TEMA 41: LA PREPOSICIÓ COMPOSTA CAP A I ELS SEU SINÒNIMS
La nostra llengua posseix una bona gamma de preposicions que indiquen molt matisadament la direcció en què és mou un ésser (o alguns) o en què es produeix un moviment, etc: ‘cap a’, ‘devers’ o ‘devés’, ‘vers’ i ‘envers’.
‘Cap a’, és la més usada actualment, significa «en direcció a».
[…]En algunes comarques aquesta preposició ha sofert metàtesi i ha resultat el vulgarisme «pac a», que s’ha d’evitar curosament en la conversa de persones cultivades.
La forma ‘cap a’ és l’etimològica, puix que procedeix de l’ablatiu llatí «cápite ad».
[…]Una altra preposició de direcció és ‘devers’ o ‘devés’ (pronunciada en tot cas «devés»). Aquesta preposició és prou usada encara a moltes comarques valencianes,…
(‘Millorem el llenguatge’, E. Climent, València, 199)
Consulte i llig sovint l’obra d’Enric Valor ‘Millorem el llenguatge’, un conjunt de quasi dues-centes breus lliçons de llengua que són de gran utilitat per al valencianoparlant en procés d’alfabetització o, senzillament, lletradament culte i ansiós de millorar constantment la seua expressió. L’admirat i, dissortadament, maguanyat professor Joan Solà, una de les grans autoritats lingüístiques de la romanística del segle XX, el 1977 va escriure sobre ‘Millorem el llenguatge’:
«Vet aquí un llibre que no vacil·lo a qualificar d’extraordinari i de modèlic. Crec que és el llibre que més ha aconseguit allò que deia [Pompeu] Fabra: que cada dialecte es preocupés d’enriquir-se i depurar-se per tal que després ens poguessim retrobar tots. El lector trobarà en aquest llibre una gran riquesa de llenguatge, una sòlida i segura informació, un gran tacte (molta delicadesa, prudència i pedagògia). Difícilment es podria demanar més.»
Jo mateix, ben bé podria omplir un grapat de planes posant exemples parlant de tot el que genèricament, però amb absoluta justesa, hi va dir el mestre Solà fa més de trenta anys. Em centraré, però només en dues qüestions: el títol del llibre i el fragment que es transcriu a l’inci dedicat a la preposició composta ‘cap a’.
‘Millorem el llenguatge’ és un títol optimista i intel·ligent, com ho era practicament tot en Valor. Ideat, estic segur, des de la complicitat solidària amb el paisanatge: la bona gent que quan li dius “bon dia” respon “bon dia”, com deia Josep Pla —«El meu país? allà on vaja i diga “bon dia” i em contesten “bon dia”; aquest és el meu país»—, és a dir, la comunitat idiomàtica. Perquè Enric Valor no diu això de “Parlem bé”, “Corregim els errors”, “No cal dir…, s’ha de dir”, “Aprenem valencià”, no; Valor proposa millorar la llengua natural i habitual —el llenguatge— que usem comunicativament amb absoluta adequació. El mestre parteix d’un axioma: les valencianes i els valencians tenim un bon “llenguatge” que, per què no, en un exercici d’autoestima individual i col·lectiva volem i podem millorar. I tant!
Quant al fragment triat, pertany al tema sobre l’ús correcte de la preposició composta ‘cap a’ i els seus sinònims. No ho he fet a l’atzar, com veureu. Ens parla del popular “pa ca” en comptes del normatiu “cap a” i explica el primer no com una incorrecció impròpia del sistema lingüístic o un castellanisme modern inadmissible, sinó com una metàtesi, és a dir, un canvi de posició dels son dins la síl·laba (‘cap a’ canvia a ‘pac a’). És un fenomen molt comú en la parla popular de totes les llengües del món.
L’altre aspecte que hi comenta és l’ús de sinònims com ‘devers’/’devés’, que tot i no tenir una presència escrita freqüent és ben viu —i correcte— en moltes comarques valencianes, per exemple, a la nostra. En el parlar petrerí genuí és molt comú sentir i dir això:
-Ton pare ha eixit devés la plaça de Dalt
-Això va passar devés l’any seixanta-tres
-Si vas devés Carrefour te’l trobaràs
-Eixes sabates deuen costar devés els tres-cents euros
Així que hem de saber que el valencià de Petrer és millorable quan diem, per exemple, “va ‘pal’ camp”, però, en canvi, és perfectament correcte si ho fem a la nostra manera, “va devés al camp”. Comptat i debatut, ‘Millorem el llenguatge’, d’Enric Valor, no fa més que confirmar això que m’agrada tant dir a mi: “jo parle petrolanc, una de les maneres més precises i precioses de parlar ‘lo pus bell catalanesc del món’, que deia el cronista medieval Ramon Muntaner.”
CONVOCATÒRIA:
homenatge muntanyec a enric Valor a l’alt de Guisop / l’Hisop (22 d’agost de 2011 – 07:10 h, dia del centenari del naixement de l’escriptor). Si vols venir-hi i saber-ne més:
http://22dagostde1911.blogspot.com/