L’Any Valor: …I finalment, el Simposi Enric Valor a la UA
L’Any Valor, el centenari del naixement de l’escriptor de Castalla, ha estat feliçment ple d’iniciatives, homenatge, gestos, activitats entorn a l’autor de les Rondalles Valencianes. Des de l’entitat civicocultural més humil a institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats, passant per desenes de municipis i centres educatius l’han dedicat signficatius homenatge divulgadors de la seua vida i obra.
Homenatge del grup Exeo a Enric Valor en la inauguració de la replaceta de Petrer que duu el seu en la primavera de 1990.
Dos absència clamoroses, però —i per ara—, la Generalitat Valenciana —“Ni con Fabra ni con Camps / tienen sus males remedio”—, i els altres territoris del domini lingüístic; especialment notòria és la desafecció valoriana del catalunyesos. I és que la “barretina els tapa els ulls” i la sardana —volta, que volta— a més d’avorrir, mareja. Tan se val, senyor Valor, tan se val.
La barretina sovint els tapa els ulls.
Des d’ací el meu entranyable reconeixement a les associacions culturals modestes; als municipis menuts, com La Romana; a la Universitat de les Illes Balears; als col·legis i instituts —pel bon treball realitzat amb els més jóvens—; a la vila de Castalla, on ajuntament i Centre Cultural Castallut, des que es va inciar l’any, no han parat de muntar interessants activitats; a l’ajuntament d’Elda —ciutat castellanoparlant que tingué la digna sensibilitat de comportar-se com un poble valorià—, i, clar està, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, especialment a qui ha sigut la Presidenta fins fa uns dies, la senyora Ascensió Figueres, i a la senyora Verònica Cantó, comissària de l’Any Valor compromesa, més enllà de les obligacions formals, en tota la celebració literària i cívica.
Les universitat meridionals —UA i UMH— han tigut una trajectòria desigual. La UMH, amb capitalitat rectoral a Elx, fins ara s’ha limitat, com en tantes altres coses, a fer seguidisme submís de la Generalitat Valenciana —tot un exercici d’autonomia universitària!—; la d’Alacant, al contrari, ha tingut una presència activa, tant en el desé aniversari de la mort al 2010 com en el centenari d’enguany. La seu de la ciutat d’Alacant dóna cabuda a la Biblioteca Enric Valor, per iniciativa de l’IEC. Aquest espai també, i organitzat per l’IEC, ha promogut una interessant tertúlia valenciana durant el curs 2010-11. El campus acollí la primavera passada les jornades de l’Institut Interuniveritari de Filolologia Valenciana dedicades a l’autor de La flexió verbal. Des de finals del maig, i també al campus de la UA, es troba l’exposició Paisatges de Valor, 248 cartells, 500 fotos amb els textos i les imatges de les descripcions paisatgístiques de les Rondalles Valencianes, acompanyada d’un extraordinari catàleg. Un gran esforç, el que es mereixia el mestre Valor. L’exposició, a més, amb format itinerari de 124 cartells ha començat a circular pel nostres pobles i comarques (Castalla, Alcoi…). Un exitós curs monogràfic, “El valor escolar d’Enric Valor”, tingué la cobertura oportuna per part de la Universitat d’Estiu Rafael Altamira. A més, la «Biblioteca Virtual Cervantes», a la que es lliga la «Joan Lluis Vives» obrirà ben aviat, dins de la Biblioteca d’autors, l’espai dedicat a Enric Valor.
L'escola: un espai de perpetu homenatge al mestre Valor
Finalment, del 4 al 6 de novembre, la Facultat de Filosofia de Lletres de la UA acollirà el Simposi Enric Valor. Quasi vint especialistes i estudiosos de l’obra i la trajectòria vital de l’autor del “Cicle de Cassana” es reuniran amb un nombrós grup d’estudiants, ensenyants i ciutadans i ciutadanes interessants per a analitzar detalladament i amb el màxim rigor científic el significat lingüístic, literari i cívic d’aquest gran escriptor. Cap aspecte restarà sense tractar amb profunditat: la biografia civil de l’autor, l’obra narrativa, les suggestives rondalles, la imprescindible obra gramatical i lexicogràfica, els vincles literaris valorians amb el territori, el paisatge.
Enric Valor a la seua estimada serra.
L’Any Valor, malgrat les assignatures pendents, ha estat una de les més significatives fites literàries i culturals del segle XXI. No ho dic per la fastuositat dels actes —tan propis d’un país que crema monuments fallers/fogueres o tira la casa per la finestra amb grotesques capitanies de moros i cristians amb un hilarant i esperpèntic “Això ho pague jo!”—, sinó per la civilitat i elegància mesurada de tot el que s’ha fet. I com escrivia aquest estiu Josep Daniel Climent, “ara cal la Fundació Enric Valor”. Els ciutadans i les ciutadanes estem disposats a arrimar el muscle. Ja ho hem demostrat aquests darrers mesos. Esperem a les entitats i institucions. La crisi? una miserable excusa que no es mereix la memòria d’Enric Valor.
Simposi Enric Valor, del 4 al 6 de noviembre de 2011.
Rss
Comentarios recientes