És un d’eixos carrers del “Petrer/Petrer”, que diria un castís. S’enceta des de la Font, o l’antic Salitre, es bifurca cap a l’esquerra, deixant a la dreta el carrer del Forn de la Mare de Déu i seguix, com veiem en la precisa i artística imatge del dibuixant, pujant per l’Arc de la Mare de Déu —així es denomina— i girant cap a l’esquerra, després del muret protector del desnivell de la costera, i trobant-se amb Sant Hermenegild. Al final de les primeres escaletes es troba la capella que mostra la Mare de Déu del Remei, patrona de la nostra vila.
El costerut carrer local és un lloc molt tranquil, sense trànsit. Últimament ha estat objecte d’una intervenció urbanitzadora que l’ha deixat “guapo”, certament. El que passa és que al nostre barri antic li calen també intervencions habitadores, tantes o més com urbanitzadores. Carrers bonics plens de cases en ruïnes, sense habitar o usades nomes com a “cuartelillos” tenen poc futur, són com aquells fadrins ben plantats i atirlats que busquen nóvia sense aconseguir-la.
Jo l’he freqüentat des de xicotet. El recorde amb un irregular empedrat de cantals arredonits i, especialment a l’estiu, ple de dones fent diverses faenes a la fresqueta de la vesprada i poqueta nit. N’hi havia una que em cridava especiamente l’atenció, la de les dones fent randa amb els coixins, el boixets i les agulles, tot amb un sorollet de percussió de fusta absolutament encisador. És l’especial banda sonora del carrer de la Mare de Déu de la meua infància.
Clar que parlant de “bandes sonores”, des de fa alguns anys, a este carrer, a la mitja nit de la vespra de les Festes Majors, entre el cinc i el sis d’octubre, sona altra banda sonora. El carrer es plena de gom a gom i la formació músical, després d’haver acompanyat la “Salve Marinera” a la porta de l’església, arriba al carrer amb no poques dificultats d’accés per a tocar el pasdoble “Petrel” davant de la capelleta de la Mare de Déu del Remei. L’acte és entranyablement local, pobleta —ho dic amb tendresa i afecte—, de les poques coses pobletanes que queden en este Petrer despersonalitzat i escandalosament acastellanat i elder. Sempre ens quedarà el carrer de la Mare de Déu! Així ho expresse, per a consum dels de “Petrer/Petrer”.