Aquest divendres es presenta al Centre Cultural de la localitat el llibre «El Tractat d’Almisrà i la Governació dellà de Xuquer fins al riu de Xixona», de Agustí Ventura i Conejero. El professor de la UA i habitual col·laborador d’aquest diari, Vicent Brotons, ens presenta el llibre en aquest escrit.
[1]
Fa alguns mesos, el meu bon amic Romà Francés em va fer a les mans un extraordinari regal, l’interessant i imprescindible llibre intitulat El Tractat d’Almisrà i la governació dellà del Xúquer fins al riu de Xixona, d’Agustí Ventura, rigorós i exemplar Cronista Oficial de la ciutat de Xàtiva. El volum, de gran format i profusament il•lustrat amb més de 120 fotografies i set mapes, ha estat editat per la Diputació de València i compta amb sengles textos de presentació del President de la institució, el senyor Alfons Rus, i la diputada Mª Jesús Puchalt, responsable de l’àrea de cultura. Conté també una nota de l’autor i una ben oportuna i inestimable introducció del senyor Romà, president de l’associació del Tractat d’Almisrà, del Camp de Mirra (l’Alcoià), que, com és sabut, totes les nits del 25 d’agost escenifica des de fa més de tres dècades els fets històrics d’aquell tractat fronterer de 1244 entre la Confederació Catalanoaragonesa i el regne de Castella per establir la primera frontera meridional del Regne de València.
El cronista xativí, Agustí Ventura —distingit com a “Alcaid d’Almisrà de 2012”—, en un esforç d’investigació, erudicció i anàlisi documental admirable, ens reconstrueix, com si d’un trencaclosques es tractara, la història dels complexos avatars de l’antiga Governació de Xàtiva, “dellà de Xúquer, del riu Xixona ençà”; és a dir, l’històric territori administratiu —també polític, geoestratègic, socioeconòmic i cultural— articulat entorn a la bella i cobdiciada ciutat capitalina de la comarca de la Costera.
En la breu nota introductòria del President de la Diputació—també alcalde de Xàtiva— es remarca el caràcter
contextualitzador de l’obra pel que fa a l’abans, durant i després del Tractat d’Almisrà, les abundants referències a aquest territori que trobem en la Crònica del rei Jaume I i el gran treball de recerca i fixació de l’”escassa documentació” sobre la important activitat d’aquesta governació del nostre antic Regne de València; “Escassa” precisament per la sangonosa i ígnica repressió —sang i foc— a què fou sotmesa la noble, màrtir i socarrada Xàtiva pel primer borbó, Felipe V, al segle XVIII, com a conseqüència de la seua fidelitat foral i arran de la Guerra de Successió.
Aprofitarem per invitar les lectores i els lectors a capbussar-se en un text que els farà conéixer els moments històricament més dramàtics, significatius i solemnes d’aquest territori central del País Valencià que comprén les actuals comarques de la Marina, la Vall d’Albaida, la Costera, el Comtat i l’Alcoià; però també per familiaritzar-se amb alguns detalls de microhistòria que ens parlen dels cruels signes dels temps pretèrits. Així llegim que al botxí Pedro Hernández se li paguen l’any 1622 deu lliures per “haver donat lo turment a Pedro Blasco de Caudet… per fer-li la volta, penjar-lo i despenjar-lo per lo dogal… per tallar-li la mà dreta i lo cap”.
De més a més, al ric aparat documental i crític l’acompanyen desenes de fotografies i mapes contextualitzadors que ens descobreixen la riquesa patrimonial del nostre estimat país, dels nostres pobles, i l’emotiva eloqüència de les seues venerables pedres. El llibre, per tant, també és un artístic àlbum d’història monumental viva i viscuda del país, que constitueix una privilegiada guia articulada entorn a Xàtiva i el Tractat d’Almisrà.
Finalitze recomanant al lector o lectora que faça a El Tractat d’Almisrà i la Governació dellà de Xuquer fins al riu de Xixona, del cronista Agustí Ventura, un lloc en la seua biblioteca personal entre les obres fonamentals de la història del país, perquè sense dubte és una decidida i potent contribució “a conéixer més un episodi i una època de la nostra història col•lectiva”, com diu Romà Francés.
Vicent Brotons Rico- Universitat d’Alacant