Un recorregut topogràfic pel Petrer de 1898

Els errors i omissions són també freqüents en l’ús d’alguns topònims. Tal vegada els més importants s’identifiquen en la denominació d’algunes zones, en l’equivocada ubicació de certes partides rurals o en l’oblit d’unes altres. Així per exemple, crida l’atenció rètols com “Caprara”, Lavayor” o “L’Esquinar”, substituint la “l” per la “r” (qüestió que, tal vegada, podria tenir alguna relació amb confusió en la denominació “Petrer” i “Petrel” que se sol generar entre la població forana, com era el cas dels topògrafs encarregats dels treballs). També destaca el dubtós posicionament de topònims com “Sta. Bàrbara”, que apareix fins a tres ocasions, coincidint amb altres àrees que correspondrien a Caprala i L’Avaiol. “La Gurrama” apareix sobre la partida de L’Esquinal, “Els Molins” sobre L’Almadrava i “Lavayor” sobre Puça. El rètol de “Pusa” apareix, a més, excessivament allunyat de la seua vertadera àrea d’influència, localitzant-ho aproximadament a l’altura del Comptador de Sit i a l’entorn dels Penyes de Tireu (un error de posicionament que han heretat posteriors mapes topogràfics). Per la seua banda, algunes partides rurals importants quant a producció agrària com en nombre d’habitants no apareixen a l’esbós, és el cas del Palomaret, L’Almadrava, El Perrió o L’Almafrà.

No obstant això, cal recordar que la finalitat principal d’aquests treballs topogràfics responia més a interessos cadastrals i recaptadors que als estrictament topogràfics. La topografia podia entendre’s principalment com el recurs empleat per l’Estat per a perseguir el frau i l’ocultació de propietats i terrenys, especialment d’aquells més productius des del punt de vista agropecuari. La topografia era per tant un objectiu desitjat pel Ministeri d’Hisenda, i els seus resultats eren considerats instruments i recursos tècnics per a impedir aquesta situació[14]. És per açò pel que l’esbós planimètric ofereix una informació tan detallada dels habitatges rurals, tant en la seua ubicació com en la seua denominació. Però, al igual que en la resta dels municipis del País Valencià, l’esbós de Petrer no va estar del tot complet a causa de la falta de la delimitació de les masses de cultiu i els detalls sobre la seua tipologia i producció. Detalls que s’afegiren a posteriors cartografies.

Al marge d’aquesta qüestió, lo que destaca és l’important nombre d’edificacions fora del nucli urbà que s’identifiquen a Petrer, fonamentalment al voltant dels eixos viaris. Després del buidatge del plànol, s’han identificat 66 edificacions corresponents a cases, molins, ventes i altres tipologies, i la seua anàlisi és interessant per a reconèixer tant l’estructura de la propietat en el Petrer de 1898, com per l’evolució posterior de les pròpies cases i el seu entorn rural (Figura 5). Per contra, també es detecta una manca d’altres finques significatives de l’època com pogueren ser El Calafate o La Capellania, probablement per la seua localització allunyada dels principals camins.

 

BOSQUEJOS PLANIMÉTRICOS

(1898)

MAPA TOPOGRÀFIC NACIONAL 1:50.000

(1947-1955)

MAPA TOPOGRÀFIC NACIONAL 1:25.000

(2005-2008)

PETRER TIERRA Y CIELO (2005)

Cª Amat - Casa de Amat -
Cª de Amat Ginebre - -
Cª de Amat C. de Amat - -
Cª de Amat C. de Amat - -
Cª de Amorós - - Casa Valero
Cª de Basalo Huerta Nueva - -
Cª de Cortés C. de Cortés - Casa Cortés
Cª de Garriche - Casa de Garrinxo Casa Garrintxo
Cª de Guirná - - -
Cª de Guirná - - -
Cª de la Venteta - Cases de les Ventetes Racó del Xoli
Cª de Laforda Cª Foradada Casa Foradada Casa de La Foradà
Cª de Lamorchó Cª Amarchal - -
Cª de Martí - Casa Martí Caseta Martí
Cª de Payá - Casa de Payà Casa de Paco González(Casa del Tio Marino)
Cª de Payá - - -
Cª de Payá - - Alcoleja
Cª de Pedro Juan Cª de Pedro Casa de Paco de Cochinet Casa de Paco del Cotxinet
Cª de Plácido - - -
Cª de Rico La Horteta Almafrá -
Cª de Sarrió - - -
Cª de Sarrió - - -
Cª del Castillo - - -
Cª del Pantano - - -
Cª del Poblet - - -
Cª del tío Pau - Casa del Tío Pau Casa del Tio Pau
Cantarería de Román - - -
Cªs de la Pedrera Cª de Enmedio Casa de Enmedio -
Cªs de las Cuevas - - Casa de les Coves
Cªs de las Pedreras de arriba Cª de las Pedreras Casa del Germanillo Casa de les Pedreres Altes
Cªs de Quero - - Bassa el Moro
Cªs del Poblet - Pedrera del Chopo El Poblet
Casa - Casa de l’Avaiol Casa de l’Avaiol de Baix
Casa - - -
Casa de Cachuli Cª El Cachuli - Casa del Catxuli
Casa de Castalla - Casa de Castalla Casa de Castalla
Casa de Cavezo - - La Lloma Alta
Casa de Ferrusa C. de Ferrosa - Casa de Ferrusa
Casa de Justo Juez El Campico - -
Casa de Luciano - - -
Casa de Maestre Cª de La Loma Casa de la Loma La Lloma de Baix
Casa de Maestre Cª de Urrama Casa de la Gurrama Casa de la Gurrama
Casa de Maestre - - Casa de l’Esquinal del Pla de Manel
Casa de Oscar C. de Oscar Casa d’Oscar Casa del Llop (Casa d’Óscar)
Casa de Pascual Casa del Rancho Grande Casa del Rancho Grande Rancho Grande
Casa de Pérez - - -
Casa de Plaza - - -
Casa de Rico Cª del Tío Marcos Casa del Tío Marcos Casa de Marcos
Casa de Rico C. de Rico - -
Casa del Esquinar - Casa de los Pinos Casa dels Pins
Casa del Francés Cª Francisco Casa Francisco Casa del Tio Maso
Casa del Reventon C. del Reventón Casa del Rebentó El Rebentó
La Venteta La Venteta - -
Mº de Rico - - Molí de l’Assut
Molino de Amat - - -
Molino de Higinio - Molí de Higinio Molí Pinxe
Molino de Macia - Molí de Macià La Calera
Molino de Mahoma - Coves del Riu Molí de Mandurria
Molino de Ponca Cª Molino de la Reja - Molí la Reixa
Molino de Timoteo - - Molí del Turco
Molino del Conde - - Molí de La Pólvora
Molino del Sar - Casa Molino de la Reja Molí del Salt
Molino Nuevo Molino - Molí de la Fàbrica de les Lones
Venta - - -
Venta y Casa de Stª Bª - - -
Venta y Casa de Stª Bª - - Venta de Sta. Bàrbera

Figura 5. Habitatges rurals identificats en l’esbós planimètric i evolució toponímica.

Font: Institut Geogràfic Nacional i Navarro (2005)[15].

Com pot apreciar-se, la denominació de les cases rurals fa referència majoritària a noms i cognoms que reflecteixen fidelment la propietat de la terra a Petrer i l’existència d’un important nombre d’hisendats que, durant el segle XIX, van anar acumulant terres a resultes dels processos desamortitzadors. Així per exemple, els tres majors propietaris en 1900, Óscar Porta, Ramón Maestre i Pascual Juan[16], apareixen reflectits tant en la “Casa de Oscar” i “Sierra de Oscar”, en les diverses cases de “Maestre”, situades principalment en L’Esquinal i Puça, o la “Casa de Pascual”, també en Puça. Altres cognoms destacats són els Amat, Payá, Sarrió o Rico.

Algunes d’aquestes cases han conservat la denominació que ja apareix en el plànol de 1898, facen referència a persones concretes (Cortés, Martí i el Tío Pau) o no (La Foradà, Les Coves, Les Pedreres Altes, El Poblet, etc.). En pocs casos el rètol de les cases feia referència al seu topònim tradicional, com “Casa del Reventon”, “Casa de Ferrusa”, “Casa de L’Esquinar” o “Venta y Casa de Santa Bárbara”. I en altres ocasions el topònim s’ha deformat considerablement, com “Casa de Laforda”, “Casa de Lamorcho” o “Casa de Guirná”.

Finalment, convé valorar la referència a algunes edificacions que avui ja no existeixen o que, en el millor dels casos, es conserven en estat ruïnós. En aquest sentit, el plànol indica alguns habitatges que han anat desapareixent conforme el nucli urbà es va expandir per l’horta (cases com les de “Justo Juez”, “Rico”, “Plaza” o “Quero”), immobles que en el seu moment van tenir una destacada funció com “La Venteta”, la “Venta de Santa Bàrbara” i els diferents molins vora a la rambla, i finalment, habitatges rurals irrecognoscibles o ja inexistents, com les cases de “Oscar”, “del Tío Pau”, de “Amorós” (Valero) o de “Garrinche”. En tot cas, referencies a un temps passat que ajuden a conèixer l’organització funcional i territorial d’un Petrer passat.

A tall de cloenda

Els esbossos planimètrics van ser el primer pas per a modernitzar el mesurament del terreny i la regulació cadastral a Espanya. Per a la majoria dels municipis, com a Petrer, era la primera vegada que es realitzava un mesurament científic del territori, obtenint com a resultat una detallada cartografia a escala 1:25.000. A la fi del segle XIX, en l’elaboració dels treballs va ser determinant la perícia i implicació dels topògrafs, d’els qui anava a dependre la correcta senyalització dels límits municipals i de les fites geogràfiques, però sobretot l’adequada identificació de les cases i propietats rurals que serviria com a base per a l’anhelada gestió cadastral i tributària.

Es tractava, per tant, d’un treball summament complex i sotmès a les múltiples pressions de la població local, per a qui el topògraf era vist segurament com un foraster que acudia amb els seus moderns aparells a alimentar conflictes, expropiar terres i generar revolada entre els veïns. El film The Englishman Who Went up a Hill but Came Down a Mountain (Cristopher Monger, 1995) il·lustra a la perfecció les dificultats del quefer topogràfic en el llindar del segle XX, així com la inevitable conflictivitat entre la racionalitat topogràfica i la percepció del territori local i la seua gestió per part dels seus habitants.

En qualsevol cas, aquells treballs han deixat un important llegat tant documental com a topogràfic que permet un coneixement quasi-exacte del Petrer de 1898. Més enllà dels errors i omissions que puguen identificar-se (justificades tant per l’encara escassa experiència topogràfica com per la immediatesa que en el seu moment van tenir aquestes expedicions), el resultat dels treballs topogràfics iniciats en 1896 segurament oferisquen en un futur investigacions i descobriments sorprenents d’un Petrer molt diferent a l’actual.

NOTES


[1] A través del seu portal de descàrregues CNIG (https://www.cnig.es/).

[2] A destacar per exemple la Fototeca Digital del IGN (http://fototeca.cnig.es/), on podem visualitzar els fotogrames dels anomenats vols americans dels anys 1940 i 50, les biblioteques virtuals de la Reial Acadèmia de Historia (http://bibliotecadigital.rah.es) o del Ministeri de Defensa (http://bibliotecavirtualdefensa.es), així com el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana (http://terrasit.gva.es/) que està ampliant notablement els seus serveis.

[3] Moreno, Tomás (2008). Breve crónica de un siglo de catastro en España (1906-2002). CT: Catastro, 63, 31-60.

[4] Villaplana, Luis (2009). Los límites de Petrer (I): Petrer y Elda. Disponible a: http://petreraldia.com/reportajes/los-limites-de-petrer-i-petrer-y-elda.html.

[5] Morote, Álvaro F. (2015). La toponimia de San Vicente del Raspeig a partir de los Bosquejos Planimétricos de 1898. Ayuntamiento de San Vicente del Raspeig, Cultura.

[6] Arístegui, Andrés et al. (2014). Catálogo de documentos del Archivo Topográfico del IGN (II). Boletín Informativo de la Sociedad Española de Cartografía, Fotogrametría y Teledetección, 12, 3-12.

[7] En aquest sentit, resulta de gran interès la lectura de la sèrie de reportatges titulat Els límits de Petrer, que descriuen i analitzen les partions de Petrer respecte als sis municipis veïns durant els anys finals del segle XIX, un treball elaborat per Luís Villaplana Payá, disponible i accessible a través de la pàgina Petreraldia.com.

[8] Ley de 24 de agosto de 1896 Ley de 24 de agosto de 1896 disponiendo la rectificación de las cartillas evaluatorias de la riqueza rústica y pecuaria, formación del catastro de cultivos y el registro fiscal de predios rústicos y de la ganadería, bajo la dirección de una Comisión Central de Evaluación y Catastro.

[9] Belando, Remedios (1990). Realengo y Señorío en el Alto y Medio Vinalopó. Universidad de Alicante, Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

[10] Cruces, Esther (2006). Los Itinerarios con Brújula, un documento para el conocimiento del territorio y de sus habitantes. Cuadernos conservados en el Archivo Histórico Provincial de Málaga (1897-1898). CT: Catastro, 57, 73-94.

[11] Veure nota 7.

[12] ORDE 7/2013, de 9 d’abril, de la Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua per la qual s’aprova la delimitació entre els municipis de Monforte del Cid i Petrer.

[13] Diario Información (16/03/2010). “El reparto del pantano”.

[14] Cruces, Esther (2006). Op. cit.

[15] Navarro, Héctor (Coord.) (2005). Petrer Tierra y Cielo. Ed. Alvent.

[16] Belando, Remedios (1990). Op. cit.

Xavi Amat és doctor en Geografia i és professor adjunt en la Universitat d’Alacant

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

BÚSQUEDA POR TEMA:

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>