En l’escala

En l’escala

-Caldria vore si faig més soroll jo amb la música o vosté escurant.

-Jo no escure a hores intempestives.

-Les huit del matí li pareix poc intempestiu? És que no respecta vosté ni els diumenges.

-Les huit és hora d’estar alçat.

-Mire, senyora Cantó; així no arribarem enlloc. Tots els dilluns tenim la mateixa història

-Home, és que a totes hores té vosté posat eixe pum pum horrible.

-Pum pum horrible! Més horrible és el soroll de les seues cassoles, per no dir els patins dels seus fills. A més, crec que no és per a tant; jo connecte el CD a les deu i mitja, quan acabe de sopar. I a les dotze o l’apague o li lleve veu.

-Sí, però jo el sent.

-De segur que està amb l’orella apegada a la paret.

-Què està insinuant vosté?

-Senyora Cantó, més val que ho deixem córrer perquè hui està vosté molt nerviosa i no pareix que puguem aclarir res. Així aque adéu, i molt bona nit!

Fixa’t en la paraula en negreta d’esta frase: A més, crec que no és per a tant.

L’expressió a més és una locució adverbial que s’utilitza per a indicar que una acció , un fet, succeïx afegit a un altre. Molt sovint , en el parlar espontani, en lloc d’esta locució genuïna, es fa servir el castellanisme *ademés, que cal evitar en un llenguatge acurat. Però, a més d’esta forma, també hi ha altres recursos per a evitar este castellanisme innecessari, com ara a més a més, de més a més.

És un bon professional, i, a més, com a company de treball és excel·lent.

REMARQUES DE VOCABULARI

aclarir aclarar

adéu adiós

discussió discusión

este –a (o aquest –a) este –a

rebombori (o aldarull, xivarri, bullícia) jaleo

respectar respetar

respecte respeto

soroll ruido

xafardeig (o tafaneig) cotilleo

xafardejar (o tafanejar) cotillear

xafarder –a (o tafaner –a) cotilla

Un poquet de gramàtica pràctica

Fins i fins a

La preposició fins a indica el punt final d’un moviment o d’un espai de temps. Si indica llocs físics, fins a es manté sencera quan també és possible la frase només amb la preposició a. En canvi, es reduïx a fins quan no s’usaria la preposició a en la construcció alternativa. Anirem fins a sa casa al costat de Anirem a sa casa. En canvi, Anirem fins allà al costat de Anirem allà.

Cal dir també que la preposició fins a completa una determinació locativa o temporal introduïda amb des de: Des de València fins a Barcelona hi ha 349 quilòmetres. Vaig treballar des de les huit del matí fins a les deu de la nit. Per tant, si la determinació circumstàncial s’introduïx amb de, és incorrecte completar-la amb fins (caldria completar-la, en este cas, amb la preposició a): De Salses a Guardamar.

En contextos temporals, fins a es manté davant noms o sintagmes nominals i infinitius. Per contra, es reduïx a fins seguida d’adverbis, preposicions o oracions introduïdes per que, quan o fa. Vos done de temps fins al mes que ve. Seguiu el camí fins a trobar el Mas Vell. Bona nit i fins demà. Corre fins que no pugues més. Fins fa poc, el Reial Madrid era el club de futbol més ric del món. En altres contextos ni espacials ni temporals es manté la forma plena fins a. Hi caben fins a cinquanta persones. Per últim, com a adverbi equivalent de inclús pren la forma fins o fins i tot. Ho sap fins (o fins i tot) Miquel.

Castellanismes innecessaris

airbus* aerobús

Vam viatjar a París en un aerobús.

alquilar* llogar, arrendar

He llogat una casa per quatre-cents euros al mes.

amanyar* falsejar, trucar

Han falsejat el resultat del partit, per això perdran tots els punts aconseguits en la Lliga.

escoll* (obstacle) escull, impediment

Hem d’eliminar tots els esculls per a resoldre el cas.

grassa* greix

Els mecànics solen dur les mans plenes de greix.

Nota: grassa és el femení de gras, ‘home gros’

llàtig* assot, fuet

Encara hui, en molts països hi ha penes en què es fa servir l’assot.

nit bona* nit de Nadal

La nit de Nadal se sol passar en família.

nit vella* nit de Cap d’Any

La nit de Cap d’Any la passaré amb els amics.

piropo* floreta, flors, floretes, amoreta, lloança, alabança

Com que és molt guapa no para de rebre floretes.

remitir* remetre

Afortunadament, la febra ja li comença a remetre.

Més lèxic

Infligir i infringir

Infligir i infringir són dos verbs que es pareixen molt però no tenen res a vore. Infligir és ‘aplicar una pena o castic’; també ‘derrotar el contrari’. El València va infligir un contundent correctiu al Madrid, 0–3. Infringir és ‘saltar-se la llei’, ‘violar-la’. Ha infringit vosté tres preceptes del codi de circulació, i encara està fent i contrafent.

Locucions, frases fetes i refranys

en fresc: en un lloc fresc (cast. al fresco)

És millor que posem la cervesa en fresc perquè si es calfa no valdrà res.

en un pensament: en un espai de temps molt breu (cast. en un decir Jesús)

Estic meravellat perquè el xiquet va resoldre el problema en un pensament. És un geniet!!!

escampar el poll (o escampar la boira, fotre el camp): anar-se’n, fugir (cast. poner pies en polvorosa, ahuecar el ala)

La pel·lícula era insofrible i al poc de començar vaig escampar el poll.

tindre bones penques (o moltes penques): ser un desvergonyit

Laia té bones penques, per això és tan bona comercial

a cavall regalat no li mires el dentat (cast. a caballo regalado no le mires el diente)

Topònims

Petrer

Alt de la Creueta

Barranc del Tio Tomàs

Casa del Forcat

Casa del Nap

Racó de Rossico

Altres llocs

Aiora

Buenos Aires

El Bierzo

el Líban

els Països Baixos

la Canyada

Nil (riu)

Orà

Praga

Sant Vicent del Raspeig

Descarrega açí el pdf de la lliçó


One thought on “En l’escala”

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *