- Petreraldia.com – Noticias de actualidad de Petrer y su comarca - https://petreraldia.com -

Paraules de Petrer: (XLIV): ‘marraixa’, ‘botijó’ i ‘aljub’

‘MARRAIXA’/ ‘MARRAIX’

Tant el DCVB com la pàgina web RodaMots (que vos recomane molt) arrepleguen dos significats per a la paraula marraixa.

El primer significat és el de ‘recipient de terrissa o metall, de forma aproximadament cilíndrica, amb dos brocs i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca [cast. botijo].’ Este significat el diccionari Alcover-Moll el documenta en el Maestrat, Calasseit (Franja de Ponent), Ulldecona (en la comarca catalana del Monstià, on es parla tortosí) i Torroja del Priorat, és a dir, en zona de català occidental.

La segona accepció, que és la que la paraula marraixa té en el parlar de Petrer, és la següent: ‘recipient de vidre, molt ample, redonenc, que se sol forrar de vímets [vímens] i serveix per a tenir líquids [cast. damajuana, segons el DCVB].’ En canvi, com vorem un poc més avant, el mot característic del nostre parlar per al primer significat de marraixa (cast. botijo) és botijó. En tot cas, en les dos fotografies que acompanyen estes explicacions es veu perfectament la diferència entre marraixa i botijó.

Siga com siga, el DCVB considera esta segona accepció de marraixa exclusivament valenciana (la documenta en Castelló, Morella, València, Gandia, Calp, Alacant i Crevillent), mentre que el DNV només arreplega este segon significat en l’entrada del nostre mot.

Quant a l’etimologia, marraixa és una variant de morratxa, que ve de l’àrab mirássa, amb el mateix significat, derivat de rass, ‘arruixar’, amb influx d’altres variants del mot en l’àrab hispànic (RodaMots).

De la nostra paraula, n’hem trobat un exemple, en diminutiu, en l’ambaixada en valencià de 1988, quan el cristià comenta els regals del tradicional paquet de Nadal de la Cooperativa:

“I enguany que és any de collita

i s’ha agarrat tanta oliva,

¿qui diu que per ca’ llibreta

no donaran una marraixeta

d’oli la Cooperativa?”

D’altra banda, en l’ambaixada humorística de l’any 1996, en paraules del moro, hem localitzat un cas en què s’usa la paraula marraix:

“Oh, Al·là, Al·là, Al·là!

T’ho tornaré a repetir:

altra volta has confundit

la moixama en el marraix.

Hai tristea en este poble,

ja no canten els pardals,

ni fan oloreta les roses

acabantet de regar.”

El cas és que, segons el DCVB, marraix és un substantiu masculí, exclusiu del valencià, que designa un tipus de “peix de l’espècie Lamna cornubica, de la família dels taurons, que es fa de tres metres de llargada; cast. marrajo.”

En tot cas, pensem que l’ús de marraix en esta frase està condicionat tant per l’aparició de moixama com pel significat de la frase mateixa. En altres paraules, per a indicar que algú s’ha confós en alguna qüestió, una manera de mostrar-ho lingüísticament és contraposar dos paraules diferents però més o menys paregudes fonèticament. Este seria el cas de la parella moixamamarraix, com en castellà es diu confundir la gimnasia con la magnesia.

Finalment, d’este últim exemple val la pena que ens fixem en l’ús de acabantet, ja que es tracta del diminutiu d’un gerundi (ja ho diuen, ja, que als valencians ens agraden els diminutius!).

marraixa [1]

‘BOTIJÓ’

Els dos diccionaris que consultem normalment (el DCVB i el DNV) arrepleguen la paraula botijó com a sinònima de botija en la següent accepció: ‘atifell d’obra que s’utilitza per a mantenir fresca l’aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure [cast. botijo].’

En tot cas, botijó (pronunciat en valencià com si estiguera escrit “botitjó”) és una paraula exclusiva de la variant valenciana (el DCVB l’arreplega en Crevillent, Calp i Benidorm i en posa este exemple de les rondalles d’Enric Valor: “Traficava sal de Torrevella, cànters i botijons d’Agost”).

En català/valencià tenim estos sinònims del nostre botijó: càntir, cànter, canterella, barral, selló, botija, marraixó, pitxell, baldraca… De fet, si consulteu este enllaç d’una pàgina de Facebook podreu vore tots els sinònims de botijó [2]distribuïts geogràficament:

A continuació transcriurem els exemples que hem trobat de la nostra paraula en les ambaixades en valencià. El primer és de l’any 1974, quan el cristià es queixa amargament de la decadència de Petrer:

“Petrer, poble d’alfarers,

de sabaters i hortolans,

van lutxar com un dimoni

pa poder ixir avant,

van treballar moltes hores

guanyant un sueldo de rissa,

i eixe esforç per un forat

se’l llevaven a Suïssa.

I tot per culpa dels moros,

per tirar la culpa a algú,

se va pedre l’hortalissa,

botijons ja no se’n fan

i, al pas que anem, les sabates

no sé lo que duraran.”

La segona mostra és de l’ambaixada de 1980, quan el cristià proposa una solució a la crisi de la indústria de les sabates:

“I pa la crissis del calçat

també tinc una solució:

tornar a implantar en Petrer

la indústria del botijó.”

botijó [3]

‘ALJUB’

El DCVB definix aljub d’esta manera: ‘depòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra, revestit per dintre de marès [‘arenisca’] o pedres i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l’aigua de pluja que corre per en terra; cast. aljibe.

Per la seua banda, el DNV porta esta definició del nostre mot: ‘cavitat ampla i de profunditat variable, excavada en terra o d’obra feta, que s’usa com a depòsit d’aigua, generalment de pluja.’

Esta paraula prové de l’àrab andalusí aljub, ‘cisterna’. Al Baix Vinalopó existix el topònim l’Aljub.

En la meua biografia personal esta paraula s’associa indefectiblement a l’aljub de la Casa de la Madrava (vegeu la fotografia), on el meu germà i jo vam passar tants estius feliços en companyia dels meus tios Vicente i Xoni i els meus cosins Ignasi i Pablo. Així, de bon matí la primera cosa que fèiem era anar a llavar-mos la cara a l’aljub.

Segons el DCVB, en català/valencià este arabisme queda limitat a les terres de l’antic Regne de València, el sud-oest de Catalunya i les Balears, on l’arabització va ser més profunda. En tot cas, a mi esta paraula m’agradava molt quan era xiquet perquè era totalment desconeguda en el meu poble, Vilanova i la Geltrú.

aljub [4]