L’any valor: Valor&Sanchis, cent anys

A la llarga entrevista que Rosa Serrano li feu a Enric Valor entre 1994 i 1995, i que aparegé publicada en la col·lecció “Tàndem de la memòria” —número 3—, amb el títol Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor (València. Tàndem Edicions, 1995), Enric Valor s’hi refereix dues vegades, com a mínim, al seu bon amic Manuel Sanchis Guarner, primer Catedràtic de Lingüístic Valenciana de la Universitat de València (1979). Sanchis Guarner —don Manuel, com era nomenat respectuosament als àmbits acadèmics i professionals— tenia la mateixa edat que Enric Valor. L’escriptor castallut era en realitat “denou dies major” que el doctor Sanchis Guarner. Enguany, per tant, se celebren els dos centenaris.

Enric Valor diu referint-se a don Manuel : «També em presentaren Sanchis Guarner i ens fotografiaren junts en una tauleta d’un gran cafè de la bella Esplanada [d’Alacant]. Era l’any 1933». Tots dos participaven en un històric encontre valencianista organitzat per l’Agrupació Regionalista Alacantina, de la qual era secretari Valor.  Tots dos, procaçment jóvens, vivien intensament el clima de llibertat de la II República, els significatius avanços cap a l’autogovern dels valencians i les valencianes i, sobretot, la dignificació de l’idioma propi que representaven les Normes de Castelló de 1932. Sanchis Guarner va ser el signant més jove; Valor les difonia amb rigor, convicció i absoluta dedicació per les terres alacantines. Anys després Sanchis comentava la foto. Així ho explicava l’escriptor entrevistat: «”Enric, que jovenets estàvem! i que guapos vam eixir!” I reia. [...] Aleshores, a Alacant s’estilaven unes jaquetes blaves i uns pantalons quasi blancs —supose que a València també— i semblaven dos oficials de Marina.»

L'Esplanada d'Alacant, on es van conéixer al 1993 Sachis i Valor.

Trenta-dos pàgines de l’entrevista de Rosa Serrano i quinze anys després del periple vital de tots dos —Guerra Civil i desterrament a Mallorca, que encara patia, per al capità Manuel Sanchis— es tornen a trobar, a València, en les tertúlies literàries i valencianistes dels escriptors Casp i Adlert: «En aquelles tertúlies vaig sentir parlar sobre diversos temes literaris que els estudiosos coneixien molt millor que jo. I entre aquests, el de la rondallística, de la qual va parlar molt extensament Manuel Sanchis Guarner en diverses reunions quan venia de Mallorca. Allí vam connectar de bell nou, ell i jo, després del llarg parèntesi de la Guerra Civil, amb un reforçament de la bona amistat que ja teníem d’abans», explica Valor.

Manuel Sanchis Guarner.

Manuel Sanchis Guarner (1911-1981), catedràtic, filòleg, historiador i escriptor és un home fonamental en la història cultural del segle XX. Sense les seues aportacions científiques —a cavall entre la investigació i la divulgació— i institucionals el nostre país i la nostra llengua no hagueren assolit les fites de dignitat actuals. Doctor en Lletres, llicenciat en Dret; valencianista pregonament compromés des de l’adolescència; deixeble de Menéndez Pidal i Navarro Tomàs; elaborador i signant de les Normes de Castelló; autor de l’imprescindible La llengua dels valencians;  capità de l’exèrcit en defensa de la legalitat constitucional republicana; desterrat a Mallorca per la Dictadura (1943-1959), col·laborador fonamental en una de les grans obres filològiques europees, el Diccionari Català, Valencià, Balear; primer estudiós del parlar valencià del Carxe murcià; professor i catedràtic de la Universitat de València; membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Acadèmia de la Història; fundador de l’Institut (Interuniversitari, en l’actualitat) de Filologia Valenciana (1975); director de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Valenciana  des d’on impulsà, a partir de 1974, el cursos de valencià per a mestres, professores i professors; autor, també d’obres com la Gramàtica Valenciana, Els pobles valencians parlen els uns dels altres, La Ciutat de València, La Renaixença al País Valencià, el pròleg de L’oncle Canyís (estampes monoveres), Cançoneret valencià de nadal… Guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1974). I directament relacionat amb Petrer, va ser l’autor de l’informe que va propiciar el 1984 la normalització i oficialització del topònim propi de Petrer —pronuciat “petré”, tret genuí de la nostra catalanitat fonètica— en substitució de l’acastellanat per pronuncia dialectal murcianomanxega “petrel”.

Primera edició de ''La llengua dels valencians''

Uns mesos abans del seu traspàs el 1981 va ser víctima d’un atemptat terrorista “blavero”, amb la connivència de les “clavegueres” de l’Estat espanyol. Trenta anys després encara no es coneixen els culpables, la prova més evident de dita connivència. El disgust que li provocà, unit a un estat de salut feble, precipitaren la seua mort el 16 de desembre.

Valor i Sanchis en el cartell anunciador de l'homenantge conjunt que els va retre a Barcelona Espai País Valencià.

La commemoració del centenari de Sanchis Guarner per part de la societat civil valenciana ha estat més discreta que la d’Enric Valor, és cert. La Generalitat Valenciana ni se n’ha recordat, tot i que l’antiintel·lectualisme d’aquesta institució, en un país on els polítics corruptes i mediocres són legió, ja sabem que no és notícia. Ben cert és, però, i en honor a la veritat, que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua proclamà el 2006 com l’”Any Sanchis Guarner”, tot dedicant-li un significatiu  ventall de publicacions i activitats, en un excepcional exercici de dignitat institucional. Enguany han estat les universitats, especialment la seua, la Universitat de València, i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, del que fou fundador, els que el recorden  més significativament.

Catàleg de l'AVL: ''Manuel Sanchis Guarner, Un humanista valencià''

Sanchis i Valor col·laboraren intensament a partir d’aquell segon amistós encontre en la tertúlia d’Adlert i Casp. El geni autodidacta —Enric Valor— ben prompte veié en els consells i orientacions del savi universitari —Sanchis Guarner— tot un projecte vital de treball i creació lingüística i literària. De les converses de tots dos, amb el concurs d’altres bons amics, nasqueren obres com el Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià, gestada per Valor en un seguit de treballs entre 1962 i 1977, o les trenta-sis Rondalles Valencianes, escrites i publicades pel recordat castallut a poc a poc entre 1950 i 1976. Si se’m permet el símil, Sanchis & Valor foren com eixes parelles de jugador de futbol que “s’associen” per  a brindar-nos jugades magistrals i gols de factura impecable. Tots dos estigueren sempre darrere de les grans jugades del segle XX a favor de la llengua, la literatura i la cultura al País Valencià.

Edició actual de ''La llengua dels valencians''.

 

http://www.rtvv.es/va/cultura_i_oci/Centenari-del-naixement-sanchis-guarner_0_551344875.html

 

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>