L’Ajuntament de Petrer segueix amb la ridícula idea de “dedicar” (solament) una setmana a la llengua materna de molts de nosaltres, a la nostra llengua autòctona. Per això, ens preguntem: és eixa la gran idea que tenen per a apropar-nos al bilingüisme del que sempre fan gala, i que brilla per la seua absència? Realment creuen que amb una irrisòria setmana aconseguiran tornar-li la categoria que es mereix el valencià, tan maltractat i minoritzat durant anys a Petrer?
No cal disfressar la realitat, ni vestir-nos amb la bandera del valencianisme de la qual a ells tant els agrada presumir. El Partit Popular ens té acostumats i acostumades a maquillar la realitat a la seua manera, però l’any està repartit en 365 dies, dels quals, el PP dedica 358 a destruir, debilitar i discriminar la llengua que molts petrerines i petrerins parlem des de bolquers, la llengua que ens ensenyaren la mare i el pare a casa, la que escoltem quan parlem amb nosaltres mateixa. Actes tan escandalosos com la plataforma ‘Petrer Une’, on la promoció de la llengua és nul·la, la retolació (totalment en castellà) dels edificis públics locals, els discursos polítics (inclús de les formacions progressistes), rodes de premsa i aparicions públiques que ens regalen els nostres representants de l’Ajuntament, rara volta són en valencià, per no dir mai; els pamflets que reparteixen pels portals que aprofiten per a promocionar-se amb els diners dels governs valencià i espanyol… En fí, podríem seguir amb el llarg i dolent llistat d’omissió de la llengua valenciana, però potser ocuparíem pàgines d’este mitjà informatiu. Tampoc oblidem els mitjans de comunicació de gestió municipal, com són el setmanari El Carrer i Ràdio Petrer, que han sigut íntegrament castellanitzats des de l’entrada del PP al govern municipal. Hui, solament queden en valencià el nom del setmanari i algunes seccions i programes radiofònics (El Carrer, Gent de Petrer, El Racó Fester). D’açò últim, hem de recordar a l’equip de govern que els mitjans de comunicació públics valencians tenen l’obligatorietat d’informar en ambdós llengües en igualtat d’us (50% d’espai per a cada llengua) i això no ho diem nosaltres, ho diu una llei.
Per això, des del BLOC JOVE Petrer, instem l’Ajuntament a potenciar el valencià de manera real, sent la llengua vehicular de l’Administració (rodes de premsa, escrits, pamflets, discursos…), utilitzar-la en la retolació dels edificis públics i en els mitjans de comunicació públics locals, que són competència directa de l’Ajuntament, ampliació de la programació cultural on s’utilitze en valencià (teatres, monòlegs, tallers, titelles) i, pensant en la joventut, algun concert de música en valencià aprofitant els festejos patronals de la Mare de Déu. En definitiva, un Ajuntament d’un poble valencianoparlant hauria d’assumir per coherència la responsabilitat de promocionar una llengua, i més encara, quan cada vegada és menys utilitzada.
Si podem llegir en valencià, veure cinema autòcton, escoltar música nostra… Quan nosaltres pensem i estimem en valencià i no ens miren com si fórem estranys a casa nostra, aleshores haurem aconseguit eixe bilingüisme del qual ells fan bandera, perquè sembla ser que només es recorden del valencià una setmana a l’any, per llavar-se les mans… com aquell creient, que va una vegada a l’any a rendir culte per redimir els seus pecats, mentre durant tot l’any ni es recorda ni es vol recordar d’on està el temple.