Les colles de dolçainers i tabaleters

IV. Una ullada a l’actualitatCom hem comentat adés, la fotografia del dolçainer tradicional estava formada per un únic dolçainer acompanyat d’un tabaleter, aquesta era la imatge que acompanyava molts esdeveniments de la festa dels pobles i pràcticament mai no ho havia fet en les festes de Moros i Cristians, on tot el protagonisme de la música requeia en les bandes de música A part d’això, a molts esdeveniments de les festes tradicionals no només és suficient amb una dolçaina ¡ un tabalet encara que és acceptable quatre o cinc dolçainers i un o dos tabaleters, sinó que en ocasions la participació d’una colla de 20 o 30 músics trenca formalment l’estètica de l’acte i en moltes ocasions contradiu la lògica de l’esdevemment. Desgraciadament, no sempre s’entén correctament el paper que la colla deu acomplir en moltes actuacions, fet que genera situacions contradictòries que poc o gens afavoreixen la seua tasca i la imatge conjunta de l’acte en el qual participen. En l’actualitat aquesta problemàtica s’hauria de plantejar seriosament entre els col·lectius de dolçainers. Per una altra banda, l’habituació dels músics a tocar agrupats impedeix el desenvolupament de dolçainers solistes, a la manera tradicìonal, de forma que aquesta imatge es fa cada vegada més difícil de vore.

Tanmateix, la recent incorporació de les colles a la festa de Moros i Cristians ha permès crear un marc en què es puguen desenvolupar colles molt nombroses sense entrar en contradicció amb l’esdevemment del que formen part. Es tracta del que s’ha conegut com la gran colla; agrupacions de més d’una vintena de dolçaines i un nom­bre important de percussionistes, on s’introdueix una percussió gens habitual en les colles tradicionals com són els timbals, el bombo suspès, els plats, el gong, la caixa, el campanòleg, així com panderos, claus, caixes xineses..

El símbol d’aquesta nova incorporació de la dolçaina a la festa de Moros i Cristians el representa l’emblemàtica marxa mora per a dolçaina Xavier, el Coixo, estrenada per primera vegada per La Xafigà de Muro l’any 1987. Des d’aleshores, la participació cada vegada més activa de les colles en la festa de Moros i Cristians ha permès el desenvolupament de moltes d’elles, li ha donat un motiu de pes per a reunir un nombre important de dolçainers i percus­sionistes. I, potser encara més important, ha generat la proliferació d’un repertori complex, destinat exclusivament per a aquest tipus d’agrupacions musicals. Com vorem a continuació, aquesta nova situació té molta relació amb la posada en escena d’aquest nou repertori, d’aquestes grans agrupacions; els concerts de colla.

En la integració de la dolçaina en el món fester, molt arrelada a la provincia d’Alacant, s’emmarca un fenomen molt singular en la nostra Vall on han sorgit, en I’última dècada, mitja dotzena d’agrupacons de dolçaina i percussió estretament vinculades a les comparses de moros. La seua singularitat és que es dediquen exclusivament a la interpretació de música festera per a dolçaina. Amb un fort caràcter aficionat, aquestes agrupacions estan com­postes per un alt nombre de percussionistes, normalment quasi tres quartes parts dels membres, amb un baix nivell musical però amb un resultat molt espectacular especialment propici per les peculiars desfilades de Moros i Cristians.

Resulta véritablement difícil fer una anàlisi correcta d’aquesta nova manifestació, producte probablement del boom que pateix la dolçaina. Però no hauríem de perdre de vista el protagonisme que El Terròs ha experimentat en el seu desenvolupament, ja que totes elles han comptat amb membres seus per a la direcció i ensenyament de la dolçaina. El que podem assegurar és que aquestos col·lectius han aproximat l’instrument a un gran nombre de per­sones que han vist més fácil accedir al món de la música. La forta vinculació de les comparses, que integren i organitzen una gran quantitat de festers, i el carácter aficionat, obert i flexible d’aquestes colles i les seues escoles, han permès als potencials dolçainers donar eixe tímid primer pas amb més facilitat, que de vegades acaba per enganxar-los. Aquells que a la fi decideixen dedicar-se amb més intensitat a l’instrument s’integren a l’Escola Comarcal de Música Tradicional a Petrer i a través d’a­questa alguns han acabat per incorporar-se a la Colla de Dolçainers i Tabaleters El Terròs. D’aquesta forma, El Terròs ha permès la consolidació i progressió d’aquestes colles pero sense cap dubte aquestes agrupacions han popularitzat encara més el coneixement i l’estima de l’ins­trument.

No podíem acabar el nostre treball sense fer referèn­cia al més notable indicador de l’estat de bona salut i maduresa en què es troba el món de les colles de dolçain­ers i tabaleters. Gràcies a les noves composicions, les colles han trobat les ferramentes més eficients per a plas­mar el treball dut a les escoles i als assaigs. Aquestes troben als escenaris dels auditoris valencians l’escaparata ideal per mostrar els alts nivells interpretatius, l’excel·lent capacitat d’afinació, els detalls expressius. Una de les colles que més ha destacat per millorar constanment la qualitat tècnica i interpretativa del seu grup ha sigut La Xafigà de Muro, que va nàixer l’any 82, i és un referent indiscutible d’innovació i experimentació musical amb resultats d’una alta qualitat. La seua forta espenta i la col·laboració de grans músics i compositors, entre els quals han destacat en els últims anys José Rafael Pascual Vilaplana i Antoni de la Asunción, han fet possible un repertori inmillorable per a la plasmació de l’estat d’evolució en què es troba la dolçaina. El millor escenari del que estem dient ha sigut en els darrers anys el Certamen de Musica Festera d’Altea per a Gran Colla de Xirimites i Percussió. El Certamen d’Altea s’ha convertit en l’expressió més clara de fins on ha pogut arribar la dolçaina en tots aquestos anys, i afortunadament a Petrer tenim una colla protagonista d’excepció en tot el procès, un procès llarg i de creixement continu.

El Terròs s’ha convertit en una de les colles més nombroses del PaisValencià, amb més de cinquanta membres, sense menysprearel perfeccionament tècnìc i interpretatiu. De fet, a més de ser una de les colles més antigues. en l’última dècada El Terròs ha experimentat una forta pro­gressió situant-se entre, probable­ment, les tres colles més importants i punteres del País Valencià. fet consagrat amb el primer premi del Certamen de Manises celebrat al mes de juny d’aquest mateix any, a més de les dues participacions en el 1r i 2n Certamen d’Altea per a Gran Colla de Xirimites i Percussió. Servisca la meua intervenció perquè els petrerins prenguen consciènca i valoren la trajectòria del nostre instrument i de la nostra colla.

dolçainers-i-tabaleters-1
El Teròs en la festa de Moros i Cristians. La creació, l’any 89, de la Colla Moruna, marcà una fita importantíssima per la seua pròpia evolució, ja que permetè un increment espectacular en el nombre de membres. Eixa sembla que ha sigut la dinàmica constant al món de les colles en general.

Agraïments

Tota la informació que he inten­tat estructurar en el text ha sigut pos­sible gràcies a les moltes converses i vivències que he pogut experimentar com a membre d’EI Terròs amb tots els meus companys. Molt especialment gràcies a Eliseu, el meu mestre i ànima de la colla, al meu amic i president Pere i a Vicent Navarro, cronista d’excepció, una autèntica enciclopèdia encara per escriure; que hem d’escrlure. També algunes idees que apareixen al llarg del treball, les que fan referència a les característiques dels dolçainers tradicionals, han sigut extretes del taller impartit per Xavier Richart el 18 de febrer de 2006 dintre de les Jornades d’Instruments Populars organitzades per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia I l’Acadèmia de Música Manuel Lattur.

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *