Moltes vegades hem assistit a un element del debat plenari on utilitzant una excusa, un pretext, s’intenta generar una confrontació entre organitzacions polítiques convertir el debat en un partit de tenis. És una formula molt utilitzada per la vella política.

No anem a caure en la temptació de valorar el pacte estatal entre PSOE Ciudadanos-C’s on apareix la proposta d’eliminació de les diputacions, que ha generat una contradicció en les files socialistes, i que vol aprofitar el Partit Popular com dard enverinat. Cal recordar que esta moció és manufacturada des de Madrid i s’està presentant en tots els ajuntaments on té representació el PP. Anem a centrar-nos, aleshores, en el tema que ens ocupa: les diputacions.

Per a Sí-Podem la seua funció original ha perdut sentit. Es van crear per a controlar i fiscalitzar els territoris de la Corona Borbònica, de manera centralista, imitant el model organitzatiu de la França Napoleònica. Un ordenament totalitzador que no té en compte les singularitats i la pluralitat de cada territori i les necessitats de cada població. Una institució poc democràtica que ja als seus inicis pateix d’una mancança de sobirania territorial.

La diputació es una estructura caduca i decimonònica que a la transició és suaument reformada i han de fer-se malabars per poder encaixar-la dins del nou ordenament constitucional.

Un encaix inacceptable pel poder que se li atorga a una institució opaca, poc democràtica que és més difícil el seu control i fiscalització i que queda al marge de la voluntat popular.

Desgraciadament hem comprovat que les diputacions s’afavoreixen indirectament les pràctiques clientelars i la corrupció organitzada. Recordem casos com Jose Luis Baltar, condemnat per haver utilitzat la diputació d’Ourense com una agencia de col·locació d’amics. Més de 104 persones i fins i tot va tenir la barra d’autodenominar-se «cacic bo» o els casos flagrants al nostre país: Alfonso Rus a València, detingut per estar implicat en una trama de corrupció per tota la
província, Carlos Fabra empresonant per frau fiscal o Joaquín Ripoll ex-president de la diputació, molt conegut per la bancada «Popular» de Petrer i processat pel cas Brugal.

Les diputacions i les divisions provincials han sigut superades a la Constitució per l’ordenament autonòmic.

Les seues funciones podrien fer-les perfectament l’administració autonòmica i sobre tot la local o en tot cas estructures més properes a la ciutadania com les Comarques.

L’Estatut d’Autonomia valencià va contemplar la creació d’una «Llei de Comarcalització». Com va passar a Aragó o Catalunya, on es va dur a terme un procés de comarcalització en el qual es dotà a les comarques de capacitat
jurídica i administrativa i en la qual es van reforçar les competències de les mancomunitats, en detriment de les diputacions.

No obstant això aquestes propostes són rebutjades pels governs autonòmics que se succeeixen a partir de 1987, amb el socialista Joan Lerma com a President de la Generalitat, i hui dia la Llei de Comarcalització segueix pendent.

Quines ha segut les conseqüències, doncs excessiva concentració de la gestió als palaus provincials, i per tant desconeixement de la realitat municipal, i la duplicitat de funcions de les administracions, la qual cosa ha generat el malbaratament de recursos i despeses.

La diputació ha volgut ser l’ajuntament dels ajuntaments però ha fracassat. Per que s’ha allunyat de les necessitats reals dels veïns i veïnes i dels ajuntaments coneixedors de les mancances i prioritats de les seues població.

Ara el PP vol utilitzar aquesta moció pel seu interés i argumentarà que gràcies a les diputacions i la seua gestió es mantenen i funcionen la majoria dels municipis, però la llei de reforma de la administració local que van aprovar ells, ha regulat precisament tot el contrari, ha anul·lat l’autonomia dels ajuntaments llevant competències, finançament i inclòs la capacitat de fer contractacions de personal a favor de les diputacions. Quin contrasentit! Volen defendre als municipis més febles estrangulant-los i fer-los més depenen de esta institució, per seguir cohesionant Espanya i de pas xuplar del bote. La nostra conclusió es que mantenir les diputacions és anar en contra d’aprofundir en la democràcia
real.

Sergi Cremades – Portaveu del Grup Municipal Sí-Podem/ S.G. de Podem Petrer