Crònica de l’ascens a l’Alt de Guisop en homenatge a Enric Valor en el 104 aniversari del seu naixement

 

Josep M. Escolano

Hui hem fet l’ascens a l’Alt del Guisop en la commemoració del 104 aniversari del naixement d’Enric Valor. A les 6:00 hem començat la pujada, amb els peus ben desperts i els ulls amatents a les passes que féiem. A les 7:10h eixia el sol, esplèndid, majestuós, per un orient que s’obria en vermellós, es tintava de grocs lluents i culminava en blanc encegador. Les converses han animat el camí, els paisatges valorians, les festes de l’estiu, els viatges ací i allà.

DSCF8136_1501x1126

Vicent Brotons, autoproclamat “manifasser major”, ha obert amb la presentació, brillant orador, vindicador realista. Jordi-Raül Verdú ha fet el primer parlament amb un joc d’endevinalles sobre l’adaptació de les rondalles que llegia. Carles Durà, en nom del Centre Cultural Castellut, ha llegit unes paraules sobre Enric Valor d’un text que algun dia s’hauria de reeditar; un representant del Centre Cultural el Teix d’Ibi ha llegit un fragment de la rondalla La nit de Nadal. Un representat dels moviments veïnals de València també hi ha fet una aportació amb paraules sobre l’obra valoriana i la reivindicació del paisatge. Josep Daniel Climent ens ha llegit una carta oberta al conseller de cultura que ha esdevingut, per aclamació, el document vinculant de tots els presents sobre la necessitat de fer un reconeixement institucional durador a la figura i l’obra d’Enric Valor que anara més enllà dels congressos, jornades i homenatges.

També hem comptat amb la interpretació de la Muixeranga, a càrrec de tres músics la colla de dolçaines i tabalet “El Terròs”, de Petrer,  que ha servit com a acompanyament magnífic a l’acte.

En nom d’El Tempir d’Elx, qui delegà la representació en mi, pose ara i ací aquestes paraules que llegiu.

DSCF8183_858x670

Finalment hi ha hagut el brindis. Unes paraules de l’escriptor Víctor Labrado, reclamant la necessitat imminent de protegir la casa de Planisses, ha tancat l’acte abans de baixar a Castalla a l’esmorzar de germanor.

No ens conformem amb un homenatge a l’any, estem molt contents de fer el que fem cada 22 d’agost des de l’any 2011, però cal que anem vers una consideració institucional d’Enric Valor com a escriptor que fou capaç de crear una obra impensable per a l’època i en les circumstàncies adverses que li tocà viure. Enric Valor s’ho mereix, els valencians ens ho mereixem, per dignitat i per la vàlua de l’obra valoriana.

Continuarem pujant a l’Alt de Guisop, a trenc d’alba, perquè volem fer-ho, perquè ens agrada i perquè els paisatges valencians formen part de la nostra cultura com també en formen part les paraules d’Enric Valor. Enguany hem sigut vora 80 persones d’arreu del País Valencià.

DSCF8221_1385x595

No es tracta d’una iniciativa local, ni tan sols comarcal, l’ascens a l’Alt de Guisop ha esdevingut un acte cultural de país i per això enguany també s’hi ha afegit el Tempir entre les entitats organitzadores.

Amb Enric Aragonés, Enric Barba Casanovas, Francesc Verdú Pérez, Francesc Gisbert Muñoz, Lliris Picó, Joan Ponsoda, Mari Carme Rico i una llista ben llarga que arriba fins al número 80 de gent vinguda d’arreu del País Valencià.
Gràcies per compartir un dia en memòria d’Enric Valor, amb el seu paisatge i amb les seues paraules perquè és el nostre paisatge i són les nostres paraules, de tots els valencians.

DSCF8190_1124x472

Parlament introductori a l’Alba de Valor-2015

Vicent Brotons Rico

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Salvador Espriu)

El 22 d’agost de 2011 Enric Valor i Vives naixia en les primeres hores de la vesprada a Castalla. L’alba d’aquell dia ell no la va poder veure. Hui, 104 anys després del seu infantament, nosaltres, valorians i valorianes del nord, del sud, de terra endins i potser de mar enllà l’hem mirada per ell amb els nostres ulls. Des de llavors  Valor gaudiria de cada trenc d’alba, de cada instant del dia, de moltes hores nocturnes. Ho faria vivint, escrivint, aprenent, lluitant, rient, plorant, conversant, treballant… però sobretot estimant, perquè a Enric Valor se li adiuen perfectament aquests estremidors i oportuns versos de Salvador Espriu que ha popularitzat Raimon dits, amb un petit canvi, a la manera valoriana, si em permeteu:

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he estimat aquesta terra,
he estimat aquesta terra.

Enric Valor o l’amor per la llengua, s’intitulava un ampli dossier escolar de 1995, coordinat pels professors Vicent Luna i Susanna Francés,  per aproximar els nostre jóvens a l’escriptor castellut: més encertat el nom, impossible. I no només l’amor per la llengua; també per la terra, per la bona gent: pel país.

Enguany celebrem algunes fites significatives en la trajectòria creativa i cívica del mestre, alguns aniversaris contables per dècades exactes:

-En la faceta personal ara, al 2015, fa 80 anys que Enric Valor va contraure matrimoni amb Mercedes Hernández i que va nàixer el seu primer fill: Enric Valor Hernández.

-Al 1975, fa 40 anys, va encetar la redacció de Sense la terra promesa, primera novel·la del “Cicle de Cassana”, i es va publicar el 1r volum de l’Obra literària Completa, que contenia 15 “Rondalles Valencianes” de temàtica meravellosa.

-Tot just deu anys després, l’Ajuntament de València li concedí el Premi de les Lletres Valencianes.

-Al 1995 es va celebrar ací, és a dir, a Castalla, el “I Simposi Enric Valor Estudi i Festa”, organitzat pel CCC. Eixe mateix any, Rosa Serrano publicà Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor, una llarga entrevista realitzada per la mateixa editora i escriptora que ens va permetre conéixer aspectes fonamentals de la trajectòria personal i creadora del mestre de Castalla.

11873620_10205263047111179_262894784635095710_n_336x189

Carta oberta al Conseller de Cultura des de l’Alt de Guisop a proposit de la memòria d’Enric Valor

Benvolgut conseller Vicent Marzà,

Li fem arribar aquestes lletres amb el convenciment que seran llegides amb atenció i preses en consideració en un dia tan especial com el de hui, quan es compleixen 104 anys del naixement d’un dels nostres escriptors més universals, Enric Valor i Vives.

El cas és que fa quasi dos anys Les Corts valencianes va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics la Proposició No de Llei del 12 de novembre de 2013 per la qual instaven al Govern Valencià a la cessió a l’Ajuntament de Castalla de la casa natal d’Enric Valor, acord que ja s’ha dut a terme, però també a agilitzar la firma d’un conveni per a articular la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport en el projecte de museïtzació d’aquest espai «per a la promoció d’activitats culturals de qualsevol tipus per tal de difondre la vida i obra d’Enric Valor».

Dissortadament, però, en l’actualitat el projecte està paralitzat, ignorem els motius, i per tant el manament de les Cort Valencianes no s’està complint. Ara que nous ideals, especialment sensibles per la nostra llengua i cultura, habiten els murs de la Conselleria d’Educació i Cultura, ens sembla el moment propici per reprendre la iniciativa. Però no només això, també pensem que és el moment de congregar voluntats de persones i institucions i de propiciar altres accions en la línia del que es va decidir en el II Simposi Enric Valor celebrat el novembre de 2011 a la Universitat d’Alacant, on s’aprovava una resolució reivindicant una Fundació dedicada a l’obra de l’escriptor.

Per altra banda, un altre aspecte a considerar és la urgent reconstrucció i rehabilitació del Mas de Planisses, l’escenari mític de l’obra valoriana.

És per tot açò també que des de fa cinc anys, convocats pel Centre Castallut de Castalla, l’Ateneu Republicà de Petrer, als que s’ha afegit El Tempir d’Elx i els Amics de la Muntanya i El Teix d’Ibi, i per iniciativa de Vicent Brotons, ens reunim a la cima de l’Alt de Guisop, un dels indrets més volguts d’Enric Valor, ben a prop de Planisses i a la vora del Maigmó, un grup d’admiradors de la figura i l’obra de l’insigne castallut per retre-li anualment un merescut homenatge.

Enguany, quan ens reunim a l’Alt de Guisop durant la matinada del 22 d’agost, llegirem aquesta carta i desitjarem que des del departament que vostè dirigeix s’inicien les accions necessàries per fer realitat el més prompte possible l’existència d’un espai museístic sobre l’escriptor a Castalla i una fundació o càtedra Enric Valor que ben bé podria tenir la seu en la Universitat d’Alacant, igual que la Universitat de València-Estudi General acull la de Joan Fuster i la Jaume I de Castelló la d’Enric Soler i Godes.

Atentament,

Castalla, 22 d’agost de 2015

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

BÚSQUEDA POR TEMA:

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>