Paisatges de Valor, paisatges de Petrer

Fa alguns anys vaig escriure a la Revista del Vinalopó que Enric Valor era un escriptor amb geografia, amb paisatge. Amb això volia dir que tota la seua producció literària —la rondallística o la narrativa de creació— era impensable sense localitzar-la en espais o indrets ben concrets. L’escriptor de Castalla té un territori —un cosmos— per a la seua obra absolutament definit. Si agafeu el mapa del País Valencià i traceu una ratlla per damunt de Sagunt i una altra per davall de Monòver tindreu perfectament emmarcat el territori valorià. En aquest espai centre-sud de les terres valencianes, més cap a l’interior que cap a la costa, se situen la major part de les ficcions de l’escriptor de Castalla. És cert que hi ha incursions a altres territoris —Aragó, la Manxa…—, però tenen un pes específic quasi insignificant en les quatre novel·les, dos reculls de narracions curtes (que són els que circulen al mercat de llibre de manera normalitzada en l’actualitat) i trenta-sis rondalles.

Portada del catleg de l'exposici PAISATGES DE VALOR, que podeu veure al campus de Sant Vicent dels Raspeig de la Universitat d'Alacant

El tractament del territori, la geografia i el paisatge en Enric Valor és molt divers. Va des de la descripció freda, realista i quasi pròpia del geògraf…

«…davant nostre s’obria un barranc fosc i boscós, el de la Fusta, que baixa de la part alta de la serra, obert de cara al nord. Vam començar pacientment a remuntar-lo per l’aiguavessant de la dreta, per un camí d’accentuada rostària i, a la nostra esquerra, el fons del barranc s’anava fent més pregon i s’amagava entre l’espessa xara i els cóps atapeïts i lluents dels esvelts pins.» (“Contalles de la boira”, en Narracions Perennes. València, 1953)

… a la poètica, idelitzada o mitificada…

«La Penya Roja és un pic molt gros enlairat i de ben dificultós accés, puix es troba voltat de cincles torbadors i de barrancs negres i aspres. » (“Les velletes de la Penya Roja”, en Rondalles Valencianes, dins del primer volum de l’Obra Literària completa. València, 1975)

La part petrerina de l'Empenyador, a ''El corb i la rabosa''

Un indret pot funcionar com a mer escenari o com autèntic actant —protagonista— de la mateixa història. Unes vegades es presenta disfressat amb noms poètics —com a fantàpolis, per exemple—, és a dir, l’Almussai (Planisses), Vilian, Alcodiam, Bucària (Villena, Alcoi i Bocairent, respectivament), i d’altres és ben real i tangible: Alacant, Elda, Petrer, Monòver, la penya de la Safra, l’Aitana, el Montcabrer, Cocentaina, el Puigcampana, etc.

Vista des del carrer Major, a ''El jugador de Petrer''.

La força dels paisatges en Valor rau, però, en el caràcter nacionalitzador que l’imprimeix a tota l’obra narrativa: les novel·les, contalles i narracions passen en espais perfectament recognoscible per tots nosaltres. Llocs que hem passejat, on vivim, per on passem, on anem d’excursió, on resideix algun amics o parent. I així, l’escriptor ens retorna el nostre món quotidià en un format literari que ens plena de satisfacció estètica i d’orgull de pertenència a un món perfectament literaturitzable i literaturitzat.

La Foia Falsa, a ''El jugador de Petrer''.

De l’obra literària, inclosa la rondallística, s’han dit moltes coses positives com, per exemple, que Valor amb el seu peculiar estil de narrador “vuitcentista” —estilísticament anterior als “ismes”, Proust, Joyce o Kafka— ha abraçat una tradició narradora en català, al País Valencià, que ningú no havia atés mai en aquesta anormalitat secular que arrossegava la nostra literatura des dels March/Roig/Martorell; s’han dit d’altres no tan positives, com que Valor no és un escriptor modern —veges tu, com si fer literatura moderna fora només parlar de, posem-ne per cas, personatges urbans, preferiblement dones, deprimides, contradictòries, drogadictes i que copulen amb “totcristo” amb sentiment de culpabilitat, per exemple—; però el que està fora de dubte és que Enric Valor ha fet l’obra narrativa més arrelada a la cultura nacional popular dels valencians i valencianes, i que una pedra de toc d’aquesta característica és la importància dels paisatges en les històries que ens conta.

El Pantanet, a ''El rei Astoret''.
Garrofer emmarcant la Cilla del Sit, a ''El jugador de Petrer''.

Ara, la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Fundació Bromera, ha donat cobertura al projecte d’homenatge a Enric Valor impulsat pel Departament de Filologia Catalana de dita universitat: Paisatges de Valor. Una exhaustiva aproximació a totes les descripcions paisatgístiques que apareixen a les Rondalles Valencianes i que ens mostren la importància estètica, argumental, cultural i nacional que tenen aquest bocins de territori el l’obra de l’escriptor de Castalla i, de retruc, en tots els lectors i lectores que ens hi sentim identificats. No són només històries humanes, humanitzades o fantàstiques; són les nostres històries a casa nostra. Paisatges de Valor és el resultat d’un fructífer diàleg a moltes bandes: Valor a través de la fixació literària de les rondalles; Joan Borja i qui signa aquest escrit amb una lectura selectiva de les trenta-sis rondalles; els fotògrafs Nicolau Borja i Vicent Olmos —ben conegut als cercles fotogràfics de la nostra localitat— transformant in situ el textos de l’escriptor en belles i suggerents imatges, i Sergi Segura dissenyant cent vint-i-quatre cartells on l’equilibri entre les paraules de l’escriptor castallut, les artístiques fotografies —respectades en el seu format original escrupolosament— i els imprescindibles elements icònics que els emmarquen i doten de valor comunicatiu, han confluït en un resultat d’impecable i rigorosa factura.

Salt de la rambla de Puça, prop del molí de la Reixa, a''El jugador de Petrer''

Aquesta breu mostra antològica dels cartells  amb espais petrerins, que formen part de la col·lecció de cent vint-i-quatre cartells, editats en triple còpia perquè dues en plenen totes les dependències del campus de la Universitat d’Alacant, al llarg d’un dilatat període i una tercera viatge, totalment o parcialment, per tota la geografia de les comarques valencianes, i de la resta del domini cultural i lingüístic, que la vulguen acollir, servirà de petit tast d’aquesta, així ho creiem els que hem hi hem treballat, sucosa proposta literarioartística entorn al Enric Valor i Vives.

El castell de Petrer, a ''El jugador de Petrer''.

 

 

One thought on “Paisatges de Valor, paisatges de Petrer”

  1. Gràcies per aquest article Vicent! M’ha agradat molt -i fins i tot trobe màgic- poder identificar en els textos alguns racons que apareixen en l’obra de Valor i que ens són tan propers. Molt bona la idea d’aquest projecte on, a més, reforceu les descripcions tan riques de Valor amb unes fotografies de qualitat. No es pot demanar més.
    Una curiositat: em podríes dir en quina rondalla fa referència Valor a la Penya la Safra? És un lloc que estime enormement i m’agradaria poder llegir-la, de segur que a partir d’eixe moment em serà més especial encara. D’altra banda, m’agradaria preguntar-te si aquest projecte el publicareu i prendrà forma de llibre, estaria molt bé poder tenir-lo en la prestatgeria, en un lloc especial i al costat de l’obra de Valor.
    Res més per la meua part, bona nit i moltes gràcies per la teua atenció!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *