La cultura com a filtre del paisatge. El centenari vincle de la Cooperativa Agrícola i les terres de Petrer

*Nota: Artículo publicado originalmente en la revista Festa 2008

Viure al camp de Petrer, un atractiu d'ahir i de hui (foto: Ricardo Torregrosa).

“El paisaje es un producto del tiempo, revela lo que somos, nuestro propio sentido, por lo que constituye un legado cultural, un patrimonio vivo y frágil, un testigo delicado envuelto en el trasiego del territorio”. Eduardo Martínez de Pisón

“El paisaje es una elaboración mental que el hombre realiza a través de los fenómenos de la cultura”. Javier Maderuelo

Les vacances, viatjar, desconectar, són necessitats d’una societat, la nostra, que cada vegada reclama amb més fervor eixir de la rutina diària. Als mesos d’estiu, a la Setmana Santa, dissabtes, diumenges, les gents de Petrer escapen de les fàbriques ¡ tallers, ixen de les seues cases. És el camp de Petrer una de les principals destinacions “turístiques” dels nostres veïns, els quals acudeixen en massa a les seues casetes i propietats a les partides de Caprala, Puça, l’Almadrava, el Ginebre o Salinetes. Allí, es retroben amb el seu passat, les seues vivències, disfruten de la terra, de l’ombra dels pins, del sol i quan mou, del vent. Viure els camps de Petrer és un atractiu capaç de satisfer la necessitat de fugir del poblé quan el temps lliure ho permet.

El camperol i la seua mula, una imatge quotidiana d'un temps no tan llunyà (foto: Santiago Brotons).

La riquesa paisatgística de la nostra geografia rural dota els camps de Petrer d’un sentit patrimonial valedor d’una personalitat, capacitai i referència antropològica  d’una apreciació incalculable. La població petrerina és creditora d’un paisatge rural habitat i treballat al llarg 5 segles, carregat de significacions culturáls, emocionals i fins i tot psicològiques. Muntanyes i valls, solanes i ombries, bancals i boscos erms, heretats, molins i séquies, formen part de la realitat cultural -territorial i sentimental- de Petrer. La “Silla” del Sit, l’Arenal, les llomes de Puça, la rambla dels Molins, l’Horta, el Tros de l’Avaiol o Aigua-rius constitueixen la nostra identitat paisatgística i cultural, com una provincia en miniatura, com un pais petit.

El paisatge agrari de Petrer, un paisatge carregat de cultura.

La configuració d’aquesta identitat és un procès inherent a una historia agraria mil·lenária, íntimament relacionada amb els habitants que al llarg dels segles han ocupat aquestes terres. Una història agrària que culmina, des d’ara fa cent anys, amb l’empremta de la Cooperativa Agrícola de Petrer, una entitat en defensa del camperol i dels actius agraris del nostre paisatge. Una institució que commemora aquest 2008 el seu primer centenari i que ens convida, mitjançant la seua intrahistòria, a fer una ullada a la situació dels nostres camps i dels nostres camperols, com a part de la nostra cultura i com a responsables dels nostres paisatges més estimats.

Volem contribuir amb les següents valoracions al reconeixement dels llauradors i ramaders units per la Cooperativa Agricola de Petrer com a protagonistes principals en la configuració de les tradicions camperoles, les quals doten els nostres paisatges d’unes qualitats excepcionals i a la nostra cultura territorial d’un caràcter especial.

El treball al camp a començaments de segle; familiar, sacrificat i necessari.

Succint comentari d’una realitat centenària

El naixement al 1908 d’un sindicat agrari a Petrer manifestava les inquietuds d’un grup de camperols cada cop més preocupats per la delicada situació de la terra, de les desigualtats socials i de les seues economies a començament del nou-cents. Llavors, Joaquín Verdú encapçalà un grup de vint -o més- agricultors que patia als seus dominis les inclemències de! temps, les dificultats per aconseguir suport econòmic i les onades cada vegada més frequents de “rateros” en busca d’aliments. A poc a poc, el Sindicat Agrícola anà desenvolupant-se, creixent en nombre de socis i diversificant la seua influència a la progressió pròpia del poble de Petrer. Al llarg de les primeres dècades del segle XX, el Sindicat va treballar per valorar les produccions al camp i per millorar les condicions de treball, per a la qual cosa es va establir el primer servici mancomunat d’almassara i de tractament del raïm per a vinificació. Anys de prosperitat agrícola que es truncaren amb la Guerra Civil, la qual va significar una profunda recessió al cabal social i productiu dels nostres camps.

Treballant a l'almassara (foto: Santiago Brotons).

La minva a la terra a les dèades centrals del segle passat va haver d’enfrontar-se amb iniciativa per part dels socis cooperativistes. El treball als camps era fonamental en un context de decadència d’aliments i amb greus dificultats per al proveïment. Era necessari activar nous sistemes de conreu i transformació, motiu pel qual la ja anomenada Cooperativa Agrícola va maldar a impulsar la mecanització a l’activitat productiva. El tractor irromp a les partides rurals petrerines als anys cinquanta; la Cooperativa disposa per al seus socis el servici de tractor i trill mecànic. En aquella época, els vora 350 cooperativistes gaudeixen a més dels servicis d’assesorament tècnic i magatzem d’eines i productes per treballar la terra, disposen d’un servici d’almassara cada vegada més dinàmic i, des de 1953, compten amb el servici compartit de bodega resultat de la creació de la cooperativa de viticultors “San Isidro”.

El tractor va irrompre al camps de Petrer als anys cinquanta, i va facilitar en gran manera el treball del llaurador.

Els camps de Petrer experimentaren un ressorgiment a mitjan segle que fet i fet va resultar eventual, tenint en compte el pes de la industrialització a partir dels anys cinquanta. No obstant això, la mateixa inèrcia creada amb els avanços desenvolupats des de la Cooperativa van contribuir al manteniment de l’activitat agrícola durante les dècades següents. És d’aquesta manera com els servicis i els productes que la Cooperativa ofereix es consoliden a la localitat i tímidament comencen a exportar-se a territoris veïns. Destaquen per les seues característiques els olis i vins madurats a terres petrerines i transformats a l’almassara i bodega de la Cooperativa amb sistemes de producció i  comercialització que perduren fins hui. Resultaria ociós mencionar les qualitats d’uns productes i servicis dels quals gaudim des de fa un segle.

La trobada entre natura i activitat humana revela un paisatge agrari estètic i harmoniós (foto: A. G. Villaplana).

Paisatges de l’agricultura; paisatges i Cooperativa

El paisatge, segons el professor Martínez de Pisón, respon a tota la seqüència que va des de les forces generadores de formes territorials a la concreció material d’aquestes, a l’expressió final que presenten i fins i tot als seus canvis i a la representació cultural adquirida i atorgada.

Aquesta consideració ens fa pensar que el paper de la Cooperativa al llarg d’aquesta centúria ha estat determinant, o almenys condicionant, en la seqüència associable a la formació dels actuals paisatges de l’agricultura petrerins.

Comparte esta noticia
Share on Facebook1Tweet about this on Twitter1Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>