Quarta lliçó: en la farmàcia

En la farmàcia

-Em pot donar estes píndoles?

-Li les ha ordenades el metge?

-Sí, ací té la recepta.

-Que son, per al mal de cap?

-Sí, tinc una migranya horrible. Seria capaç de tragar-me el tub sencer.

-Procure no sobrepassar la dosi: estes píndoles són molt fortes; ja vorà com li faran efecte de seguida, no patisca.

-Quantes me n’he de prendre al dia?

-Vol que li ho anote?

-Sí, molt millor, gràcies.

-Tres al dia, una cada huit hores, després de les menjades. Evite mesclar-les amb begudes alcohòliques, i si li produïxen somnolència o algun tipus d’al·lèrgia, suspenga el tractament i consulte-ho amb el metge de capçalera.

REMARQUES DE VOCABULARI

atac ataque

sèrum suero

aigua oxigenada agua oxigenada

supositori supositorio

anàlisi clínica (femení) anàlisis clínico

somnífer somnífero

antiinflamatori antiinflamatorio

tireta tirita

bena venda

tòxic tóxico

cotó en pèl algodón

xarop jarabe

coure escocer

xeringa jeringuilla

cremada quemadura

desmai desmayo

dosi dosis

esparadrap esparadrapo

farmacèutic –a farmacéutico –a

febra (o febre) fiebre

ferida herida

injecció inyección

píndola píldora

sang sangre

Un poquet de gramàtica pràctica

Derivats de verbs

Els verbs que es formen a partir d’un altre (córrer > recórrer), s’han de conjugar exactament igual que l’original.

Per influència del castellà, a vegades conjuguem malament algun d’estos verbs, i diem *recurrit en lloc de recorregut (si córrer fa corregut, recórrer ha de fer recorregut).

Quan trobem un verb format a partir d’un altre, hem de conjugar primerament el verb original i després s’hi afegix el prefix. Encara que el resultat ens resulte estrany, estarà bé.

Exemples:

Córrer ……… ell corre……….està corrent ……ha corregut

Ocórrer…….això ocorre…….està ocorrent…..ha ocorregut

Malament això *ocurrix…….està *ocurrint…… ha *ocurrit

Cloure ……… ell clou……….està cloent …..….ha clos

Incloure……. ell inclou…….està incloent……..ha inclòs

Malament ell *incluïx…….està *incluint…… ha *incluït

Batre ……… ell bat……….està batent …..….ha batut

Rebatre…….ell rebat…….està rebatent…….ha rebatut

Malament ell *rebatix….està *rebatint……ha *rebatit

Fondre ……..ell fon………….està fonent …..……ha fos

Confondre….ell confon…….està confonent…….ha confós

Malament ell *confundix….està *confundint……ha *confundit

Rompre ………..ell romp………….està rompent …..…….ha romput

Interrompre……ell interromp…….està interrompent…….ha interromput

Malament ell *interrumpix….està *interrumpint……ha *interrumpit

Castellanismes innecessaris

*aguardar esperar

Estic esperant estoicament que la meua nóvia isca de la botiga, però sembla que vol comprar-ne tota la roba.

*alfiler agulla de cap

Vull unes agulles de cap per a marcar la vora del vestit.

*apariència aparença

No m’agrada eixe xic perquè té aparença de bona persona però no és de fiar.

*bòveda volta

La volta de la catedral és molt bonica.

*crisis crisi

La crisi econòmica que començà el 2008 ha provocat la destrucció de molts llocs de treball.

*dins de (sentit temporal)

D’ací a quatre dies vindré.

*limítrofe limítrof –a

França és limítrof amb Alemanya.

*madera fusta

Arribarà lluny en l’esport perquè té fusta de campió.

*omitir ometre

Li va contar la seua versió, però va ometre moltes dades importants.

*soberb –a; *sobèrbia superb –a; supèrbia

Miquel és de les persones més superbes que conec. Tracta a tots com si foren inferiors.

No puc suportar la supèrbia.

Més lèxic

La “botica” i la botiga

El mot “botica” és un castellanisme en desús que designa la farmàcia. En valencià, però, malgrat les aparences, la forma equivalent no és botiga. La botiga és un ‘establiment qualsevol dedicat a la venda a la menuda’. La forma que realment es correspon a la “botiga” és l’apotecaria. I el que la regenta és l’apotecari –ària, no el “boticari –ària”. I relacionades amb estes paraules, tot referint-se a l’’armariet o l’estoig en què es guarden els medicaments per a afrontar els casos d’urgència’, tenim que la forma correcta no és “botiquí”, que és també un castellanisme derivat de “botica”, sinó farmaciola, que és un diminutiu de farmàcia.

Locucions i frases fetes

a contrafur: il·lícitament, en contra de la llei o d’allò establit (cast. a contrafuero). Antònim: a dreta llei.

Els soldats obraren a contrafur i foren castigats.

a corre-cuita (o a corre-corrents, a cuita-corrents, cames ajudeu-me, etc.): de pressa, corrents. (cast. deprisa y corriendo, echando virutas, piernas para qué os quiero). Antònim: a poc a poc.

Com que feia tard, va arreplegar les coses a corre-cuita i va oblidar apagar el foc.

a la darreria de (o a les acaballes de, a les rerialles de): al final de o cap al final de (cast. al final, hacia el final, a finales, en las postrimerías). Antònim: a la primeria de.

La meua amiga se’n tornà al poble a la darreria de l’estiu.

a ulls clucs (o a ulls tancats): admetent allò que s’afirma o proposa sense valorar-ne l’autenticitat. Sense mirar els riscos que es poden córrer. (cast. a ciegas, con los ojos cerrados, a pies juntillas).

Ho va llegir en el tauler d’anuncis i ho va creure a ulls clucs.

d’habitud: de costum, per regla general. Habitualment, normalment. (cast. de costumbre, generalmente). Antònim: mai.

Al meu poble la tardor era, d’habitud, plujosa.

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Una respuesta a “Quarta lliçó: en la farmàcia”

  1. *tireta / veta mèdica

    *bandatge, *bendatge / bena (veta de tela o altra matèria flexible) | embenatge (materials d’embenar) | embenat / benatge (aplicació de benes a un cos) | benatge / embenament / embenadura (acció d’embenar). També Apòsit, planes ant.

    desmai / esvaniment / cobriment de cor / sobrecor (>gran ansietat) / esmortiment / defalliment-defallença / batistot Val. / acubament Bal., DIEC / basca R, DIEC / baticor Bal. (>palpitacions) / desgana Val., Tort. / torn de cap (cobrir-se el cor: sobrevenir una basca, un desmai)
    *desmai / salze plorador-ploraire-ploraner-plorós-plorant / saule plorador R, DIEC (o simplement plo-rador o ploraire) (Salix babylonica)
    desmaiar-se / esmaiar-se R, Bal., ant. / esvanir-se / desvanir-se / esmortir(-se) / esllanguir-se / cobrir-se el cor / caure de mal de cor / tenir o patir un cobriment de cor / acubar-se Bal., DIEC / venir mala-ment / caure de basca R / acopar-se el cor o les ales del cor / tòrcer el coll (defallir, perdre les forces vitals, perdre els senys o els esperits, treure algú de seny, perdre el coneixement, perdre l’esme-eime R, Bal., perdre el món de vista, esmort(e)ir-se, caure esmortit-esmorteït ≠ recobrar sos senys, tornar en son seny, cobrar el sentiment) | estabornir / entemonir / esbaltir / estormeiar (un cop, fer esvanir-se) | ser-caure mig viu / fugir-li el cor a algú (perdre les forces físiques o morals, esp. la força vital) | desanar Bal. (sentir-se extremament fluix, no poder-se quasi sostenir-se, a causa de la falta d’aliment)

    *rerialles [mot fantasma recollit al Fabra, fruit d'una mala lectura de recialles] (vegeu: http://rodamots.cat/escreix/cinc-articles-de-joan-sola-sobre-valencia-en-perill-dextincio-deugeni-s-reig/)

    *a la carrera: a correcuita, a cuitacorrents, corrents, de correntes Bal.; en una corredissa, de correntella Val., de rapafuig, de rapa i fuig, d’arrapa-i-fuig Val., a trompellons Val., en un salt-bot, en un vol, en un volt, amb quatre gambades, en un batre-clucar-girar-girant d’ulls, en tancar i en obrir l’ull, en un tres i no res

    correcuita (a-de ~) / corre-i-cuita (de) R / cuitacorrents (a ~) / correcorrents (a ~) / cremadent (a ~) / correguda (en una ~) (amb pressa, sense posar-hi el temps degut) V. De pressa

    pressa (de ~) no ha d’arraconar Prest, d’aire, a la llesta, amb quatre arpats-arpades-grapades (en poc temps, sense prendre temps per a fer-ho bé), amb una arpada | amb una correguda (en pocs mo-ments, anant de pressa) / corrents / de correntes Bal. / a la cossa R / pets de fúger R / de llampada / llampant / de rapafuig / de rapa i fuig / d’arrapa-i-fuig Val. | a tota velocitat / a tot galopa / a tot drap / a tot past / a tota tesa / a tot trast / a tot estrop / a tot rem / a rem i vela / a la vela / a tota vela / a veles plenes / a tot vent / a tota virolla / a tot gas / a tota marxa / a tota màquina / a tota castanya / a tota paleta / a cent per hora / a tota brida / a brida-cossa abatuda | a camades / a gambades / a grans passes / a pas de frare convidat (molt de pressa) | en-amb una esgarrapada (o dues, o quatre esgarrapades) / en un salt (o en dos salts, o en quatre salts) / en un tranc, en dos trancs (molt de pressa, precipitadament) | en un vol / en un volt / en una corredissa / de correntella Val. / en-d’un bot (ràpidament, en un instant) / en una rampellada (en un moment, ràpidament, sense aturar-se) | fer una cosa d’esgarrapada, anar a l’esgarrapada (fer-la massa de pressa, sense l’atenció deguda)
    *pressar / tenir pressa-corruixes Val. | apressar / donar pressa / afanyar / cuitar / acuitar / enllestir / despatxar | portar pressa (una cosa)

    *pressar-se / afanyar-se / cuitar / acuitar-se / enllestir-se / despatxar(-se) / apressar-se / expedir
    *presses (anar amb ~) / tenir pressa-corruixes Val. | portar pressa (una cosa)
    *presses (tenir ~) / tenir pressa-corruixes Val. | portar-menar pressa (una cosa)

    *cames (sortir per ~) / came(te)s ajudeu-me (R) / cametes em valguen / cametes amigues / cametes al cul / cametes traieu-me d’aquí! / cames! (R) / pets de fúger R

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>