El trinquet i les llargues a Petrer

El trinquet de Sogall

Pel que respecta a la práctica del joc en llocs tancats o trinquets en les comarques del Vinalopó va destacar el d’Elda, que va mantindre una trajectòria de partides de professionals. Va ser cons­truit en 1929 i encara hui el carrer on estava ubicat porta el nom de Trinquete. Altres trinquets que van mantindre activitat van ser els de Monòver, Sant Vicent, Crevillent i l’últim construit, el de Petrer, en l’any 1960. El trinquet de Petrer, el de Sogall, va ser­vir d’anella entre els més antics de la comarca i el moment actual.

Elías Bernabé en el treball referit anteriorment parla del trinquet de Sogall. L’autor fa referència a un fenòmen esportiu molt curiós que s’ha donat a Petrer, i segueix donant-se dintre de l’activitat esportiva. Des que va aparéixer el bàsquet i després l’handbol, el dos esports a la volta no han pogut conviure dintre d’un mateix nivell participatiu i de categoria. Quan la cistella ha estat dalt, l’altre no ha existit, i a la inversa. Aquest fenòmen s’ha donat igualment en la pilota. Quan el «frontó» va tindre pista, a partir de 1952, al pati del Xiqui, la pilota al carrer s’havia extingit. En 1960, quan Francisco Leal, Sogall, va tindre la feliç iniciativa de construir pel seu compte i risc un trinquet, la pilota valenciana va recobrar el seu antic auge en detriment de la basca, encara que darrere del mateix trinquet es va aprofitar el mur per a jugar al «frontó», en condicions no massa òptimes. Eixa és la veritat. Va haver de ser la iniciativa privada qui construí la pnmera instal·lació esportiva que ha tingut Petrer, pròpiament concebuda, a part del camp de la Creu. I gràcies a aixó, gràcies a Sogall, a Petrer es van donar cita les primeres figures del nostre esport autòcton. Els antics «jugadors» locals es van adonar que els anys no passaven en va. En aquell moment, les subvencions i les ajudes oficials, era un fet totalment desconegut. per aixó és de justicia ressaltar el reconeixement a la persona de Paco Leal Sogall, ja que gràcies a ell les noves generacions petrerines van poder saber que era allò de la pilota valenciana. La prematura mort d’aquest gran afi­cionat a la pilota li va impedir veure l’actual trin­quet municipal, un trinquet al qual acudeixen jugadors forjats en el de Sogall, estant el record del mecenes sempre present.

trinquet-i-llargues-7
Al trinquet de «Sogall»: José Villaplana «Gedeón», Luis Amat «el Majo», Paco Leal «Sogall», Miguel Morant «MIguelet» i Hilario Navarro. 16-VII-1961.

Aquest trinquet va mantindre la flama de la pilota encesa en una època en la qual s’havia acabat amb la pràctica de la pilota en els carrers, i trin­quets ja no existien. Sogall, gran entusiasta d’aquest esport, va construir un trinquet de reduïdes dimen­sions i mai no va poder albergar grans esdeveniments de professionals, únicament, amb motiu de les festes, van jugar en dues ocasions el Rovellet contra Soro. En canvi, va aconseguir aglutinar a tots els jugadors de la comarca i crear un planter que en l’actualitat forma el Club de Pilota de Petrer. El trinquet de Sogall va desaparéixer l’any 1974 amb motiu d’una tempesta d’aire que va derribar una de les seues muralles.

El trinquet municipal

En la secció que sota el nom de Brevíssim apareixia mensualment a El Carrer i en la corresponent al mes de desembre de 1985, referent a la construcció d’un frontó en el Poliesportiu Municipal, s’apunta que amb aquest fet es donará començ en la seua primera fase, a una instal·lació esportiva de molta tradició a Petrer.

En El Carrer de febrer de 1988, apareix l’article titulat «Nou trinquet a Petrer» que encara que està sense signar quasi amb tota seguretat el va escriure Paco Amores, aportant informació sobre aquest esport al nostre poble. En ell explica el perquè d’un trinquet a Petrer, encara que reconeix que aquest esport no té un nombre massa elevat de practicants a Petrer i destaca la tasca realitzada pel Club de Pilota Valenciana constitult a Petrer l’any 1983, marcant-se com a objectius que la pilota a Petrer no fóra una reliquia folklòrica que per a conéixer-la s’haguera d’anar als museus, sinó que fóra un esport normalitzat, que es practicara des del nivell escolar fins al professionalisme. Els fruits d’aquest equip de treball a l’any 1988 eren una escola de pilota amb 40 alumnes de 8 a 13 anys, que participaven en un campionat escolar; la presentació per part del Club d’equips en les competicions provincials i comarcals, any darrere d’any, i l’objectiu que l’Ajuntament fera un trinquet que facilitara la consecució de les metes marcades en l’acta fundacional del Club.

trinquet-i-llargues-8
Partida inaugural del trinquet municipal. 9-IV-1998.

Va ser el dia del pregó de festes, el 9 d’abril de 1988, quan el president de la Diputació d’Alacant, Antonio Fernández Valenzuela, va inaugurar el trin­quet construit dintre del recinte del poliesportiu municipal. La partida inaugural va estar a càrrec de Francisco Cabanes, el Genovés, número u de la pilota valenciana, que no va poder brindar un triomf als més de trescents aficionats que es van congregar al trinquet, i al final de la partida el mar­cador es va decantar a favor dels seus oponents Sarasol i José María, acompanyant al Genovés el seu germà Pepe. En esta partida es van batre les dues máximes figures de la pilota: el Genovés, l’ultim mite, sucessor de José Sanvenancio Eusebio (ningú com ell ha aconseguit dominar totes les modalitats d’aquest esport amb tanta solvència) i la figu­ra més destacada als albors del segle XXI, Enrique Sarasol, conegut com Sarasol, que ha près el relleu en el ranking dels grans genis de la pilota, i que des­taca per ser un jugador dominador de totes les pegades, de sang freda i gran regularitat.

En l’actualitat és l’únic trinquet que funciona en les comarques del Vinalopó. El nou trinquet li va costar a l’Ajuntament 15.500.000 ptes. i les despe­ses totals van ser de 28 milions, ja que es va rebre una subvenció de la Conselleria de Cultura superior als 6.100.000 ptes., i altra de la Diputació Provin­cial de quasi 4.500.000 ptes. Amb la inauguració del trinquet municipal i gràcies al treball del club local des del mes de maig al de juny se li donà un fort impuls a la pràctica de la pilota valenciana a Petrer. Es van posar en marxa sis competicions diferents, el que va suposar que més de cent «pilotaris», en les diferents modalitacs, donaren plena vida a la instal·lació els caps de setmana.

En el mes de març de 1990 va iniciar les seues actividats l’Escola de Pilota que la Federació Valen­ciana va concedir a Petrer, amb àmbit comarcal, assistint joves esportistes de Petrer, Castalla i Monòver. La concessió d’aquesta escola, primera que la federació va crear en la meitat sud de la nos­tra provincia, va obeir al bon funcionament del club local de l’especialitat, que es veia reflectit amb la qualitat dels seus joves jugadors. Com a exemple, en la jomada inaugural de l’escola es va organitzar una partida entre la de L’Eliana, prop de València, i la de Petrer, amb una clara victòria dels petrerins, que mesos abans ja havien vençut els valencians en el seu terreny. També aquest any, el 6 de juliol, cal destacar la participació, per primera vegada, de vint-i-quatre hores de pilota valenciana, en la segona edició de les XXIV Hores Esportives, gràcies a la recent instal·lació de llum elèctrica al trinquet. Amb motiu de les festes d’octubre, tornen a reunir-se a Petrer les figures més destacades de la pilota: Oltra, Joaquín, Sarasol I i II, Eusebio, Perele i Vicentico. Al mateix temps, es va celebrar un torneig infantil entre escoles federatives de pilota, procedents d’Alcàsser, Sagunt, L’Eliana i Petrer. En la final, va guanyar la de Sagunt, imposant-se a la de Petrer. A fìnals d’any, la Federació Valenciana de Pilota va concedir una distinció federativa al Club Pilota Petrer, per la seua tasca en favor de la promoció d’aquest esport autòcton entre els joves. Aquesta distinció es va concedir a l’Escola del club petrerí, el que ve a significar el treball que es realitzava des que va entrar en funcionament el poliesportiu municipal. També el 8 de desembre, el Genovés va complir la seua paraula de jugar a Petrer després de no haver assistit al campionat de les festes patronals d’octubre, enfrontant-se, amb Sanchís com a company, amb els germans Sarasol, malgrat que el seu tàndem va perdre la partida.

Amb l’arribada de 1991 es va reiniciar l’activitat en l’escola federativa de pilota, que l’any anterior havia designat la Federació Valenciana per a Petrer. Com a novetat en aquest nou curs, destacà la presència com a monitor de Vinyes, que cada dissabte es desplaçà des del poble de Genovés a Petrer perquè els jugadors locals, així com dels pobles dels voltants, augmentaren els seus coneixements tècnics. L’escola començà a donar fruits amb jugadors com Pedro González Tortosa, Peye III, que als seus 15 anys es convertí en tota una promesa de la pilo­ta. A les festes d’octubre tornarien al trinquet de Petrer la flor i nata de la pilota valenciana: Genovés, Sarasol, Vinyes, Pigat II, Pigat III i José María. El Genovés, junt amb Vinyes, va ser derrotat per Pigat II, José María i Pigat III.

En 1993 el circuit Bancaixa reunix a Petrer els millors jugadors d’aquest esport, com Perele, el Genovés, Pigat II, Paquito i Vinyes, entre altre , despertant l’expectació dels aficionats. Al Ilarg del mes d’abril, la pilota va viure uns grans moments, en la cita dels dissabtes a les 6 de la vesprada, en la seua modalitat d’escala i corda, en partides professio­nals en les quals van intervindre jugadors de la talla de Pastor, Perele II, Fenellosa, Xatet, Teneré, Sanchís i Boro. entre altres. Després de dotze anys, el Club de Pilota Basca de Petrer va posar fi a les competicions oficials en el campionat d’Espanya de pilota a mà per falta de recursos econômics, i va desaparéixer del panorama esportiu de la localitat. En canvi, la pilota valenciana viu un moment d’esplendor, celebrant-se un destacable campionat, amb motiu de les festes de la Mare de Déu d’octu­bre, que va reunir els millors jugadors valencians. En aquesta ocasió van guanyar Pigat II, Pigat III i Vinyes al enfrontar-se als germans Sarasol. A més a més, un equip petrerí va participar al circuit Bancaixa i una partida es va televisar en directe per Canal 9 des de Petrer.

De nou, el 28 de gener de 1996, Canal 9 televisa una partida des del trinquet de Petrer que enfronta a Sarasol I i II contra el trio format per Oltra, Dani i Oñate. Aquesta partida va ser valedora per a la V edició del Trofeu Bancaixa que anualment se cele­bra en el País Valencià entre els millors jugadors del moment representant els diferents municipis.

trinquet-i-llargues-9
Miguel González, «el Xiquet de Petrer», una gran promesa en el món de la pilota valenciana desde molt jove.

 

Durant l’any 1997, els divendres, al trinquet municipal, es juguen els habituals encontres d’aficionats a la pilota valenciana en la modalitat d’es­cala i corda. Al mes de juliol, i amb motiu de la cele­bració de les XXIV Hores Esportives, la pilota, un any més, torna a ser protagonista, celebrant-se una lligueta en escala i corda entre les escoles de pilota de Genovés, L’Eliana, Benidorm i Petrer, a més d’altres modalitats. Les XXIV Hores van finalitzar amb la partida de professionals el dissabte a la vesprada que van disputar Sarasol I i Boro contra Oltra, Dani i Sanchís. Coincidint amb les festes patronals de la Verge del Remei es celebra el IX Campionat Vila de Petrer 97 de pilota valenciana en la modalitat d’es­cala i corda. Els representants de Petrer en el VII Cir­cuit Bancaixa, la competició més esperada pels equips valencians, van ser Cervera, Solaz i Tato.

A Petrer, després de passar per l’etapa de llar­gues o pilota de carrer, venim assistint a una revitalització d’aquest esport popular i, sobretot, tan valencià. Hui el trinquet de Petrer és una realitat que manté una activitat intensa, tant en el terreny esportiu com en el social.

El fruit que ha donat la construcció del trin­quet i la tasca del Club de Pilota Valenciana local té el més ferm exponent en els joves David Beneit (jugador de carrer) i Miguel González (Jugador d’escala i corda).

Miguel González format en l’Escola de Pilota de Petrer va rebre, a l’any 1996, classes en l’Escola de l’Eliana per part del Genovés, i a l’any següent, en el seu debut, als 17 anys d’edat, en el XII Campionat Individual d’escala i corda Trofeu President, el dia 26 d’abril, va guanyar al trinquet de Petrer. Enguany ha format parella amb Bernat per a prende part en la II Lliga Caixa Popular Campionat de Promoció d’Escala i Corda que organitza la Federació de Pilo­ta Valenciana, guanyant la partida inaugural i realitzant un gran encontre. Miguel, al seus 20 anys, viu un dels millors moments esportius i es perfila com a un dels grans favorits per a alçar-se amb el triomf final, en una competido on ha perdut la final en les dues últimes edicions. Els aficionats de la comarca esperen d’ell que arribe a ser una gran figura i que torne a omplir els trinquets de la comarca amb la seua maestria i bon fer. Ambdós jugadors representen a la població de Benissa i han quedat enquadrats, dintre del grup A, junt amb València, Dénia i Carcaixent. Encara que també cal dir que altres promeses petrerines s’han quedat, de moment, en el carmí, a causa de lesions, com és el cas de Peye II.

També és de destacar dintre del món de la pilo­ta persones com Joaquín Tomás Sacri i Abelardo Martínez, entre altres, que amb el seu treball i constància fan possible que aquest esport estiga viu a Petrer.

La peculiaritat del trinquet petreri residix que, amb el beneplàcit de l’Ajuntament, el regenta el Club de Pilota Valenciana de Petrer. Aquest Club manté una intensa activitat que va des de la creació i funcionament d’una Escola de Pilota de caràcter comarcal, l’organització de continus campionats d’aficionats en tres categories i l’organització de partides de professionals tots els dissabtes a la ves­prada. El trinquet de Petrer no falta a la cita anual del Circuit Bancaixa amb la presència dels millors jugadors professionals.

Aquest treball ha donat els seus fruits amb el reconeixement per part de la Federació, distingint- lo com el millor Club en l’any 1990, la continua participació dels jugadors de l’Escola de Pilota en tots els campionats federatius amb notables èxits, el gran nombre d’aficionats de la comarca que par­ticipen en els campionats, que actualment supera el centenar, i el gran nivell de les partides de profes­sionals que se celebren els dissabtes. Tot junt man­té viva l’afició a la pilota valenciana en la comarca. A més d’iniciatives com la próxima construcció d’un trinquet al nou col·legi Primo de Rivera, que será una les les primeres escoles de primaria valencianes que tindrà trinquet, i també al I.E.S. Paco Mollá es construirà próximament un frontó i un trinquet. Els mitjans de comunicació, la federació d’aquest esport, els responsables polítics i els mateixos afi­cionats, hui més que mai, están lluitant per la recuperació i promoció de tot el patrimoni cultural i autòcton de la comunitat, sobretot per la pilota.

En els vells carrers de Petrer encara es poden escoltar, en els moments de més silenci, els ecos d’antigues partides, atenuats pel pas del temps, els colps de la pilota contra els murs, les imprecacions dels jugadors, els aplaudiments del públic. La pilo­ta ha desaparegut per sempre dels nostres carrers i estàviva al trinquet, encara que com a esport típic de les nostres terres hauria de recuperar-se per a les noves generacions.

Hui al nostre poble i en molts més pobles del País Valencià el joc de pilota seguix viu gràcies a les iniciatives que han potenciat aquest esport tan valencià i continua tenint gran acceptació per part de gent de totes les edats. Ja per acabar desitjar que aquest esport siga cada volta més fort, que es jugue en tot el nostre País i que continue sent l’esport que ens identifica com a valencians.

Bibliografia

BELLOT REIG, Juan Tadeo, «Recuerdos y añoranzas: La pelota», Nosotros, n° 56.

BERNABÉ, Elias, «Aproximaciones históricas al deporte de Petrer», Bitrir 1, Petrer, Caja de Cré­dito, 1991.

BERNABEU FRANCÉS, Francisco «Recuerdos de antaño» i «Sobre juegos de mi niñez» (inédits).

F.A.V., «Va de bo. Les llargues», El Carrer, n° 21.

F.A.V., «Nou trinquet a Petrer», El Carrer, n° 96.

SOLDADO, Alberto Joc de pilota. Historia de un depor­te valenciano, Valencia, Diputación, 1998.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *