Dues qüestions destaquem d’aquesta citació. Una, l’exclusivitat de l’obstetrícia reconeguda i cedida a les dones pel metge mallorquí i, la segona, l’obligació d’informació i formació de les comares per a desenvolupar el seu ofici. És una formació extrauniversitària, dirigida pels metges, com és el cas de l’obra Libro del arte de las comadres o madrinas y del regimiento de las preñadas y paridas y de los niños escrit per Damià Carbó. Les dones que practicaven la medicina i escrivien sobre ella ja les havíem silenciades. F. Bertini (1991) estudia una tal Tròtula, metgessa de reconegut prestigi als segles XII-XIV, que a més a més escriví un autèntic manual d’obstetrícia, ginecologia i puericultura.

El Tribunal del Real Protomedicato de l’antic regne valencià controlava l’exercici de les professions relacionades amb l’assistència sanitària. Així, amb diferents bans i ordres recorda la prohibició per a qualsevulla persona que no siga aprovada per l’esmentat tribunal per a actuar de comare o de metge (11). Un exemple d’aquest control formatiu és la nova comare que el mes de novembre de 1733 contracta el consell de Cabdet (12):

“… por quanto Bárbara García, vezina de este dicho lugar y quien exerce el oficio de Madrina eo Comadre en él, se halla mui accidentada y con muchos años que le ympiden el exacto cumplimiento de su obligación; sobre que se an hecho a sus mercedes por algunos vezinos de él diferentes representaciones; y que respecto de haver venido a este dicho lugar de la Ciudad de Alicante María Pomares y haver presentado dos testimonios de su examen de tal madrina y cartas de abono de la havilidad y pedido se le admitiese en él para usar dicho su oficio: Unánimes y conformes, en atención a lo que queda expresado, admitían y admitieron a la susodicha María Pomares mujer de Antonio Bonastre por madrina en este dicho lugar a quién por razón de su oficio, ocupación y trabajo se le consignan y darán en cada un año de los propios de dicho  lugar, seis libras de moneda valenciana, para que con ellas pague el alquiler de una casa para su havitación y morada; y se le hará libre de todas cargas concejiles según se acostumbra en él”.

El salari que percep la comare de la tresoreria local dels pobles del Vinalopó és inferior al dels homes, al rebut pel ministre, l’escrivà, el metge o el mestre. És difícil conèixer els noms de les comares contractades pel consell particular, perquè normalment resta subordinada la dona al seu marit en el moment del contracte o del pagament del salari; la seua definició prové de la seua relació i dependència de l’home. Així, el 25 d’abril de 1625 el consell particular de Petrer decideix nomenar “a la muller de Pere Plasa per a que servisca de comare a rao de sinch lliures cancun any” o el 1628 el clavari petrerí registra el salari de la comare que paga “a la muller de Joan Santo”. A més, ja a la centúria borbònica, des de l’any 1723 els llibres de comptabilitat municipal registren que el salari abonat  l’agutzil també correspon a les retribucions de la comare, ofici que recau en la dona del ministre. Ara per ara únicament coneixem el nom d’una comare de Petrer: Antònia Gomis assistia a les dones parteres el 1690 (13).

Una cita de 1652 de la vila de Monòver com a un altre exemple de la dependència marital de la comare:
“Francesc Albert, clavari de la present vila, done i pague a Isabel Joan Gonzalves, muller de Carles Montoro, madrina, …”.

Així, doncs, la creació de vida és tema exclusiu i àrea de participació social de les dones. L’obstetrícia, ofici creador de vida, és femení. L’aigua, també creadora de vida, és femenina, millor dit, és feminitzada a la cosmovisió agrària (el sol, per altra banda, és masculinitzat). L’aigua per a regar les hortes, que crea vida, és controlada i dirigida pels homes, restant-li a les dones l’aigua interna de la casa i l’aigua de la plaça per a rentar i escurar, que també és lloc de trobada i convivència social femenina, com són el mercat i l’església. Però no hem d’oblidar que a les comunitats agràries les dones unien treball i llar, producció i reproducció, pràcticament invisibles ambdues activitats sexuades des de la dona a la documentació dels arxius.

Per acabar, aportem un fragment literari sobre la comare, encara que es situa a un espai americà i un temps contemporani. Un fragment on destaca la pràctica de l’obstetrícia com un servei entre veïnes, lluny de la consideració del part com a un problema quirúrgic.

“Ella era buena amiga de su partera, su partera llegaba siempre a tiempo, limpia como un vaso recién enjabonado, sonriente y suave, hábil y vertiginosa como no era posible encontrar ningún médico. Llegaba con sus miles de trapos albeantes y sus cubos de agua hervida, a contemplar el trabajo con que tía Eugenia ponía sus hijos en el mundo.

Sabía que no era la protagonista de esa historia y se limitaba a ser una presencia llena de consejos acertados y aún más acertados silencios.

La tía Eugenia era la primera en tocar a sus hijos, la primera que los besaba y lamía, la primera en revisar si estaban completos y  bien hechos. Doña Telia la confortaba después y dirigía el primer baño de la creatura. Todo con una tranquilidad contagiosa que hacía de cada parto un acontecimiento casi agradable. No había gritos, ni carreras, ni miedo, con doña Telia como ayuda”. Mastretta, 2001: 67.

Notes:

BIBLIOGRAFIA

B. AGARWAL, 1997
“El género y el debate mediambiental: lecciones desde India”, en Mª X. Agra Romero (comp.), Ecología y feminismo, Comares, Granada, ps. 179-226.

A. AGUADO, 1999
“Dones, història i androcentrisme històric: perspectives contemporaneistes a l’àmbit historiogràfic català”, Afers. Fulls de recerca i pensament, XIV, 33/34, ps. 517-530. Catarroja.

F. BERTINI, 1991
“Trótula la médico”, en F. Bertini, La mujer medieval, Alianza Editorial, Madrid, ps. 131-152.

M. BOLUFER I PERUGA, 1999
“Cos femení, cos social. Apunts d’historiografia sobre els sabers mèdics i la construcció cultural d’identitats sexuades (segles XVI-XIX)”, Afers. Fulls de recerca i pensament, XIV, 33/34, ps. 531-550. Catarroja.

D. CARBÓN, 1541/2000
Libro del arte de las comares o madrinas y del regimiento de las preñadas y paridas y de los niños, Anubar Ediciones, Zaragoza.

F. D’EAUBONNE, 1998
“La época del ecofeminismo”, en Mª X. Agra Romero (comp.), Ecología y feminismo, Comares, Granada, ps. 23-52.

B. EHRENREICH / D. ENGLISH, 1988
Brujas, comadronas y enfermeras. Historia de las sanadoras, Horas y Horas, Madrid.

M.A. FERBER / J.A. NELSON (eds.), 2004
Más allá del hombre económico. Economía y teoría feminista, Cátedra y Publicacions de la Unviersitat de València. Madrid.

L. L. FRADER / S.O. ROSE, 1999
“Gènere i reconstrucció de la història de la classe treballadora europea”, Afers. Fulls de recerca i pensament, XIV, 33/34, ps. 367-392. Catarroja.

A. FURIÓ, 1999
“Els dos gèneres o l’imaginari de l’Edat Mitjana masculina. La història de les dones a la península Ibèrica”, Afers. Fulls de recerca i pensament, XIV, 33/34, ps. 551-567. Catarroja.

Y. KING, 1997
“Curando las heridas: feminismo, ecología y el dualismo naturaleza/cultura”, en Mª X. Agra Romero (comp.), Ecología y feminismo, Comares, Granada, ps. 63-96.

S. KITZINGER, 1996
Nacimiento en casa, Icaria, Barcelona.

Á. MASTRETTA, 2001
Mujeres de ojos grandes, Seix Barral, Madrid.

C. MERCHANT, 1993
“Género e Historia Ambiental”, en M.González de Molina /J. Martínez Alier, eds, Historia y ecología, Ayer, núm. 11, ps. 111-118, Marcial Pons Editor, Madrid.

R. PASTOR, 1992
“El trabajo rural de las mujeres en el reino de Castilla, siglox XI-XV”, en G. Duby / M. Perrot, dir., Historia de las mujeres, vol. 2, ps. 565-580, Taurus, Madrid.

I. POMARES / J. RODRÍGUEZ, 2005
“L’economia submergida a Elx: introducció i propostes des de la perspectiva de la vida quotidiana”, La Rella, 18. Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, Elx. ps. 117-136.

B. RAO, 1990
“La lucha por la condiciones de producción y la producción de las condiciones para la emancipación: las mujeres y el agua en Maharashtra, India”, Ecología Política, 1, ps. 32-42. Barcelona.

M.M. RIVERA GARRETA, 1992
“El cuerpo femenino y la querella de las mujeres (Corona de Aragón, siglo XV)”, en G. Duby / M. Perrot, dir., Historia de las mujeres, vol. 2, ps. 593-606, Taurus, Madrid.

M.M. RIVERA GARRETA, 2005
La diferencia sexual en la historia. Publicacions de la Universitat de València. València, 2005.

V. SHIVA, 1995
Abrazar la vida. Mujer, ecología y desarrollo. Horas y Horas. Madrid.

F. THÉBAUD, 1999
“La història de les dones a França, avui”, Afers. Fulls de recerca i pensament, XIV, 33/34, ps. 415- 426. Catarroja.

K.J. WARREN, 1998
“El poder y la promesa de un feminismo ecológico”, en Mª X. Agra Romero (comp.), Ecología y feminismo, Comares, Granada, ps. 117-146.