[1]
*Nota: Artículo publicado originalmente en la revista Festa 2008
[1]
«El paisaje es un producto del tiempo, revela lo que somos, nuestro propio sentido, por lo que constituye un legado cultural, un patrimonio vivo y frágil, un testigo delicado envuelto en el trasiego del territorio». Eduardo Martínez de Pisón
«El paisaje es una elaboración mental que el hombre realiza a través de los fenómenos de la cultura». Javier Maderuelo
Les vacances, viatjar, desconectar, són necessitats d’una societat, la nostra, que cada vegada reclama amb més fervor eixir de la rutina diària. Als mesos d’estiu, a la Setmana Santa, dissabtes, diumenges, les gents de Petrer escapen de les fàbriques ¡ tallers, ixen de les seues cases. És el camp de Petrer una de les principals destinacions «turístiques» dels nostres veïns, els quals acudeixen en massa a les seues casetes i propietats a les partides de Caprala, Puça, l’Almadrava, el Ginebre o Salinetes. Allí, es retroben amb el seu passat, les seues vivències, disfruten de la terra, de l’ombra dels pins, del sol i quan mou, del vent. Viure els camps de Petrer és un atractiu capaç de satisfer la necessitat de fugir del poblé quan el temps lliure ho permet.
[2]La riquesa paisatgística de la nostra geografia rural dota els camps de Petrer d’un sentit patrimonial valedor d’una personalitat, capacitai i referència antropològica d’una apreciació incalculable. La població petrerina és creditora d’un paisatge rural habitat i treballat al llarg 5 segles, carregat de significacions culturáls, emocionals i fins i tot psicològiques. Muntanyes i valls, solanes i ombries, bancals i boscos erms, heretats, molins i séquies, formen part de la realitat cultural -territorial i sentimental- de Petrer. La «Silla» del Sit, l’Arenal, les llomes de Puça, la rambla dels Molins, l’Horta, el Tros de l’Avaiol o Aigua-rius constitueixen la nostra identitat paisatgística i cultural, com una provincia en miniatura, com un pais petit.
[3]La configuració d’aquesta identitat és un procès inherent a una historia agraria mil·lenária, íntimament relacionada amb els habitants que al llarg dels segles han ocupat aquestes terres. Una història agrària que culmina, des d’ara fa cent anys, amb l’empremta de la Cooperativa Agrícola de Petrer, una entitat en defensa del camperol i dels actius agraris del nostre paisatge. Una institució que commemora aquest 2008 el seu primer centenari i que ens convida, mitjançant la seua intrahistòria, a fer una ullada a la situació dels nostres camps i dels nostres camperols, com a part de la nostra cultura i com a responsables dels nostres paisatges més estimats.
Volem contribuir amb les següents valoracions al reconeixement dels llauradors i ramaders units per la Cooperativa Agricola de Petrer com a protagonistes principals en la configuració de les tradicions camperoles, les quals doten els nostres paisatges d’unes qualitats excepcionals i a la nostra cultura territorial d’un caràcter especial.
[4]Succint comentari d’una realitat centenària
El naixement al 1908 d’un sindicat agrari a Petrer manifestava les inquietuds d’un grup de camperols cada cop més preocupats per la delicada situació de la terra, de les desigualtats socials i de les seues economies a començament del nou-cents. Llavors, Joaquín Verdú encapçalà un grup de vint -o més- agricultors que patia als seus dominis les inclemències de! temps, les dificultats per aconseguir suport econòmic i les onades cada vegada més frequents de «rateros» en busca d’aliments. A poc a poc, el Sindicat Agrícola anà desenvolupant-se, creixent en nombre de socis i diversificant la seua influència a la progressió pròpia del poble de Petrer. Al llarg de les primeres dècades del segle XX, el Sindicat va treballar per valorar les produccions al camp i per millorar les condicions de treball, per a la qual cosa es va establir el primer servici mancomunat d’almassara i de tractament del raïm per a vinificació. Anys de prosperitat agrícola que es truncaren amb la Guerra Civil, la qual va significar una profunda recessió al cabal social i productiu dels nostres camps.
[5]La minva a la terra a les dèades centrals del segle passat va haver d’enfrontar-se amb iniciativa per part dels socis cooperativistes. El treball als camps era fonamental en un context de decadència d’aliments i amb greus dificultats per al proveïment. Era necessari activar nous sistemes de conreu i transformació, motiu pel qual la ja anomenada Cooperativa Agrícola va maldar a impulsar la mecanització a l’activitat productiva. El tractor irromp a les partides rurals petrerines als anys cinquanta; la Cooperativa disposa per al seus socis el servici de tractor i trill mecànic. En aquella época, els vora 350 cooperativistes gaudeixen a més dels servicis d’assesorament tècnic i magatzem d’eines i productes per treballar la terra, disposen d’un servici d’almassara cada vegada més dinàmic i, des de 1953, compten amb el servici compartit de bodega resultat de la creació de la cooperativa de viticultors «San Isidro».
[6]Els camps de Petrer experimentaren un ressorgiment a mitjan segle que fet i fet va resultar eventual, tenint en compte el pes de la industrialització a partir dels anys cinquanta. No obstant això, la mateixa inèrcia creada amb els avanços desenvolupats des de la Cooperativa van contribuir al manteniment de l’activitat agrícola durante les dècades següents. És d’aquesta manera com els servicis i els productes que la Cooperativa ofereix es consoliden a la localitat i tímidament comencen a exportar-se a territoris veïns. Destaquen per les seues característiques els olis i vins madurats a terres petrerines i transformats a l’almassara i bodega de la Cooperativa amb sistemes de producció i comercialització que perduren fins hui. Resultaria ociós mencionar les qualitats d’uns productes i servicis dels quals gaudim des de fa un segle.
[7]Paisatges de l’agricultura; paisatges i Cooperativa
El paisatge, segons el professor Martínez de Pisón, respon a tota la seqüència que va des de les forces generadores de formes territorials a la concreció material d’aquestes, a l’expressió final que presenten i fins i tot als seus canvis i a la representació cultural adquirida i atorgada.
Aquesta consideració ens fa pensar que el paper de la Cooperativa al llarg d’aquesta centúria ha estat determinant, o almenys condicionant, en la seqüència associable a la formació dels actuals paisatges de l’agricultura petrerins.
A Petrer, les activitats agràries, ramaderes i forestals són les que han estructurat el territori fins al gran desenvolupament industrial del segle XX, i encara hui mostren la seua empremta sobre vora el 80% del nostre terme municipal. Els escassos agricultors i ramaders que mantenen l’activitat, que ho fan quasi sempre per afinitat a la terra i tradició familiar, contribueixen a mantindre viu el territori i a gestionar els paisatges locals, perquè cap territori ni cap paisatge es pot conservar sense la tasca dels camperols.
Actualment, la gran majoria d’agricultors a Petrer poden considerar-se com a aficionats, ja que es tracta de gents que tenen el seu treball principal a la industria o a les activitats terciàries. Aquestes persones mantenen terres de grans i petites dimensions. Terres que han heretat dels seus pares i iaios i que ara conreen per pura obligació voluntària. La relació d’aquestes persones amb les seues terres és molt semblant a la que mantenen amb la mateixa Cooperativa, a la qual pertanyen quasi sempre per herència. Efectivament, la Cooperativa ha funcionat com una gran familia i això ha tingut la seua influència sobre l’evolució pròpia de la terra. Els camps de Petrer, al llarg de l’últim segle han evolucionat depenent de la línia de treball de la Cooperativa, i s’ha configurat una íntima relació entre aquesta i els camperols; entre aquestos i els paisatges agraris del terme.
A començaments de segle XX, el naixement del Sindicat es produí en un context agrari dominat per un tipus d’agricultura de subsistència. Els sembrats de cereals dissenyen un espai agrari combinat en ocasions amb algun tipus de plantació arbòria, bàsicament l’ametller. El vinyar encara revela una important influència. En aquesta època, els cellers eren freqüents a les cases de camp petrerines, i la producció i proveïment del vi era una activitat particular a cada finca. L’existència del Sindicat va afavorir l’adaptació de les terres de conreu cap a productes cada vegada més demanats per les indústries de l’oli i del torró. En certa manera, el fet que existira un organisme com el Sindicat que centralitzara la recollida i transformació de l’ametlla i l’oliva va generar una continua evolució de les plantacions de cereal cap a altre tipus de conreu arbori.
[8]Després de la Guerra Civil, la necessitai d’incrementar les produccions va obligar a augmentar les superficies de conreu i la seua intensitat d’utilització. El desfonament de terres i la mecanització van ser usuals als anys cinquanta i seixanta. En aquest període, s’articulen noves terres en les quals s’introdueixen nous ametllers, oliveres i vinyes, amb la qual cosa es consolida el paisatge agrari típic de les zones mediterrànies. La tecnificació dels camps i l’aparició de nous mètodes de control es canalitza fonamentalment a través de la Cooperativa, que als anys cinquanta es va preocupar per disposar per als seus socis agricultors les màximes facilitats per al treball de la terra. En 1950, de les 10.247 ha del terme de Petrer, 3.411 s’associen amb els conreus de secà, destinats al cultiu de la vinya, ametller, cereal i oliverar; 270 ha són de regadiu, que tenien com a conreus principals els fruiters, hortalisses i vinyer de raïm de taula. Existeixen 769 propietaris agricoles, el 65% dels quals s’associa a la Cooperativa Agrícola.
Les últimes dècades albiren la tendència a l’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera. Des del punt de vista de la funcionalitat, els camps de Petrer difícilment generen rendes entre els seus propietaris, i per extensió, rarament generen llocs de treball i activitat a la terra. En aquest context, la Cooperativa ha d’adaptarse a un tipus d’agricultura temporal, no professional, però de la qual participen centenars de xicotets propietaris agraris petrerins. Hui, la Cooperativa agrupa vora 950 socis que responen a aquest perfil d’agricultor i propietari de terres. Es tracta d’una de les cooperatives amb major quantitat de socis a l’àmbit del País Valencià, mantenint una dinàmica producció en oli i fruites seques. El manteniment de l’activitat d’aquestos socis està permetent el manteniment de paisatge agrari petrerí amb tot el que comporta. Grans propietats amb una estructura agrària d’un elevat valor ambiental es complementen amb propietats mitjanes i xicotetes dotades d’un potencial sociocultural considerable. En conjunt, fan del camp un bé d’interés patrimonial que mereix ser reconegut, plasmat en un paisatge agrari ordenat, harmonios i ecològicament viable.
Ens arriba una oportunitat, com ara la Declaració del Paisatge Protegit de la serra del Maigmó i serra del Sit. La tradició i la lògica fan de la Cooperativa Agricola de Petrer un agent de primer ordre en la gestió d’aquest espai, i amb la seua intervenció el que es pretén és, en definitiva, compensar el llaurador per generar accions rendibles des dels punts de vista ambiental i cultural, monitoritzar la seva activitat, assessorar-lo i desenvolupar una estructura administrativa, productiva i comercial solvent de es seves explotacions, i poder establir sinergies entre la conservació dels actius rurals i el desenvolupament econòmic. La Cooperativa, ara més que mai, té una funció transcentendal en la gestió del paisatge, i una obligació de treballar braç a braç amb el seus socis per mantindre una terra carregada de valors materials i immaterials; un paisatge carregat de cultura i identitat.
Una cultura agrària que cal afirmar
Als darrers cent anys, els camps de Petrer han experimentat una evolució sense precedents, perceptible als seus trets morfològics i funcionals. Un segle durant el quai la terra ha patit fortes i ràpides transformacions en relació a les necesitáis de les activitats productives i de la població. Igualment, s’ha produït una revolució a l’estructura demogràfica del nostre medi rural, i s’ha revelat un despoblament de persones que, fins fa unes dècades, habitaven i treballaven els seus dominis.
[9]La crisi estructural del món rural, estesa per la majoria dels espais rurals europeus, s’ha manifestat a Petrer amb un abandonament decidit de nombroses explotacions agrícoles i ramaderes, amb la desídia de grans extensions de conreus i amb la pèrdua d’un ingent patrimoni rural, herència d’un territori i d’una cultura agrícola extraordinaris. Malgrat això, el camperol petrerí, sabedor de les dificultats per dur endavant i amb dignitat les seues terres, ha estat capaç d’afrontar les innombroses angoixes a les seues parcel·les i heretats amb esforç individual però, i sobretot, amb un esforç solidari i mancomunat recolzat fonamentalment a la sindicació i cooperació agrària. Efectivament, el Sindicat i, des de 1942 Cooperativa Agrícola de Petrer, ha condicionat el treball als nostres camps, apostant per determinats tipus de conreus, per avançades tècniques de conreu i pel manteniment de les més tradicionals, per la producció conjunta i per la transmissió col·lectiva de coneixements arrelats a la terra. Tot açò, part de la nostra identitat, significat de la nostra història, es reflecteix als paisatges com volent-nos recordar un passat no tan llunyà, un passat que s’exhibeix sense solució de continuïtat al present i que ens delata els nostres costums, les nostres obligacions i les nostres virtuts com a poble d’una rica tradició i d’una delicada cultura cam-perola; una cultura que ara necessitem afermar.
Bibliografía
– AA.VV. (2008). Tierra, créditos y agua. El cooperativismo agrario en Petrer 1908-2008. Cooperativa Agrícola de Petrer.
– ASINS VELIS, S. (2006). «El paisaje agrario de Petrer», en revista Festa, pp. 18-22. Petrer.
-GÓMEZ LÓPEZ, J. D. (2004). «Las cooperativas agrarias de la Comunidad Valenciana frente al proceso de globalización», en Cuadernos de Geografía, 75, pp. 1-16. Valencia.
– MARTÍNEZ DE PISÓN, E. (2003). «Significado cultural del paisaje», en I Seminari Internacional sobre Paisatge, Barcelona, 13, 14 i 15 de novembre de 2003. http://www.mae.usp.br/ca-pes/arquivos_pdf/1188409275.pdf.
– OCDE (2006). El nuevo paradigma rural. Políticas y gobernanza. Madrid.
– PAYÁ POVEDA, J. M. (1991). «Agricultura y propiedad de la tierra en Petrer en 1900», en Bitrir, pp. 205-235. Petrer.
– PÉREZ MEDINA, T. V. (1995). La tierra y la comunidad rural de Petrer en el siglo XVII. Petrer.