Presentació i primera lliçó
Encetem esta secció, el Racó del Valencià, amb l’objectiu, per un costat, de difondre el coneixement d’una de les dos llengües majoritàries de Petrer, i per l’altre, de fer més visible la llengua pròpia del municipi i d’oferir articles tant de llengua com de qualsevol tema escrits en valencià.
La secció de llengua es basarà en lliçons amb un text curt, i a partir d’este es tractaran qüestions de lèxic, gramàtica i ortografia, sempre amb exemples aclaridors. El fi és que els lectors aprenguen d’una forma amena i sense tenir la sensació que el valencià és un idioma difícil on, més que regles, semble que tot són excepcions.
Tant el castellà com el valencià són dos llengües vàlides per a tots els usos i situacions. Nosaltres simplement pretenem que s’arribe a un coneixement i ús similar de les dos. I, a banda, una finalitat important és desterrar la idea que el valencià de Petrer es parla molt malament i que per a parlar-lo així millor utilitzar el castellà. Hi ha castellanismes, sí, però com en totes les zones valencianoparlants. És un fet normal en territoris on conviuen dos o més llengües. Però també cal dir que els petrerins i petrerines fan servir paraules i expressions que s’han perdut en altres zones on compartim la mateixa llengua. I això s’ha de valorar.
Esperem que esta nova secció siga del gust de tots.
Curs de valencià per entregues (I)
A l’Ajuntament
-Em pot fer un certificat d’empadronament?
-Sí, senyor, de seguida.
-En realitat, en vull quatre: el meu, el de la meua dona, el del meu fill, el de la meua nora i el del meu nét.
-De fet, pel que em diu, en vol cinc, no és això?
-Mare de Déu, és cert! Es coneix que, com que he de comprar també quatre barres de pa, m’he fet un embolic amb les xifres.
-Això passa sovint.
-Deu ser l’edat; he perdut un poc de memòria. Per cert, se m’oblidava, quin és el termini de pagament per al rebut de clavegueram?
-Ho pot consultar fora, al tauler d’anuncis. Ací té els certificats.
-Que ràpid!
-Si no fóra per l’ordinador hauria tardat tot el dia, però així és més senzill.
REMARQUES DE VOCABULARI
| administratiu -iva administrativo -va | edicte edicto |
| alcalde -essa alcalde -esa | fem (o brossa) basura |
| arbitri arbitrio | fitxer fichero |
| arxiu archivo | justificant (o avís) de recepció acuse de recibo |
| avís aviso | organisme organismo |
| ban municipal bando municipal | padró padrón |
| burocràcia burocracia | president -a presidente -a |
| cap jefe -fa | recaptació recaudación |
| ciutadà -ana ciudadano -na | recaptar recaudar |
| contribuent contribuyente | recàrrec recargo |
| delegat -ada delegado -da | regidor -a concejal -a |
| regidoria concejalía | |
| registre registro
tresoreria tesorería |
Un poquet de gramàtica pràctica
• L’infinitiu és la forma no personal del verb, la que usem normalment per a anomenar-lo (parlar, saber, dormir, etc.).
• Davant dels verbs en infinitiu no són possibles totes les preposicions.
• En concret, les preposicions EN i AMB no poden anar davant d’un infinitiu.
• Quan ens trobem una frase en què posaríem una preposició EN o AMB davant d’un infinitiu, les hem de substituir per A o DE, la que millor hi escaiga.
• L’únic cas en què la preposició EN és correcta davant un verb en infinitiu és quan indica una expressió temporal (equivalent a QUAN).
Malament El van amenaçar amb expulsar-lo de l’associació.
Bé El van amenaçar d’expulsar-lo de l’associació.
Malament No tardaré gens en comprovar el nivell d’oli del cotxe.
Bé No tardaré gens a comprovar el nivell d’oli del cotxe.
Malament La solució consistix en fer abans totes les sumes.
Bé La solució consistix a fer abans totes les sumes.
CORRECTE:
Sa mare es va desmaiar en saber la notícia.
EQUIVAL A:
Sa mare es va desmaiar quan va saber la notícia.
Per tant, davant d’un verb en infinitiu no són possibles les preposicions EN ni AMB, llevat que EN tinga valor temporal equivalent a QUAN. Les hem de substituir per A o DE, segons convinga.
Castellanismes innecessaris
*abaratar abaratir
A causa de la crisi, les grans superfícies han abaratit els preus.
*abono abonament // adob
M’he tret l’abonament a la piscina per a tot l’any.
Has de posar adob al camp perquè produïsca rendiment.
*cirugià –ana cirurgià –ana
Treballa de cirurgià en l’hospital d’Elda.
*companyerisme companyonia
La companyonia és fonamental per a crear un bon ambient de treball.
*drogadicte –a drogoaddicte –a
Va ser drogoaddicte molts anys, però s’ha pogut rehabilitar.
*cubito glaçó, terrosset
Pose’m una fanta amb dos glaçons.
*desfile desfilada
Hui assistiré a una desfilada de models.
*deshauci desnonament
Tenen una ordre de desnonament per no pagar dos mesos de lloguer.
*porcentatge percentatge
El percentatge de beneficis de l’empresa ha baixat molt en els dos últims anys.
*saviduria saviesa.
M’agrada parlar amb ella perquè és una persona d’una gran saviesa.
Més lèxic
Les paraules cristall i vidre no són equivalents en cap cas. Ni coincidixen tampoc amb els seus equivalents etimològics castellans. De manera que cal anar amb cautela a l’hora de fer servir estes dos paraules. La forma cristall fa referència al mineral, siga en brut o treballat com a objecte d’art. Així, pot parlar-se del cristall de roca o d’unes copes de cristall de Bohèmia, i encara de cristall líquid. El vidre, però, s’usa per a fer referència fonamentalment a les làmines que es posen en les finestres o les portes per a impedir el pas de l’aire i del fred, i també a cada una de les lents de les ulleres: Han trencat el vidre de la porta de darrere. Els vidres orgànics de les ulleres es ratllen molt més.
Locucions i frases fetes
buscar raons: buscar provocació
No és una bona persona, sempre està buscant raons.
no cantar-ne ni gall ni gallina: haver caigut en l’oblit
Ara no es parla d’una altra cosa, però d’ací a dos setmanes no se’n cantarà gall ni gallina.
fer safareig: xafardejar
No m’agrada anar al mercat parquè la gent no para de fer safareig.
alçar la llebre: promoure un rumor
S’ha alçat la llebre que volen construir un centre comercial, quan en realitat és mentira.
a bastament: en una quantitat o grau suficient, prou.
Les paraules que va dir el tutor ens van convéncer a bastament.
Rss
En primer lloc,enhorabona per aquesta iniciativa tan enriquidora com necessària. Sóc filòloga, titulada per la Universitat de València i puc dir que el valencià de Petrer és un dels més vàlids i acostats a la parla antiga de tot el nostre domini lingüístic. Això cal deixar-ho clar i els valencianoparlants de Petrer se n’han de sentir ben orgullosos.
Gràcies i endavant amb les lliçons.
Afegiu la meua enhorabona també, com a mestre de valencià i com a petrerí. Estic totalment d’acord amb el comentari anterior i també em pareix una iniciativa fantàstica.