Camps se’n va, sí, però…

Francisco Camps
Francisco Camps

Han passat 840 dies, o el que és el mateix, dos anys i mig, des que l’escàndol de la corrupció enfonsara el vaixell del PPCV banyant per complet, ni més ni menys, que al mateix capità: Francisco Camps. Han sigut molts mesos suportant rialles prepotents, omissió d’informació (tant per “la nostra” televisió pública –Canal Nou–, com pel mateix acusat i ex president, al no contestar cap pregunta oferida pels professionals de la informació) i escandalosos favoritismes d’un president no tan ‘Honorable’ com presumia, com presumien els que sempre l’han protegit, entre ells, el nostre alcalde Pascual Díaz i l’equip de govern local, que el convidaren fa any i mig a passejar els tratges per Petrer, en un acte que no va ser capaç de concloure per la pressió democràtica d’un grup de ciutadanes i ciutadans descontents en la seua nefasta gestió.

L’acusat no va defraudar en el seu últim discurs: carregat de desinformació, triomfalista entre rialles i clara prepotència, es declarava “completament innocent”, al contrari que dos dels altres tres acusats al cas ‘Gürtel’, Betoret i Campos, que es declaraven culpables. Ni una disculpa, ni un gest de penediment, res. També va parlar de l’orgull de ser valencià, sense haver sabut defendre els interessos del nostre territori, sent el PPCV una simple sucursal del Partit Popular d’Espanya.

Però ací no acaba la cosa: Per què hem d’acceptar la figura d’Alberto Fabra com a futur president valencià, si es tracta d’una proposta feta per Camps, un individu acusat de suborn passiu impropi al acceptar milers d’euros en tratges a canvi de contractes i favors a “amics de l’ànima que estima un ou” a través dels diners públics de totes i tots? I més encara, coneixent les paraules del nouvingut Fabra: “Camps és un referent polític a seguir”; açò vol dir que l’estaca continuarà de peu, però igualment corcada?

Ara entenem la raó per la qual Petrer no albergava quasi cartells electorals amb la cara de l’acusat Camps a les passades eleccions: volien amagar baix l’estora la merda recollida durant anys de garrot i corrupció. Gràcies per voler fer-nos cecs i idiotes de tan magna obra de manipulació! Però, tard o prompte, les coses cauen pel seu pes, i tots aquells que havien defensat a capa i espasa el femer valencià que cremava i olia des de feia anys, veuen ara com la banqueta dels acusats acull eixe femer per clars indicis de suborn. Per últim, llancem un parell de preguntes: si finalment ix culpable, com farà Paco Camps per pagar la multa de 49.500 euros, si només va declarar que tenia  poc més de 900 euros al banc i un cotxe de més de 15 anys? Esperem que no mentira ni manipulara, al menys, en la declaració de béns, sinó haurà de declarar-se insolvent, no? L’altra pregunta és ben senzilla: quan una persona realment no té res a amagar, és normal que presente la seua dimissió irrevocable?  Bon estiu!

One thought on “Camps se’n va, sí, però…”

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *