Per Nadal, cada ovella al seu corral (V): El pessebre i l’home cagant

Post2PDF   Por Vicent Brotons Rico en Opinión

“En altra ocasió parlaré dels meus betlems. Ara toca muntar els vostres, si no ho haveu fet ja. Au!”. Així acabava el segon lliurament d’esta sèrie de “timesnewroman” teclejades amb intenció de contar —contar-me—, explicar —explicar-me—, el Nadal. Hui toca ja dir-ne alguna dels meus betlems. Som a la setmana de Nadal. No fa molts anys el 26 també era festiu. Ara, a Petrer, ja no ho és. En altres localitats, sí. El fet d’enllaçar enguany Nadal amb cap de setmana li donarà més marxa, sens dubte. El betlem presideix la vida familiar tradicional d’aquells que, catòlics o no, han decidir convertir-lo en paisatge domèstic de la llar per estes dates.

El meu primer betlem recorde haver-lo muntar amb la col•laboració del pare i la tia Amanda. El col•locàrem a la cuina de la planta baixa de la casa familiar del carrer Sant Rafael. Jo deuria tenir quatre anys. Em compraren les sis figuretes del pessebre —Jesuset al bressol, la Mare de Déu, Sant Josep, la vaca, la mula i l’àngel— i algun que altre pastoret. Mon pare em va fer el portal, en forma de cova, amb una caixa de sabates folrada de paper d’estrassa convenientment arrugat i pintat; amb un llum interior i tot! Una vertadera meravella. Amb paper xarol blau marí férem el cel, on apegàrem estrelles, inclosa la d’Orient, fetes amb paper platejat. Les muntanyes també de paper arrugat. El terra, arena d’alguna obra. Pedretes vistosetes recollides de la rambla. Rametes de romer i altres plantes fent d’arbres i arbustos. Un riu del paper de plata tret de les pastilles de xocolate i…

El pessebre de la meua infància.

El pessebre de la meua infància.

El betlem va anar creixent en personatges i elements decoratius. Nomene els més cirdaners: la bugadera o llavadora i la robeta; el castell del rei Herodes; els tres Reis Mags; el pont per damunt del riu; el pescador i, clar, l’inevitable home cagant, és a dir, el caganer. Jo jugava amb el betlem, les figures canviaven de lloc. Els Reis, en bona lògica, avançaven cap al pessebre; els pastors no sempre estaven al mateix indret. Amb l’home cagant els moviments em causaren algun disgut per culpa de la meua irrefrenable irreverència: igual estava darrere d’un arbust que damunt del pessebre.

En este mundo traidor nadie sin cagar se escapa - Caga el pobre, caga el rico, caga el obispo y el Papa.

En este mundo traidor nadie sin cagar se escapa - Caga el pobre, caga el rico, caga el obispo y el Papa.

Estimulat pel dolç i inofensiu anticlericalisme del meu iaio jo sempre hi feia broma. El bonegons eren suaus i suportables, fins que un dia… vingué una visita formal i,  en encendre els llums per mostrar-li el betlem, trobaren el tio cagant amb una merda al seu cul que triplicava el seu tamany —un cagalló de broma, clar— i en la mateixa porta del pessebre. En este cas la irreverència ja no se’m va admetre, poca broma amb les visites respectables. M’havia passat un muntó de la ratlla. El meu estimat excrement de plàstic va desaparéixer, el procaç caganer també i jo vaig rebre un sonors bateculs  de les fortes i, en altres moments, habilidoses i tendres mans del papa. A l’any següent vaig tornar a recuperar el caganer que, des de llavors, va ocupar un lloc discret al betlem, com corresponia a tan privat i escatològic afer. Passà el temps i el betlem deixà d’estar al centre dels meus interessos nadalencs. A casa l’arrumbaren al traster. Les figuretes, no sé ben bé com, anaren desapareixent. Ja entrat jo en la vintena d’anys, vaig redescobrir  —oh, miracle!— la caixa que contenia el pessebre i les figuretes del naixement. A casa de mons pares no tenia espai on col•locar-lo, n’havia sigut desterrat definitivament, així que en un atac de nostàlgia li’l vaig oferir als meus futurs sogres que, des de llavors, l’han acollit a sa casa. Quan en estos dies passe per allí per qualsevol motiu el mire tendrament i recupere per un instant un bocinet de la meua infantesa nadalenca. Romàntic que és un!

La satira política usa molt la figura del cagarner (en este cas, Campsgarner).

La satira política usa molt la figura del cagarner (en este cas, Campsgarner).

pep-guardiola-caganer

Pep Guardiola també té su cagarner.

Encara us n’explicare un altre, de betlem, però en pròxims lliuraments. Això sí, acabe oferint-vos una divertida nadala en homenatge a l’home cagant de les meues alegries i disgustos. Pitgeu sobre l’enllaç.

Comenta la noticia

Política de Privacidad


Artículos

El día de los humedales

Ayer, 2 de Febrero se celebraba el Día de los Humedales, ecosistemas que en nuestro país se encuentran amenazados por la sequía y por la mala gestión de los acuíferos y la edificación masiva, entre otros abusos. Repasamos en este artículo el valor medioambiental del Clot de Galvany, uno de los grandes humedales de Alicante.

Asociaciones

El Ateneo Republicano sigue acordándose de Enric Valor

Dos conferencias sobre el escritor de Castalla y una visita guiada a Planises, principales actividades del colectivo en este mes de febrero.

Imágenes

Función social

Edu nos envía hoy un chiste que admite muchas lecturas, así que no les condicionaremos con el comentario previo…

Noticias

Los comerciantes de Petrer sortean 5 fines de semana para celebrar San Valentín

Los establecimientos adheridos a la Asociación de Comerciantes de Petrer repartirán desde hoy y hasta el 19 de febrero participaciones entre sus clientes para optar al sorteo de cinco fines de semana para dos personas.

Oferta cultural

Arte de ciencia ficción

La Universidad de Alicante inaugura una exposición que ilustra la obra de Julio Verne.

Política

Las redes sociales como modo de promocionar Petrer y acercarla a sus ciudadanos

El Bloc propone al Ayuntamiento el uso de las redes sociales para promocionar la localidad en el exterior así como para mantener una comunicación más directa con los ciudadanos de Petrer. Navarro señala el bajo coste por impacto de este soporte publicitario.

Reportajes

Don Ricardo y Don Severiano Sánchez Algarra: el fin de una aristocracia

Si hacemos un recorrido por las calles del casco antiguo de la población observaremos que, salvo el escudo de la portada de la iglesia de San Bartolomé, que como se sabe son las armas de los antiguos señores territoriales de la villa, de ningún otro blasón se tiene, ni se ha tenido noticia. Esta ausencia de testimonios heráldicos en nuestra fisonomía urbana nos hace plantearnos la siguiente pregunta: ¿Existió la aristocracia en Petrer?

Sexualidad

Por ese lunar

“…Fue entonces cuando descubrí SU lunar. Era muy pequeño, minúsculo, perdido entre el vello en su cadera derecha. Era prácticamente imperceptible y, quizás por eso mismo, me fijé en él, pese a que tenía otros mucho más llamativos y en sitios más provocadores. Por instinto lo besé…”

Videos

Así fue la IV Gala Cuentamontes

El Teatro Cervantes, prácticamente lleno, acogió el pasado sábado la Gala Cuentamontes 2011, con la entrega de los diversos premios de relatos, fotografía y poesía que se entregan desde el certamen, que cumplía su cuarta edición, así como la entrega de los Reconocimientos Cuentamontes, todo ello en un ambiente montañero festivo y entrañable, con las actuaciones de Los Marchosos, el Teatro Carasses y la poetisa Sacra Leal. Vídeo íntegro de una tarde-noche muy entretenida, no se lo pierdan.