Raimon a Elda (III): recrear, crear… mentre s’acosta la nit (1990-2015)

Raimon a Casa, Raimon a Elda: 9 d’abril de 2016 (III)

Raimon: recrear, crear… mentre s’acosta la nit (1990-2015)

El pròxim dissabte 9 d’abril, a les 9 de la nit, al Teatre Castelar d’Elda (capital del Vinalopó Mitjà) actuarà Raimon. Encetant així la seua gira “Raimon a casa” per 16 ciutats del País Valencià.

https://www.instanticket.es/teleentrada/PrincipalSV

Raimon a casa, Raimon al Teatre Castelar d'Elda el 9 d'abril de 2016.

Raimon a casa, Raimon al Teatre Castelar d’Elda el 9 d’abril de 2016.

Els últim vint-i-cinc anys de Raimon han estat en molt sentits exemplars: ha sabut posar en orde tota la seua producció creativa, l’ha millorada i ha seguit creant amb fidelitat a la seua línia però amb un profund compromís estètic amb l’obra.

El gran reconeixement artístic i civicocultural que Raimon va rebre en els primers trenta anys de la seua carrera professional —centenars de recitals a l’Estat i internacionalment, desenes de discos amb un èxit de vendes considerables, valoració i aval de la seua trajectòria per crítics i intel•lectual, etc.— no es va traduir en reconeixements institucionals de manera significativa. Ni falta que feia, com diria ell. Tot i això, l’assumpte parla del l”estat de coses” que s’instal•là en l”ordre democràtic” d’aquella posttransició dictatorial. Ho deixem aquí.

En una de les seues últimes actuacions.

En una de les seues últimes actuacions.

Tot i això, Raimon va rebre entre el 63 i el 76 quatre reconeixements musicals: Crítica Española i Festival del Mediterraneo (63), Gran Prix F. Carco, de l’Académia Française du Disque (67), LP de Oro (76). Així mateix, ja en els vuitanta, va ser reconegut culturalment amb el Ciutat de Barcelona (82) i el Fundació Jaume I (87).Els 90 i el segle XXI, en eixe sentit, van ser ben distints, tot i que estem convençut que a Raimon, els reconeixements, que sempre ha agraït afectuosament, no l’han alterat ni un bocinet la seua trajectòria.

Raimon rient.

Raimon rient.

La dècada dels 90 l’encetà amb una girà pel Japó i pels Estats Units. Petrer (País Valencià) va estar inclòs en aquella girà. Així que pel que fa al cantantant xativí ben bé podem imaginar-nos dins d’un triangle cosmopolita: Petrer-Tokio-Nova York. Bromes a banda, el que és cert és que Raimon actua el 13 de juny de 1992 a Petrer commemorant el 20é aniversari del Grup Exeo —associació del valencianisme cultural de referència comarcal—. El concert serví també d’homenatge implícit cap a la seua figura. S’hi conserva una gravació sonora en perfecte estat i, estem convençuts, que en algun arxiu local (o particular) de vídeo hi haurà una cinta amb part de l’actuació i, fins i tot, una petita entrevista que li vaig fer jo mateix: arqueologia!

L’emotiu i ja històric recital de Petrer s’encetà amb la cançó “Del blanc i el blau”:

El 92 també va ser un any de sorpreses: trobem un Raimon presentant un programa cultural, dedicat sobretot a llibres —ell sempre ha estat un enorme lector—. El programa es va dir Literal i l’emetien per TVE de Catalunya.

El 93 actuà davant uns dihuit mil espectadors al Palau Sant Jordi el dia de Sant Jordi celebrant els 30 anys d’”Al vent”. Fou una actuació amb molts músics i cantants: Daniel Viglietti, Mikel Laboa, Luis Cilia, Pete Seeger, Joan M. Serrat, Pi de la Serra i Ovidi Montllor, entre altres; tots acompanyats de la Coral Sant Jordi i el grup japones Warabiza.

“Al vent” interpretat pels japonesos de Warabiza


Aquell mateix 93 torna a traure una Integral de la seua obra completa: 121 cançons en CD.

Després s’enceta un període de discreció i quasi silenci: volgut, imposat? Al seu país, al nostre, al País Valencià imposat, sens dubte. Els liberticides campen a arreu per Generalitat, diputacions i municipis; els altres, els prudentment covards, es llepen les ferides de les derrotes. En aquell clima Raimon és pràcticament prohibit, fins despús-ahir, com qui diu.

1997 va ser un any marcat per un cert retorn. Nou disc, Cançons de mai, amb set poemes d’Ausiàs March; medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, Premi Ondas. Petita gira amb problemes per a actuar a València —la ciutat està en mans de la barbàrie—, però amb èxit a Perpinyà, Xàtiva, Mallorca, Regne Unit… I un lleig afer a Madrid: l’Espanya eterna, profunda i casposa el va xiular en un concert contra el terrorisme d’ETA perquè ell, Raimon!, va cantar en valencià una cançó dedicada al País Basc!: “Quan creus que ja s’acaba, torna a començar”, buff! L’any finalitza amb un nou disc, l’extraordinària recopilació Recitals al Palau.

Al 99 nova recopilació, Les cançons d’amor. El mil•lenni l’inaugurà amb una Nova Integral: una capsa amb deu CD. En aquesta recopilació apareixen moltes cançons inèdites i trobem un Raimon plenament consagrat com el gran difusor del poetes clàssics de la nostra literatura (segles XIV, XV i XVI). Hi trobem l’admirable i truculent fragment de l’Spill, del valencià Jaume Roig, dedicat a l’hostalera de París:

Portada del programa de mà del concert de'Clásicos Valencianos... oferit per Raimon a Almagro el juliol de 2002

Portada del programa de mà del concert de ‘Clásicos Valencianos…’ oferit per Raimon a Almagro el juliol de 2002

I així entràrem en aquest segle XXI d’orgia perpètua i estafa disfressada de crisi. La tasca discogràfica del sexagenari Raimon no cessa en la primera dècada: Clàssics i no (2003), Raimon-Espriu: poesia cantada (2003) i Raimon a l’Olympia (2006).

Jo, permeteu-me que parle una miqueta de mi, duia quasi deu any sense assistir-ne a un directe, del xativí. Des que el vaig veure a Petrer el 1973 amb una certa cadència l’havia seguit en els seus directes en les nostres comarques. En els temps foscos dels 90 Raimon aparegué ben poc per la seua terra, per la meua: era incòmode o, directament, no se l’estimava, ni a ell ni a allò que representava. En un país d’una televisió que si s’hagués dit “Canal Nueve”, no hagués passat res, i d’una “Terra Mítica” de cartopedra, què pintava Raimon?

Corral de comèdies d'Almagro, on va actuar Raimon el 12 i 13 juliol de 2002.

Corral de comèdies d’Almagro, on va actuar Raimon el 12 i 13 juliol de 2002.

Així que un bon dia em vaig assabentar que Raimon “feia les Espanyes”! I cap allà, cap a “les Espanyes” que me’n vaig anar. La bella ciutat d’Almagro, a les estimades terres manxegues, acollia dues actuacions del xativí. Ho feia en el marc del seu incomparable Festival Internacional de Teatro Clásico, dedicat al Siglo de Oro castellà. Raimon, sota el títol de “Clásicos valencianos de la literatura catalana, siglos XV y XVI” va fer conviure els dies 12 i 13 de juliol de 2002 els nostres Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Roís de Corella, Joan de Timoneda i Jaume Roig amb Garcilaso de la Vega, Góngora, Lope de Vega, Calderón, Cervantes… a l’acollidor Corral de Comedias de la ciutat manxega. I allí entre “comedias, sainetes y dramas” dels XV i XVI espanyols vaig escoltar els versos dels estimats poetes del meu país, cantats per un artísticament impressionant Raimon. Una de les meues diccions de combat de capçalera esdevenia així, per a mi, a l’estiu manxec, la veu lírica universal de la nostra cultura.

Dedicatòria de Raimon a Paca i Vicent el dia de la seua actuació a Almagro, 12-'7-2002

Dedicatòria de Raimon a Paca i Vicent el dia de la seua actuació a Almagro, 12-’7-2002.

Les hores passades a Almagro em proporcionaren algun moment de conversació agradable amb el cantant, amb qui ja havia parlat —i entrevistat per a la TV!— en el recital de Petrer de 1992.

Escoltar en directe, i en la veu de Raimon, els nostres poetes quatrecentistes i cinccentistes és una de les experiències culturals més gratificants. Fer-ho en directe i en la nit i l’entorn urbà “almagreño”, estèticament i sentimentalment irrepetible. Us oferisc tres dels poetes que cantà aquella nit:

“Balada i la garsa i l’esmerla”, de Roís de Corella


“Desert d’amics, de béns e de senyor”, de Jordi de Sant Jordi”


“Veles e vents”, d’Ausiàs March


Encara vaig tenir oportunitat d’escoltar-lo en directe tres anys després en la commemoració del X aniversari de les “vacances” —el traspàs— d’Ovidi Montllor. Va ser a Alcoi, al Col•legi dels Salesians el 2005, quasi com en els vells temps (col•legis, associacions veïnals i culturals, parròquies…)

Raimon, homenatjat a València a l'octubre de 2015.

Raimon, homenatjat a València a l’octubre de 2015.

L’any 2010 va cantar al Teatre Olímpia de València amb motiu de la concessió de la Medalla de la Universitat de València. També ho va fer a Barcelona, a París i a Xàtiva (en un concert amb molts obstacles per part de les autoritats, amb el presumptament nanet moral i corruptíssim Alfonso Rus, al davant, com alcalde). El 2011, a proposta dels departaments de Filologia Catalana, a què pertany jo i d’Història Contemporània, va ser investit Doctor Honoris Causa per la nostra Universitat d’Alacant. Un dies després va oferir un concert al paranimf, on vaig tenir l’oportunitat de tornar-lo a escolar en directe. En aquesta actuació va oferir algunes cançons del seu últim disc de creació Rellotge d’emocions, que veuria la llum un mesos després.

Raimon, Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant, entre els doctors Balaguer i Alberola

Raimon, Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant, entre els doctors Balaguer i Alberola.

Investidura de Raimon com a Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant

http://web.ua.es/va/protocolo/esdeveniments/honoris/pelegero-ramon-2011/doctor-honoris-causa-ramon-pelegero-sanchis.html

“Mentre s’acosta la nit”, del disc Rellotge d’emocions (2011)


Entre 2012 i 2014 el cantant, amb el ferm suport de la societat civil catalana, celebrà el 50 aniversari del seu primer concert amb una exposició biogràfica, Raimon. Al vent del món, un documental Raimon: imatge i so i cinc recitals a Europa (Berlin, Luxemburg, Londres, París i Roma), tot culminant al Gran Teatre de Liceu, de Barcelona, on es grava el CD directe, Raimon 50. En aquest context de reconeixement a la seua trajectòria s’insereixen també la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; els recitals de Madrid, Mallorca i els del Palau de la Música Catalana, de Barcelona. Així mateix va rebre la “Medalla de Oro” del Círculo de Bellas Artes de Madrid. I el País Valencià, on era el País Valencià? La Comunidad, denominació que tant agrada a les hordes de l’autoodi i l’extermini, estava ficada en això, en un comú (“excusat, latrina”, DNV) d’insults, mentides i corrupció per tenir temps d’ocupar-se de la cultura musical.

Raimon i Ximo Puig, una abraçada institucional, un símbol nacional.

Raimon i Ximo Puig, una abraçada institucional, un símbol nacional.

I el 15, i el 2015? Els valencians vam tenir, per fi, després de més de dos dècades de trista tardor i cru hivern, una feliç primavera. Raimon va ser reconegut al seu país aquella mateixa tardor: l’Alta Distinció i la Gran Creu de l’Orde de Jaume I el Conqueridor, li va ser concedida per la Generalitat Valenciana, l’octubre. El novembre, la seua estimada ciutat de Xàtiva el va fer Fill Predilecte, tot celebrant-ho amb dos concerts ben significats i emotius:

Raimon a Xàtiva, 2015 (TV3)


La immensa alegria personal que em va provocar aquell regrés a casa, a sa casa, amb dignitat i honors, no la vaig poder viure amb plenitud, ni en directe, perquè senzillament no em vaig poder fer amb entrades per al dos concerts. La sensació va ser agredolça, què voleu que vos diga? Més content que un gínjol, en la meua consciència col•lectiva ramoniana, però més trist que un ciri consumit, en els sentiments individuals.

Raimon a Alcoi el 2005

Això ho vaig arreglar ràpidament en aprofitar un viatge de cap de setmana per viure l’àmbient prenadalenc barceloní. L’estada a la ciutat em va permetre assistir al segon concert del 75 aniversari de Raimon, que va tenir lloc a l’Auditori de Barcelona el 18 de desembre de 2015. La celebració va tenir un gran ressò a Catalunya:

Entrevista a Raimon (Antoni Bassas, diari Ara, 28 de novembre de 2015)

Puig i Raimon presentant la gira Raimon a Casa-2016.

Puig i Raimon presentant la gira Raimon a Casa-2016.

El passat febrer el Molt Honorable President del a Generalitat Valenciana, Ximo Puig, junt al mateix cantant Raimon, presentava a València la gira “Raimon a casa”. Dit d’altra manera, el màxim representat del nostre poble donava fe de l’actuació arreu del país de la veu musical i popular més potent i significativa que ha donat el nostre segle XX, Raimon. Els detalls el podeu llegir en l’enllaç. La cosa certa era que per primera vegada en la història d’aquest malmés país uns dels hòmens culturalment més significatius internacionalment i en el conjunts del Països Catalans era presentat en públic pel nostre màxim mandatari democràtic. La normalitat era normal! Va ser Puig qui va explicar que Raimon recorreria el país de sud a nord al llarg dels propers huit mesos cantant les seues cançons, les més actuals, les de sempre i les construïdes amb els versos del nostre clàssics.

Cap ciutadà valencià s’ho pot perdre: d’Elda a València i seguint Sagunt, Ontinyent, Alcoi, Morella… per acabar, finalitzant la primavera d’hivern, a l’estimada Alacant. Raimon serà amb nosaltres; Raimon serà, per fi, a casa.

La gent de les Valls, del Mitjà i de l’Alt Vinalopó t’esperem, Raimon… a Elda, el dissabte 9 d’abril de 2016, a les 9 de la nit, al Teatre Castelar.

http://www.laveupv.com/noticia/18555/un-any-raimon-per-recorrer-el-pais-valencia-amb-la-gira-raimon-a-casa

Vicent Brotons Rico – Universitat d’Alacant

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

BÚSQUEDA POR TEMA:

Una respuesta a “Raimon a Elda (III): recrear, crear… mentre s’acosta la nit (1990-2015)”

  1. Gràcies, Vicent, per aquests tres articles nostàlgics i magnífics! L’altre dia va ser emocionant tornar a veure Raimon, en aquest cas a Elda.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>