El Mut de la Campana, els pedòfils i sant Mateu

Post2PDF   Por Vicent Brotons Rico en Opinión

Fa una setmana, aprofitant un llarg viatge professional amb tren a la bella ciutat de Girona —encara envoltada per la neu i immersa en el fred— vaig tenir ocasió de llegir un llibre que esperava en la meu biblioteca per a una ocasió com esta: una plàcida lectura itinerant, i si era de ferrocarril, millor.

El llibre: El Mut de la Campana, de Josep Lozano, autor tan poc prolífic com d’indiscutible qualitat dins la nostra literatura. Crim de Germania, potser siga la seua obra més coneguda. Una de les millors novel·les històriques dels segle XX. Amb El Mut de la Campana, Lozano torna al gènere històric per a narrar-nos la convulsa vida de pecat del frare Predicador Bernat Crestalbo, qui dotat tant del do de la paraula com de la força arrabassadora del pecat de luxuria va viure intensament al bell mig del segle XVII valencià. Inoblidable lectura, tan actual en tantes coses.

El mut de la campana.

El mut de la campana.

Hui he llegit premsa, gènere ben allunyat de la ficció, certament, i m’he trobat amb un article d’opinió d’Ignacio Escolar (Público, 22 de març) que és un conjunt de cites textuals dels dignes representants del Déu catòlic en la Terra. Vegem eixes cites, la majoria de bisbes i arquebisbes:

“Hay adolescentes de 13 años que estan perfectamente de acuerdo [en mantener relaciones sexuales con un sacerdote] y, además deseándolo”, diu un. Altre afig: “Los abusos són en parte fruto de la revolución sexual”. Un tercer ens ofereix esta perla: “[el 1,5 o 5% —sic— de sacerdotes són pedófilos, pero en realidad són] homosexuales atraídos por adolescentes. No són pedófilos, sinó efebófilos”. Altre jerarca apòstolic i romà aporta: “La naturaleza humana és débil, frágil y tienta al pecado”.

Efebofília.

Efebofília.

Un cardenal llança balons fora i compara la regulació d’un dret femení, que també poden exercir les dones catòliques, amb la pedofília: “No es comparable lo que haya podido pasar en unos cuantos colegios con los millones de vidas destruidas por el aborto.” L’Arquebisbat de Madrid —una petita ciutat de províncies de l’”España Negra”, no?— va ser condemnat en juliol de 2007 per encobrir un capellà pederasta.

I finalment, l’infal·lible, el Papa de Roma: “El que este libre de pecado que tire la primera piedra”. I, com diu l’articulista, té raó: “¿Quien no abusado sexualmente de un menor alguna vez? ¿Quién no ha dirigido una organización que ha encubierto a pederastas en su seno durante siglos?”

Tornem a la novel·la. Fra Bernat, el religiós protagonista, confessa que des de menut va tenir especialment desenvolupada una de les tres potències de l’ànima —la memòria—, la qual el va dur a fer-se predicador, un mestre de la paraula manipuladora —sona a actual, veritat?—, en canvi, les altres dos potències a què es referix sant Tomàs d’Aquino les mantenia amb mínims: poc enteniment i poca voluntat. Si a això afegim joventut, atractiu físic, energia luxuriosa desbordada comparable a un Nacho Vidal qualsevol i dones “diabòliques” —la culpa sempre de qui incita al pecat, segons la Santa Mare Església, no ho oblideu mai—, ja tenim un pobre fornicador compulsiu. Això sí, un pecador amb dona adultera ben feta, res d’adolescents menors d’edat desitjoses o desitjosos de tenir sexe amb un rector, no.

La carnalitat malaltissa.

La carnalitat malaltissa.

Doncs bé este dominic, després de penitències, actes de contricció i no sé quantes mostres més d’arrepentiment en un clima apocalíptic de pesta, opta per una solució final:

“Amb un moviment de destra sec, ascendent, brusc, vaig cridar: Ut tabula rasa! I em tallí les vergonyes en redó: penjoll i bossa.”

És la solució de sant Mateu: “Si la teua mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la, etc, etc.” Ja veieu, la literatura de ficció t’ajuda a reflexionar sobre la brutal realitat. Ja, ja sé que no té res a veure el pobre i fictici frare Predicador del segle XVII —per cert, creat magistralment per Josep Lozano—, que pecava fornicant amb una senyora de bandera, amb estes males bèsties reals pedòfiles protegides per una estructura de poder que té la poca vergonya de dir açò de “El meu Regne no és d’este món”. No ni poc. Amén.

El seu Regne no és d'este món.

El seu Regne no és d'este món.

4 comentarios en “El Mut de la Campana, els pedòfils i sant Mateu”

  1. A.T.O.

    http://video.google.com/videoplay?docid=1884667351333267692#
    Aquesta adreça ens porta a una pàgina on podem vore l’últim documental -que jo conega- sobre el tema de la pederàstia i l’església. Està produit per la BBC i va tindre prou problemes en Itàlia per a poder emetre’l la RAI.
    També podeu buscar “LÍBRANOS DEL MAL” en emule. Ambdós són molt aclaridors.

    #6647
  2. Vicent

    Davant la barbàrie, la cultura de la veritat: documentar, argumentar, informar… Gràcies A.T.O.

    #6765
  3. Apóstata

    Sé que no soluciona nada, sé que la vida sigue, sé que las religiones han hecho mucho daño a la sociedad, y lo siguen haciendo. Por eso y aún sabiendo que no se soluciona nada, cada vez estoy más orgullosa de haber solicitado la apostasía y de haberla conseguido.

    #6770
  4. ximo navarro

    I aquesta genteta és la que ens te que senyalar el camí correcte de “la salvació”

    Doncs això: . . .que se “salven” élls, pero que li donen pel sac a la seua mare; i als demés que ens deixen tranquils

    de res home…de res

    #6890

Comenta la noticia

Política de Privacidad


Artículos

Invasión de arruís en las montañas del interior de Alicante

LA UNIÓ de Llauradors denuncia la permisividad de las Administraciones ante la afluencia de arruís en las montañas del interior de Alicante y exige medidas oportunas para controlar la proliferación de esta especie que causa “graves daños en el medio ambiente”.

Asociaciones

Bicicrítica celebra su primer aniversario con un nuevo paseo

Este viernes tendrá lugar una nueva salida que partirá a las 18:30 horas del C.P. Rambla dels Molins. En la plaza Sagasta, punto y final del recorrido, se expondrá una muestra de fotografías y carteles con las reivindicaciones del colectivo organizador.

Imágenes

Imágenes del domingo festero

Repasamos en esta galería lo que dió de sí el domingo festero, con la entrada mora como espectáculo central. ¡No se la pierdan!

Noticias

La ‘Tourist Info’ de Petrer recibe a 629 personas durante los Moros y Cristianos

Permaneció abierta el viernes, sábado y domingo por la mañana y por la tarde y ofreció todo tipo de información a festeros, vecinos y visitantes

Oferta cultural

El código del humor de Tricicle

La compañía estrena esta semana en el Teatro Principal de Alicante su último espectáculo, ‘Bits’.

Reportajes

Toda la fiesta de Moros y Cristianos 2012

ACTUALIZADO: Ya disponibles prácticamente todos los vídeos y fotografías de estos Moros y Cristianos.

Sexualidad

Por ese lunar

“…Fue entonces cuando descubrí SU lunar. Era muy pequeño, minúsculo, perdido entre el vello en su cadera derecha. Era prácticamente imperceptible y, quizás por eso mismo, me fijé en él, pese a que tenía otros mucho más llamativos y en sitios más provocadores. Por instinto lo besé…”

Videos

Vídeos del lunes festero

Las capitanías culminaron un año glorioso y dejaron paso a las nuevos cargos, que ya esperan con ilusión la llegada de los moros del año que viene. Antes, las comparsas realizaron el alardo y devolvieron la imagen de San Bonifacio a su Ermita.