La cultura com a filtre del paisatge. El centenari vincle de la Cooperativa Agrícola i les terres de Petrer

A Petrer, les activitats agràries, ramaderes i forestals són les que han estructurat el territori fins al gran desenvolupament industrial del segle XX, i encara hui mostren la seua empremta sobre vora el 80% del nostre terme municipal. Els escassos agricultors i ramaders que mantenen l’activitat, que ho fan quasi sempre per afinitat a la terra i tradició familiar, contribueixen a mantindre viu el territori i a gestionar els paisatges locals, perquè cap territori ni cap paisatge es pot conservar sense la tasca dels camperols.

Actualment, la gran majoria d’agricultors a Petrer poden considerar-se com a aficionats, ja que es tracta de gents que tenen el seu treball principal a la industria o a les activitats terciàries. Aquestes persones mantenen terres de grans i petites dimensions. Terres que han heretat dels seus pares i iaios i que ara conreen per pura obligació voluntària. La relació d’aquestes persones amb les seues terres és molt semblant a la que mantenen amb la mateixa Cooperativa, a la qual pertanyen quasi sempre per herència. Efectivament, la Cooperativa ha funcionat com una gran familia i això ha tingut la seua influència sobre l’evolució pròpia de la terra. Els camps de Petrer, al llarg de l’últim segle han evolucionat depenent de la línia de treball de la Cooperativa, i s’ha configurat una íntima relació entre aquesta i els camperols; entre aquestos i els paisatges agraris del terme.

A començaments de segle XX, el naixement del Sindicat es produí en un context agrari dominat per un tipus d’agricultura de subsistència. Els sembrats de cereals dissenyen un espai agrari combinat en ocasions amb algun tipus de plantació arbòria, bàsicament l’ametller. El vinyar encara revela una important influència. En aquesta època, els cellers eren freqüents a les cases de camp petrerines, i la producció i proveïment del vi era una activitat particular a cada finca. L’existència del Sindicat va afavorir l’adaptació de les terres de conreu cap a productes cada vegada més demanats per les indústries de l’oli i del torró. En certa manera, el fet que existira un organisme com el Sindicat que centralitzara la recollida i transformació de l’ametlla i l’oliva va generar una continua evolució de les plantacions de cereal cap a altre tipus de conreu arbori.

Camps de Petrer hui, o com la tradició agroecológica ens revela detalls d'incalculable valor material i intangible.

Després de la Guerra Civil, la necessitai d’incrementar les produccions va obligar a augmentar les superficies de conreu i la seua intensitat d’utilització. El desfonament de terres i la mecanització van ser usuals als anys cinquanta i seixanta. En aquest període, s’articulen noves terres en les quals s’introdueixen nous ametllers, oliveres i vinyes, amb la qual cosa es consolida el paisatge agrari típic de les zones mediterrànies. La tecnificació dels camps i l’aparició de nous mètodes de control es canalitza fonamentalment a través de la Cooperativa, que als anys cinquanta es va preocupar per disposar per als seus socis agricultors les màximes facilitats per al treball de la terra. En 1950, de les 10.247 ha del terme de Petrer, 3.411 s’associen amb els conreus de secà, destinats al cultiu de la vinya, ametller, cereal i oliverar; 270 ha són de regadiu, que tenien com a conreus principals els fruiters, hortalisses i vinyer de raïm de taula. Existeixen 769 propietaris agricoles, el 65% dels quals s’associa a la Cooperativa Agrícola.

Les últimes dècades albiren la tendència a l’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera. Des del punt de vista de la funcionalitat, els camps de Petrer difícilment generen rendes entre els seus propietaris, i per extensió, rarament generen llocs de treball i activitat a la terra. En aquest context, la Cooperativa ha d’adaptarse a un tipus d’agricultura temporal, no professional, però de la qual participen centenars de xicotets propietaris agraris petrerins. Hui, la Cooperativa agrupa vora 950 socis que responen a aquest perfil d’agricultor i propietari de terres. Es tracta d’una de les cooperatives amb major quantitat de socis a l’àmbit del País Valencià, mantenint una dinàmica producció en oli i fruites seques. El manteniment de l’activitat d’aquestos socis està permetent el manteniment de paisatge agrari petrerí amb tot el que comporta. Grans propietats amb una estructura agrària d’un elevat valor ambiental es complementen amb propietats mitjanes i xicotetes dotades d’un potencial sociocultural considerable. En conjunt, fan del camp un bé d’interés patrimonial que mereix ser reconegut, plasmat en un paisatge agrari ordenat, harmonios i ecològicament viable.

Ens arriba una oportunitat, com ara la Declaració del Paisatge Protegit de la serra del Maigmó i serra del Sit. La tradició i la lògica fan de la Cooperativa Agricola de Petrer un agent de primer ordre en la gestió d’aquest espai, i amb la seua intervenció el que es pretén és, en definitiva, compensar el llaurador per generar accions rendibles des dels punts de vista ambiental i cultural, monitoritzar la seva activitat, assessorar-lo i desenvolupar una estructura administrativa, productiva i comercial solvent de es seves explotacions, i poder establir sinergies entre la conservació dels actius rurals i el desenvolupament econòmic. La Cooperativa, ara més que mai, té una funció transcentendal en la gestió del paisatge, i una obligació de treballar braç a braç amb el seus socis per mantindre una terra carregada de valors materials i immaterials; un paisatge carregat de cultura i identitat.

Una cultura agrària que cal afirmar

Als darrers cent anys, els camps de Petrer han experimentat una evolució sense precedents, perceptible als seus trets morfològics i funcionals. Un segle durant el quai la terra ha patit fortes i ràpides transformacions en relació a les necesitáis de les activitats productives i de la població. Igualment, s’ha produït una revolució a l’estructura demogràfica del nostre medi rural, i s’ha revelat un despoblament de persones que, fins fa unes dècades, habitaven i treballaven els seus dominis.

La cultura camperola, cada cop menys habitual, cada vegada més valorada.

La crisi estructural del món rural, estesa per la majoria dels espais rurals europeus, s’ha manifestat a Petrer amb un abandonament decidit de nombroses explotacions agrícoles i ramaderes, amb la desídia de grans extensions de conreus i amb la pèrdua d’un ingent patrimoni rural, herència d’un territori i d’una cultura agrícola extraordinaris. Malgrat això, el camperol petrerí, sabedor de les dificultats per dur endavant i amb dignitat les seues terres, ha estat capaç d’afrontar les innombroses angoixes a les seues parcel·les i heretats amb esforç individual però, i sobretot, amb un esforç solidari i mancomunat recolzat fonamentalment a la sindicació i cooperació agrària. Efectivament, el Sindicat i, des de 1942 Cooperativa Agrícola de Petrer, ha condicionat el treball als nostres camps, apostant per determinats tipus de conreus, per avançades tècniques de conreu i pel manteniment de les més tradicionals, per la producció conjunta i per la transmissió col·lectiva de coneixements arrelats a la terra. Tot açò, part de la nostra identitat, significat de la nostra història, es reflecteix als paisatges com volent-nos recordar un passat no tan llunyà, un passat que s’exhibeix sense solució de continuïtat al present i que ens delata els nostres costums, les nostres obligacions i les nostres virtuts com a poble d’una rica tradició i d’una delicada cultura cam-perola; una cultura que ara necessitem afermar.

Bibliografía
- AA.VV. (2008). Tierra, créditos y agua. El cooperativismo agrario en Petrer 1908-2008. Cooperativa Agrícola de Petrer.
- ASINS VELIS, S. (2006). “El paisaje agrario de Petrer”, en revista Festa, pp. 18-22. Petrer.
-GÓMEZ LÓPEZ, J. D. (2004). “Las cooperativas agrarias de la Comunidad Valenciana frente al proceso de globalización”, en Cuadernos de Geografía, 75, pp. 1-16. Valencia.
- MARTÍNEZ DE PISÓN, E. (2003). “Significado cultural del paisaje”, en I Seminari Internacional sobre Paisatge, Barcelona, 13, 14 i 15 de novembre de 2003. http://www.mae.usp.br/ca-pes/arquivos_pdf/1188409275.pdf.
- OCDE (2006). El nuevo paradigma rural. Políticas y gobernanza. Madrid.
- PAYÁ POVEDA, J. M. (1991). “Agricultura y propiedad de la tierra en Petrer en 1900″, en Bitrir, pp. 205-235. Petrer.
- PÉREZ MEDINA, T. V. (1995). La tierra y la comunidad rural de Petrer en el siglo XVII. Petrer.

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>