant, hem de suprimir-lo (l’opció més fàcil), reemplaçar-lo per un substantiu o per fórmules buides, com ara: EL FET DE o EL FET QUE. Però sí que pot anar precedit d’article en el cas que l’infinitiu s’haja substantivat per l’ús.

• Tampoc no és correcte utilitzar l’infinitiu amb valor de recapitulació.

Exemples:

Malament *No fumar.

Bé No fumeu.

Malament *Espentar.

Bé Espenteu.

Bé A callar!

Bé A treballar, que no acabem la faena!

Malament *El firmar eixe document no et compromet a res.

Bé Firmar eixe document no et compromet a res.

Malament *El saber-ho em tranquil·litza.

Bé *Saber-ho/El fet de saber-ho em tranquil·litza.

Malament *Acabar donant-vos les gràcies.

Bé Acabe donant-vos les gràcies.

Bé El caminar d’Anna és molt peculiar.

Bé El dinar de hui està per a llepar-se els bigots.

Bé El berenar que m’ha preparat la iaia està deliciós.

En este últim cas, cal notar que l’infinitiu està substantivat per l’ús.

Castellanismes innecessaris

valla* tanca

Enguany posaré una tanca nova en el xalet perquè els vàndals l’han trencada i han entrat a robar tres vegades.

testic* testimoni

El testimoni va reconéixer l’atracador en la roda de presos.

inconfundible* inconfusible

Enric té un aspecte inconfusible, amb eixes cames tan llargues i el cap tan xicotet.

acantilat* (terreny) escarpat –ada. Aquella part del camí era molt escarpada. // (fons del mar) en terrassa. Zones en terrassa de l’Atlàntic. // (tall vertical del terreny)  penya-segat, espadat, tallat. Va patir un accident molt aparatós.Va pegar dos voltes de campana i finalment va caure pel penya-segat.

aterrizar* aterrar

Si l’avió aterra en l’aeroport convingut, els segrestadors alliberaran els ostatges.

xatarra* ferralla

En aquella foneria entraven cada dia tones de ferralla i les altes temperatures

feien que isquera el ferro liquat.

icono* icona

Per a qualsevol consulta sobre com accedir als servicis sol·licitats polse sobre

la icona inferior i indique’ns quin és el seu problema. Li respondrem

ràpidament.

rasgo* tret, facció

El xiquet s’assembla molt a son pare.Té els mateixos trets físics.

frioler –a* fredolí –ina, fredolic –a, fredolec –ega

Pau i Laura són germans, però a l’un sempre li sobra roba i l’altra és molt fredolina.

xollo* ganga, ocasió. Esta botiga és una ganga, tot està rebaixat al cinquanta per cent. // (allò que proporciona beneficis fàcils) mina. Un treball com el seu és una mina.

Més lèxic

Estada i estança

Aprofitant que en esta unitat estem abordant el tema de les vacances, i per tant la preparació de viatges, és important distingir el significat de les paraules estada i estança. En castellà hi ha una única paraula per a expressar totes dues: estancia. Però en valencià en tenim dos de diferents. Amb el mot estada es fa referència al ‘temps que un està en un lloc determinat’. Així, podríem dir que L’estada a Anglaterra fou molt instructiva. Mentre que amb estança es designa una ‘habitació, una cambra’: L’estança en què vaig allotjar-me tenia una vista esplèndida.

Locucions, frases fetes i refranys

a mitjan (o a mitjans de): cap a la meitat d’un espai de temps, una cosa o una acció (cast. a mediados de).

Nosaltes solem esmorzar a mitjan matí.

a mos redó: menjar a grans mossos (cast. a bocados, a bocado limpio).

Li agradava menjar les tomaques a mos redó.

ballar-la magra: passar misèria, necessitat (cast. estar en apuros o en la penuria).

En l’època del ‘boom’ immobiliari tenia tres cotxes i dos cases, però ara ha perdut la faena i la balla magra.

el que s’ha promés siga atés: (cast. lo prometido es deuda).

Tu et vas comprometre a fer el treball i ara no ens pots deixar tirats, perquè el que s’ha promés siga atés.

quedar lluït: quedar malament, en evidència (cast. quedar lucido).

El presentador de la gala ha quedat lluït, perquè no sabia el guió i no parava d’equivocar-se.