De trànsfugues i putes

Entre els temes d’actualitat d’estos dies n’hi ha dos que m’han cridat especialment l’atenció: el dels trànsfugues de Benidorm i el del debat sobre la legalització —regulació?— de la prostitució. Em ve de gust opinar-hi i opinaré. No sé si amb molt originalitat, però diré la meua.

De tots és sabut. Des que tenim la democràcia hi ha trànsfugues. Quan no hi havia democràcia no en teníem —“con Franco viviamos mejor”—. Això sí, teníem sicaris i corruptes d’extrema dreta al servici d’un dictador assassí. Ara tenim trànsfugues de tots els colors polítics i operacions de transfuguisme amb diverses disfresses: totes pel bé de poble —faltaria més—  i totes millorant substancialment l’estatus personal i econòmic del trànsfuga o trànsfugues, ves per on.

De trànsfugues...
De trànsfugues...

M’han fet especial gràcia les veus del PP que s’han alçat contra els “angelets” de Benidorm, hereus d’aquell santa varó que va ser Zaplana —“yo estoy en política para forrarme”—. Fa goig sentir a tanta mala bèstia popular apostolar sobre moral política i democràtica. ¿Com tenen tanta cara esta colla de conspiradors professionals —regals,espionatge, compra de loteria, comptes paral•lels, favoritismes empresarials…— que es fan dir polítics? ¿Com ens volen alliçonar als ciutadans amb els seus discursos fariseus? A fer la mà i a enganyar a altres, fills de la gran… “zaplanada”.

Trellat, cavallers, trellat: hi ha trànsfugues polítics perquè la llei ho permet. Canvien la legislació electoral, i la Constitució si fa fa falta, i s’ha acabat la festa. Només han de posar-se d’acord els dos grans partits polítics. ¿Per què no ho fan o, segurament, no ho faran? Perquè els agrada jugar a la loteria. Hui em toca a mi, demà a tu. Si la democràcia es deteriora que es foteguen els ciutadans. El polítics que volen viure de la política són tots iguals de “classe política” (espècies o fauna, que diria Fuster el de Sueca)… A mi, però, continua agradant-me la democràcia perquè, si més no, puc escriure coses com estes sense que el “Jefe local del movimiento” li diga a la “Guardia Civil” que em porte al “cuartelillo” i que em peguen una “passà d’hòsties”. Per ara no passa això.

...i putes.
...i putes.

El que si ha hagut sempre, amb dictadura i sense dictadura, ha sigut putes. Supose que al dia següent de muntar-se aquell mal rotllo entre Adam, Eva, la poma, la serp i un tal Déu al Paradís Terrenal ja apareixerien les putes. Dones disposades a comerciar amb el seu cos amb el hòmens. De putos —“gigolos”, es diu modernadament— també n’haurà hagut, però menys. Una feminista explicaria açò mitjançant el discurs del poder patriarcal i masclista de les societats humanes. D’acord, però putes i clients hi ha hagut sempre.

El problema rau en si legalitzem, tolerem o perseguim eixe comerç o ofici. I ara va i resulta que el “beaterio” recalcitrant i el progressisme feminista —quan sent la paraula “progre” tire mà… del lliure pensament—  s’han posat d’acord en què de legalització res. Persecució. Els primers, perquè és un pecat immoral i els segons perquè és una forma d’explotació masclista. Potser tinguen raó: de pecats, n’hi ha molts —que li ho pregunten als pecadors i pecadores— i de formes d’explotació, una immensitat —açò tan extraordinari que es diu capitalisme. i que ens plena de goig als consumidors quan tenim pela per a gastar, es basa en l’explotació del ser humà pel ser humà, o no havien caigut vostés encara?—, així que deixen-se de sermons  i regulen esta forma de pecat i explotació que és la prostitució.

En definitiva, de la mateixa manera com estan regulats els bars, cafeteries i restaurants per atendre als “pecadors de gola” i de la mateixa manera que  està regulada la industria del calçat, el bolso, la mineria o la pesca per permetre l’explotació dels obrers per part dels empresaris. Ja sé que no és els millor del mons possible. A mi, particularment, no m’agrada una merda, però preferisc que estiga tot regulat mitjançant lleis, ordenances, normes, drets, deures, controls de seguretat laboral i higiènica, etc. I supose que també ho preferixen les putes, i algun puto. Potser als xulos delinqüents —que vénen a ser com els que munten tallers clandestins i es fan dir “jefes” o empresaris— no els hi agrade.  D’acord, benvolguts beatos i feministes?

I dic jo, per què complicar-nos la vida amb trànsfugues i putes?

One thought on “De trànsfugues i putes”

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *