El 13 de febrer podíem llegir al diari PÚBLICO, la columna de Javier Ortiz ”Todos no somos Marta”, on l’autor es mostrava crític amb els moviments de solidaritat produits en bona part pels mitjans de comunicació, tan atents a les notícies truculentes i tràgiques, i denunciava que
“Hay muchos que se apuntan a ese género de solidaridad para ocultar –para no plantearse siquiera– que no mueven un dedo para paliar la riada diaria de violencia y crueldad que anega el mundo.”
Lamentava la desparició de Marta del Castillo, com jo faig ara i mostrava la solidaritat amb la família i amics, al temps que mostrava el seu pensament a contracorrent en un panorama dominat per l’uniformisme del «TODOS SOMOS…» i del pensament únic.
Perque aquestes plataformes de nom “TODOS SOMOS…” en no poques ocasions amaguen el que sí que són unes poques persones i més prompte que tard es poden vore els interessos i les motivacions –generalment espuris- què els han dut a embarcar-se en estes aventures.
Les darreres declaracions dels responsables de la plataforma “Todos somos Marta” han fet que algunes persones no continuen sent Marta. Costa, es cert, després del bombardeig televisiu donant compte dels escorcolls en el riu i en el femer de Sevilla, dir: “jo no sóc Marta”. Però també és difícil assumir aquestes manifestacions que en fan destacats representants de la plataforma des de la direcció de la mateixa:
“No queremos la dejadez del Partido Socialista, sino la capacidad que tiene el PP para poder
entender que tiene que hacer lo que pide la sociedad a gritos, que es justicia”
“Para qué queremos bodas gays y abortos de menores, si lo que queremos es que los
asesinos no anden sueltos”
La societat a la que ells adjudiquen que sol•licita a crits justícia no té res a vore amb ells que demanen cadena perpétua i acompliment complet de les condemnes per a certs delictes entre els quals, per alguna raó, no està la corrupció política. Sí es troba la pederàstia, però desmenteix la “capacidad que tiene el PP para poder entender”, ja que hui mateix el seu cap de llista a les eleccions europees ha minimitzat la gravetat de la pederàstia, donant-li menys culpabilitat que a un dret legal com és l’avortament.
La segona frase destil•la homofòbia i misogínia. No mereix cap comentari. Tan sols una pregunta ben simple ¿Per a què volen cap dret democràtic, si el seu únic interés és fer campanya pel PP?
Arribats a este punt jo no sóc Marta. No vull participar en la manipulació dels sentiments de la gent en benefici de persones sense escrúpols que no dubten en la utilització sectària de l’efímer prestigi que els ha donat una intensa campanya dels mitjans de comunicació, més interessats en la difusió i venda de la tragèdia que en la informació.