Unes notes históriques
L’heretat de Catxuli és prou antiga. La informaciô escrita del segle XVII parla de l’explotaciô agrària d’aquest paratge. Així, per exemple, les ordenances de la vila de Petrer de l’any 1658 elaborades pels oficials i el Consell Particular sobre salaris, ramats, sèquies, camins, conreus, etc., estableixen que els alfarrassadors de la pansa i el panís han d’anar a diverses partides del terme petrerí per a mesurar a ull la produc-ció que hi ha en el camp i assenyalar el salari que rebran pel seu treball.
«Primerament, de anar a les ortes, dihuit dinés a cascú.
De anar a les viñes, dos sous a cascú.
De anar a la partida de les Salinetes, tres sous a cascú, 3 sous.
De anar a Navayol i Capraia, sinch sous a cascú, 5 sous.
De anar a la partida de la Pedrera, quatre sous a cascú, 4 sous.
De anar a l’Esquinal i Cachuli, sis sous a cascú, 6 sous.
De anar a Catí i al Palomaret, huit sous a cascú, 8 sous».
Com observem en aquesta citació, els llauradors especialistes es recorrien tot el terme petrerí. És a dir, les valls i foies principals ja hi eren explotades, al segle XVII. Catxuli també hi és. Un document notarial ens informa amb detall dels elements de l’heretat de Catxuli. El 27 de maig de 1696, Baltasar Maestre, llaurador de Petrer, permuta la propietat de Catxuli per dues cases a la ciutat de València, propietat del metge Josep Pastor. La propietat que transmet Maestre és l'»heretat del Cajuli ab sa casa, corral i era [., ] ab dos jornals de orta y ab molts diferents obres en aquella que seran quaranta jornals de llaurar». Pràcticament tots els elements actuals de Catxuli ja hi eren al segle XVII.
Però, què podem dir de l’època morisca -segle XVI-, del període mudèjar -segles XIII/XV- i de l’etapa andalusí -segles VIII/XIII-?
Indubtablement la foia de Catxuli i els altres paratges esmentats hi serien llocs poblats i explotats per comunitats musulmanes fins a l’any 1609, encara que no tenim documentació escrita. La toponímia i I’arqueologia poden apotar informació sobre l’antiguitat i característiques d’aquests espais rurals. L’alquería de Puça està prou documentada arqueològicament, encara que no s’ha fet una acurada anàlisi de l’espai agrari islàmic. Els Castellarets també són coneguts com a lloc de vestigis musulmans (Navarro Poveda: 1988). Però, què coneixem de Catxuli?
Segons un llibre de viatges del xativí Ibn Mugawir de l’any 1175, probablement el topò-nim Catxuli té relació amb la tribu berber de los Yazula -Qazula o Kazula- (Rubiera Mata: 1998). Així, després de d’escriure etapa rere etapa des de la ciutat de Sevilla, el viatger xativí arriba a les terres valencianes per Oriola, on es queixa de la pluja de la tardor típica del clima mediterrani. A l’entrada de Crevillent es trobà amb «… les tendes alçades dels qitab Yazula, que pareixien trampes disposades després que els seus habitants haguessen partit… ». La precaució d’Ibn Mugawir respecte a la tribu dels Yazula es repeteix al día següent, quan el viatge arriba a Bitrir -Petrer- on la caravana del xativí no va ser ben acollida, perquè els musulmans petrerins «. . avisats de la presència dels Yazula, creguessen que jo era el seu cap i ens tiraren els gossos, tancaren les portes i no ens parlà ningú sinó a través de les portes o de les cortlnes, tement que portàrem el càstig del nostre senyor i sobirà, el Princep dels Creients… » Després d’unes converses amb la població, el veïnat de Bitrir acollí la caravana, que a l’endemà continuà el viatge cap a Ontinyent i Xàtiva.
Rubiera Mata (1998) considera que probablement grups de la tribu dels Yazula arribaren a la península al segle XII i s’instal·laren en diferents llocs. Tot seguint la toponímia, considera que el nom de Catxuli port fer referència als Yazula, que fuetejats i hostils, es refugiaren als paratges mun-tanyencs per a sobreviure del ramat menor (ovelles. cabres… ) Altres topònims que esmenta són la partida de Catxola a Finestrat (la Marina Baixa), Alcalà de los Gazules (comarca de Sidonia, Baix Guadalquivir) i Cázulas (muntanya granadina).
Coromines (1995: 111, 342) inclou el topònim Catxuli en el grup dels parònims de Catxerulo. Considera aquest com un mossarabisme equivalent al català casserola, mot derivat de cassa, que és d’origen incert. Textualment diu que «Catxuli respon més aviat a l’altre derivat català cassola».
Considerem que la interpretació de Rubiera Mata és més adequada al context històrlc on s’enclava Catxuli que no la proposada per Coro-mines. Dues qüestions podem afegir per a reafirmar el probable origen andalusí de Catxuli. Per un costat l’organltzació territorial de la vall de Puça i del Hisn Bìtrir, on trobem una fortificació tancant la vall i diferents comunitats rurals distribuïdes pel seu terme (Castellarets, Almadrava, Puça, Gurrama, Catxuli, Catí…), igual que apareix en altres indrets de Sharq al-Andalus, per exemple la Vall de la Gallinera. Aquesta proposta d’interpretació l’estem desenvolupant actualment. I per altre costat podem argumentar que la pròpia organització de l’espai agrari de Catxuli i, més en concret, els elements hidràulics i d’explotació gairebé corresponen a la tradició musulmana: alxí, l’existència d’un qanat -mina-i l’habilitacló dels fons de la vall de la rambla per a un regadiu de reduïdes dimensions (0’9 hectàrees) explotada per una comunitat rural petita. Són propostes que cal traballar exhaustivament.
Epìleg
Per acabar aquest itinerari entra la natura i la història de Catxuli tan sols vull dedicar-li a Maruja i Vicent un fragment d’un poema de Miquel Martí i Pol. Són l’última parella de llauradors que, possiblement, després de la seua jubilació dins d’uns anys, tancaran les portes de la convivència agrària amb la natura que, com hem vist, té segles de vida. Encara que les institucions públiques vulguen reconvertir aquestes cases de camp en espais de nou turisme, mai aconseguiran donar-los l’aire de vida que han mantingut les famílies camperoles:
«Tota la setmana heu treballat
a ple sol,
a ple vent,
i teniu la pell fosca
i les mans endurides
de tant amuntegar les pedres;
però els ulls us lluen
agosaradament,
i si algú vol saber tot allò que ha passat
durant la setmana
caldrà que us miri els ulls,
perquè vosaltres, enfilats a les bastides,
descobriu sense esforç tots els secrets».
(Miquel Martí i Pol, El poble, 1956-1958).
Bibliografia
– COROMINES, J. (1995): Onomasticon Cataloniae, Barcelona, Curial/La Caixa
– NAVARRO POVEDA, C. (1988): Petrer Islámico. Petrer, Ajuntament.
– PÉREZ MEDINA. T V (1995): La tierra y la comunidad rural de Petrer en el siglo XVII, Petrer, Ajuntament/Universitat d’Alacant
– PÉREZ MEDINA, T V. (2000) La vila de Petrer a l’Antic Règim, Petrer, Regidoría de Cultura/Centre d’Estudis Locals.
– RUBIERA MATA, M J. (1998): «La tribu beréber de los gazules en la toponimia hispánica», revista Al-Andalus/Magreb, VI. Universitat de Cadis, pp 11-16.