«Calia que cadascú de nosaltres agafàssem la nostra xapa a l’entrar i la guardàssem a la butxaca durant cada mitja jornada a l’eixir i la deixàssem al seu lloc. Allí comença el camí de l’alienació proletària» […]

«…i començava també a sentir una solidaritat humana nova i emocionant amb aquells desconeguts que eren els obrers de la fàbrica, classe inèdita per a mi, animosa, més conscient que els jornalers de la terra que jo havia tractat i conegut des de petit. Pensava que ells també havien de vendre el seu treball en la fàbrica, com jo, una mica el seu cos i la seua vida a un preu que pujava i davallava segons la llei de l’oferta i la demanda, i els admirava i m’aconhortava la seua companyonia». (Temps d’Elda en Temps de batuda, Ajuntament d’Elda/Caixa Petrer, Elda, 2011)

Durant la tardor de 2010 vaig traduir els dos primer capítols de Temps de batuda per a una edició bilingüe commemorativa del centenari d’Enric Valor que patrocinaven l’Ajuntament d’Elda —ciutat valoriana— i Caixapetrer —sempre amatent i pròxima en els temes cultural propis. Era l’enèssima vegada que llegia aquest llibre i en especial les primers pàgines. De fet, foren aquestes planes inicials del segon lliurament del Cicle de Cassana les que usà com argument un bon amic, allà pels anys huitant del segle passat, perquè m’animara a llegir tant la primera com la segona novel•la.

Ara les reporte de nou perquè m’interessa remarcar el caràcter marxista del to narrativoexplicatiu —en Valor no hi ha història sense arguments— que usa l’escriptor per a parlar-nos de la vida a la fàbrica de calcer del jove personatge, Frederic Genovard.

Aquesta visió inspirada en el materialisme històric la podem comprovar en els dos fragments que he reproduït al principi: “el camí de l’alienació proletària”; “una solidaritat humana nova”; “els obrers de la fàbrica, classe inèdita per a mi”; “vendre el seu treball”; “la llei de l’oferta i la demanda”… Conceptes, termes, força relacionats amb la teoria bastida entorn a la lluita de classes pel dos venerables barbuts vuitcentistes, Marx & Engels.

Aquests conceptes explicats per Genovard, narrador en primera persona de la història de Temps de batuda en un temps posterior però relativament recent al fets novel•lats, no formen part de l’”enciclopèdia ideològica” que tenia Enric Valor en aquell període situat entorn al temps de la II República (cal tenir en compte que Genovard és, en certa mesura, un alter ego del mateix Valor). En aquells temps, el jove castellut, es movia entre la cultura cinematogràfica, teatral, literària, naturista, libertària; la dignificació de l’idioma i, fins i tot, el sobiranisme autonomista dins d’una perspectiva republicanofederal ibèrica. És cert que Enric Valor explicava que al 1930 s’afilià al Partit Comunista, però ho va fer més com un acte de compromís moral i de modernitat.

El Valor marxista, o conéixedor d’aquesta filosofia, tardarà alguns anys a manifestar-se coherentment. Serà després del període que passà a la presó Model de València per un dubtós delicte de malversació de fons al diari Levante EMV, que, per cert, mai no li pogueren demostrar cap classe d’implicació. En eixos dos anys —1967 i 1968— es relacionà intensament amb els presos militants dels diversos partits marxistes clandestins que pul•laven en la societat valenciana —especialment a la Universitat i en els cercles de la lluita sindical obrera—. Valor, àvid de coneixements com sempre, els demanà que li ensenyaren marxisme i ell, a canvi, els ensenyaria a llegir i escriure en valencià.

Així ho ha deixat escrit emotivament Vicent Àlvarez (Consell Valencià de Cultura) al diari Levante EMV del 8 de desembre de 2010 en “Enric Valor i el marxisme”. L’autor de Temps de batuda va fer una gran amistat amb aquells “rojos perillosos” que Franco i Fraga —President Honorífic del “demòcrata” Partit Popular actual— tancaren immisericordiosament a la presó.

Valor abandonà la Model uns mesos abans que Vicent Àlvarez. Així explica aquest últim com s’acomiadaren: “[Valor] es trobava a la seua cel•la escrivint, amb un camisó blanc i un barret de nit, escrivia amb un ciri perquè a partir de les deu es tallava el submnistrament de llum. Enric va plorar, jo crec que també.” Temps de batuda es va redactar entre finals dels setanta i incis dels huitant. Açò explica que les aportacions de la cultura marxista siguen tan evidents al text.