Literestampes (XXIV): Petrer bonic, Petrer lleig
Panorámica de Petrer (2007).
No sé si Helios Villaplana tenia plena consciència de què havia dibuixat aquí quan amb el seu plomí de cronista gràfic del Petrer de la segona mitat del XX va fixar artísticament esta tan “petrolanca postal”. Jo ho tinc clar: una metàfora gràfica del constrast entre la bellesa i la lletjor d’un poble. La bellesa d’un nucli urbà amb teulades àrabs i traçat tortuós i asimètric —propi d’una aljama morisca— complementada per una sòlida església de finals del XVIII, on destaca especialment la cúpula, i la lletjor —sí, la lletjor— d’un conjunt d’edificis, en el que s’inclou l’ajuntament, que són paradigma de com l’arribada ràpida de diners a Petrer, gràcies a la indústria del calçat, va fer possible una societat del mal gust que menyspreava el patrimoni del passat agredint-lo amb vulgars gratacels nanets i edificis públics d’una pseudomodernitat insultant.
L’artista ens ho mostra en una composició paisatgísticament impecable que, sense dir-ho explícitament, denuncia un estat de coses urbanístic absolutament lamentable i que ja ben entrat el segle XXI continua delatant alguns capítols sobre la lletjor i el mal gust del nostre poble. L’art també servix per a estes coses.
Rss
Gracias a Vicent y a Helios, vamos a tener una radiografia del aspecto de Petrer de finales del siglo XX,inigualable, en sus dos vertientes artisticas, la pictórica (Helios) y la literaria (Vicent).
El tandem Helios & Vicent , de lo mejor de este pueblo.
Enhorabuena a los dos.