Preparant les vancances
Preparant les vacances
-On aneu enguany de vacances?
-Si fóra per mi aniríem a un poblet de muntanya i llogaríem un xalet, però els xiquets volen que anem a la platja.
-Jo abans anava a la platja, però ara no hi torne per res del món. Hi ha massa gent.
-I on penses estiuejar?
-Vull anar a Edimburg.
-Nosaltres vam anar fa uns anys a Escòcia. És un paisatge fantàstic, amb tant de penya-segat. Faràs la ruta del whisky?
-I tant!
-No t’oblides el paraigua a casa. Plou molt a Escòcia.
-No patisques, m’emporte un impermeable.
-I vés amb compte amb el monstre del llac Ness.
-Val més que el monstre vaja amb compte amb mi. Perquè no pense tornar sense una fotografia seua.
REMARQUES DE VOCABULARI
aeroport aeropuerto
allotjament alojamiento
anada ida
apartament apartamento
arribada llegada
avió avió
bitllet billete
busseig buceo
bussejador –a (o bus) buzo
càmping cámping
duana aduana
equipatge equipaje
estiu verano
estiuejar (o estiuar) veranear
excursió excursión
fotografia fotografía
hivern invierno
hoteleria (o hostaleria) hostelería
itinerari itinerario
muntanya montaña
neu nieve
paisatge paisaje
passaport pasaporte
platja playa
regió región
quinzena quincena
turisme turismo
vacances (o vacacions) vacaciones
vaixell (o barco) barco
viatge viaje
xalet chalé
Un poquet de gramàtica pràctica
L’ús de l’infinitiu
• L’infinitiu és el nom del verb i una de les formes no personals.
• L’infinitiu no té valor d’imperatiu, i per tant, és incorrecte usar-lo amb valor d’obligació o de recomanació, llevat de si va precedit de la preposició a.
• Davant d’infinitiu no ha d’anar cap article. Per tant, hem de suprimir-lo (l’opció més fàcil), reemplaçar-lo per un substantiu o per fórmules buides, com ara: EL FET DE o EL FET QUE. Però sí que pot anar precedit d’article en el cas que l’infinitiu s’haja substantivat per l’ús.
• Tampoc no és correcte utilitzar l’infinitiu amb valor de recapitulació.
Exemples:
Malament *No fumar.
Bé No fumeu.
Malament *Espentar.
Bé Espenteu.
Bé A callar!
Bé A treballar, que no acabem la faena!
Malament *El firmar eixe document no et compromet a res.
Bé Firmar eixe document no et compromet a res.
Malament *El saber-ho em tranquil·litza.
Bé *Saber-ho/El fet de saber-ho em tranquil·litza.
Malament *Acabar donant-vos les gràcies.
Bé Acabe donant-vos les gràcies.
Bé El caminar d’Anna és molt peculiar.
Bé El dinar de hui està per a llepar-se els bigots.
Bé El berenar que m’ha preparat la iaia està deliciós.
En este últim cas, cal notar que l’infinitiu està substantivat per l’ús.
Castellanismes innecessaris
valla* tanca
Enguany posaré una tanca nova en el xalet perquè els vàndals l’han trencada i han entrat a robar tres vegades.
testic* testimoni
El testimoni va reconéixer l’atracador en la roda de presos.
inconfundible* inconfusible
Enric té un aspecte inconfusible, amb eixes cames tan llargues i el cap tan xicotet.
acantilat* (terreny) escarpat –ada. Aquella part del camí era molt escarpada. // (fons del mar) en terrassa. Zones en terrassa de l’Atlàntic. // (tall vertical del terreny) penya-segat, espadat, tallat. Va patir un accident molt aparatós.Va pegar dos voltes de campana i finalment va caure pel penya-segat.
aterrizar* aterrar
Si l’avió aterra en l’aeroport convingut, els segrestadors alliberaran els ostatges.
xatarra* ferralla
En aquella foneria entraven cada dia tones de ferralla i les altes temperatures
feien que isquera el ferro liquat.
icono* icona
Per a qualsevol consulta sobre com accedir als servicis sol·licitats polse sobre
la icona inferior i indique’ns quin és el seu problema. Li respondrem
ràpidament.
rasgo* tret, facció
El xiquet s’assembla molt a son pare.Té els mateixos trets físics.
frioler –a* fredolí –ina, fredolic –a, fredolec –ega
Pau i Laura són germans, però a l’un sempre li sobra roba i l’altra és molt fredolina.
xollo* ganga, ocasió. Esta botiga és una ganga, tot està rebaixat al cinquanta per cent. // (allò que proporciona beneficis fàcils) mina. Un treball com el seu és una mina.
Més lèxic
Estada i estança
Aprofitant que en esta unitat estem abordant el tema de les vacances, i per tant la preparació de viatges, és important distingir el significat de les paraules estada i estança. En castellà hi ha una única paraula per a expressar totes dues: estancia. Però en valencià en tenim dos de diferents. Amb el mot estada es fa referència al ‘temps que un està en un lloc determinat’. Així, podríem dir que L’estada a Anglaterra fou molt instructiva. Mentre que amb estança es designa una ‘habitació, una cambra’: L’estança en què vaig allotjar-me tenia una vista esplèndida.
Locucions, frases fetes i refranys
a mitjan (o a mitjans de): cap a la meitat d’un espai de temps, una cosa o una acció (cast. a mediados de).
Nosaltes solem esmorzar a mitjan matí.
a mos redó: menjar a grans mossos (cast. a bocados, a bocado limpio).
Li agradava menjar les tomaques a mos redó.
ballar-la magra: passar misèria, necessitat (cast. estar en apuros o en la penuria).
En l’època del ‘boom’ immobiliari tenia tres cotxes i dos cases, però ara ha perdut la faena i la balla magra.
el que s’ha promés siga atés: (cast. lo prometido es deuda).
Tu et vas comprometre a fer el treball i ara no ens pots deixar tirats, perquè el que s’ha promés siga atés.
quedar lluït: quedar malament, en evidència (cast. quedar lucido).
El presentador de la gala ha quedat lluït, perquè no sabia el guió i no parava d’equivocar-se.
Rss
Comentarios recientes