Fabra, polític

Fabra: "la vaga es política i premeditada".

La política no té bona imatge en els darrers temps. Per culpa, estarem d’acord, de les persones que l’exerceixen de manera incorrecta. Corrupcions diverses han ajudat a formar una fotografia de l’activitat política negativa, fins al punt que els polítics han arribat a estar per davant del terrorisme en el ranking de preocupacions de la població. I el poble no s’equivoca, diuen.

Tots sabem que hi ha persones dedicades a la cosa pública amb una honradesa digna d’elogi. Coneixem d’algunes que han dimitit dels seus càrrecs en assabentar-se de l’ambient poc indicat per a l’ètica que regnava en les institucions en què estaven. I coneixem d’altres que no han tingut cap problema en canviar de jaqueta i sigles si això garantia els seus ingressos mensuals, eternitzant-se, com si d’un altre moble es tractara, en els edificis de l’administració.

Si preguntàrem avui a qualsevol persona del nostre entorn quins són els diputats provincials que ens representen a Madrid, poques persones podrien contestar. Tal és la vinculació de la ciutadania amb la classe política i tal és la imatge de la política en la ciutadania.
Les declaracions del president autonòmic valencià amb motiu de la vaga general aporten algun indici de perquè tan negativa consideració de la cosa pública.

Deia el tal Fabra amb l’objectiu de desqualificar la vaga que era: “política i premeditada”.

Correcte. Tot al contrari de la seua gestió al front de la Generalitat. La seua gestió no es pot qualificar de premeditada ja que no té cap planificació i es limita a mantindre el finançament de les grans obres del seu antecessor (nom que li ve d’Atapuerca) amb diners que retalla dels serveis bàsics.

I política? Quin problema té el Sr. Fabra que una vaga tinga caire polític? Quina vaga no els té? Quina conferència seua, quina decisió seua, quin decret, quina reforma antisocial i antiobrera…no es pot dir política?

Per quina raó considera que el qualificatiu de polític és negatiu? Entre els diversos motius que se m’acudeixen opte per considerar una: que sap que no forma part d’eixa classe digna de les persones que tots coneixem “que han dimitit dels seus càrrecs en assabentar-se de l’ambient poc indicat per a l’ètica que regnava en les institucions en què estaven”.

Fabra sap que en la política hi ha moltes persones com ell. Majoria. Polítics, segon ell.

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>