‘No tenir peaç’
Encara que no hem pogut localitzar en cap diccionari la locució no tenir pedaç, la podem deduir fàcilment a partir de la definició del substantiu pedaç (convertit en peaç per la caiguda de la –d-): ‘1. Tros de tela cosit en un vestit o en una peça de roba qualsevol per a tapar un forat o un esgarro [cast. remiendo]. 2. Tot allò que servix de remei provisional a una malura o deficiència sense arribar a curar-la o corregir-la completament [cast. parche, remiendo]. La nova llei no soluciona el problema, és només un pedaç per a alleugerir-lo’ (DNV).
Per tant, a partir de la definició i de la segona accepció, deduïm que no tenir pedaç (una cosa) és ‘no tenir remei, no tenir solució’, com podrem comprovar tot seguit en els exemples que posarem.
D’altra banda, una informació molt interessant que ens dóna el DCVB té a vore amb la pronúncia de la paraula pedaç. Així, segons este diccionari, la pronunciació general del valencià és [pedás], mentre que, en canvi, documenta la realització [peás] (amb caiguda de la –d-) a Elx, que és la mateixa pronúncia que es dóna a Petrer.
El primer exemple de la nostra expressió l’hem localitzat en l’ambaixada de la Xusma de1963, en una diàleg entre el moro i el cristià:
“Moro:
¡Ah, compare, ja t’ha conegut!
Si por un lado lo das,
por otro lo quitarás.
Pos eixa és la llei de l’ambut.
Cristià:
Tanca el morro, bocut,
no vullgues tu arreglar
lo que ja no té peaç.
Els infàmies que tu has dit
poden portar-te algo, monigot;
cudiaet en asvarar-te
no se m’escape un calbot.”
Un altre exemple de la nostra locució l’hem trobat en el sainet comicofesterEl quartelillo, escrit en 1985 per Hipólito Navarro, el tio Guitarra. En esta peça, el dia de la Retreta, Pere i Toni estan acabant d’arreglar el quartelillo i parlen de la conveniència de penjar una foto un poc ‘compromesa’:
“Pere: Home, després de lo que ix en la tele no crec que ningú s’espante. Sobretot els dumenges per la nit: no hi ha pel·lícula que no ixquen en pèl unes quantes voltes la parella de turnmostrant-mos els llunars i sobretot fent malabarismes en el llit…
Toni: No, si al pas que anem acabarem com els gossos: arrimarem el nas, alçarem la pata i…hala, a pixar! Anem a deixar-ho estar perquè la cosa no té peaç […]”
Finalment, una altra mostra és de l’ambaixada en valencià de 1990, en paraules del moro:
“Me n’he pujat aquí dalt
pel carrer de la Huerta,
i a penes me cabia el burro
al fer la baldosa ampla.
Per favorir el peató
han fotut aparcaments,
però a mi me dóna igual:
si tindré que vendre el cotxe
pa pagar a l’Ajuntament.
I és que no teniu peaç,
i aquí els vostres polítics
jugant al rató i al gat.
S’atrassen els pagaments
i les coses per aprovar
i els funcionaris, jo crec,
que no poden funcionar.”
[1]
‘MATAOR’
Un mataor (<mata(d)or) és un ‘escorxador; edifici on es fa la matança del bestiar (Selva del C., Calasseit, Altea, Xixona, Biar); cast. matadero’ (DCVB).
Fixem-nos com el diccionari Alcover-Moll ens informa que matador és un terme propi del valencià alacantí (documentat a Altea, Xixona i Biar), però també del parlar tarragoní (Selva del Camp) i de la Franja d’Aragó (Calasseit), mentre que en altres llocs del domini lingüístic s’usa el sinònim escorxador, derivat del verb escorxar (‘llevar la pell; cast. desollar.’ (DCVB)).
A més, ens proporciona un exemple del ‘nostre’ Canyís i canyissaes, del monoverí J. Amo: “¿ Aón lleven es gossos que casa? Al Mataó, allí en el primer chiquero es matem, pasaes venticuatre hores (73)”.
D’altra banda, el DNV definixmatador com a escorxador, terme que és definit així: ‘lloc destinat a matar el bestiar, a escorxar-lo, a esquarterar-lo i a llevar-li les vísceres.’
A continuació, el lector podrà comprovar com en els tres exemples que posem de la nostra paraula, extrets de les ambaixades en valencià, el nostre mot ix en el sintagma el pont del matador, que d’esta manera s’ha convertit en un topònim:
“I aquí tinc que dir una cosa
de la brigà’ de construccions:
molt asfaltar els carrers,
molt canviar-mos els barrons,
i a la mateixa ixia
del pont del mataor,
hai un clot com una bassa
que li cap un camion” (1981, moro).
“Ja me vaig enterar
que les van passar molt canutes
els que viuen per allí baix
en l’última ramblà’.
En la caseta d’Alberto,
el fill del tio Pepe el xaufer,
pel pont del mataor,
van tenir que obrir les finestres
com si foren partiors” (1983, moro).
“Lo que sí que m’ha agradat
és l’aire acondicionat
del pavelló deportiu:
te geles en l’hivern
i te torres per l’esitu.
I ja no vullc dir-te res
d’eixe pont del mataor,
que com vages mirant pa dalt
te caus dins del socavó” (1984, moro).
[2]
‘AMOSTRAR’
Amb el significat de ‘fer vore una persona o una cosa, cast. mostrar, enseñar’, el valencià de Petrer usa el verb amostrar. Es tracta del verb general mostrar amb la –a protètica que també es dóna en altres verbs d’altres varietats del català/valencià: arrecordar, acridar…
El més destacable és que per a este significat el valencià de Petrer no usava el sinònim ensenyar. Així, es deia “Vine, que t’amostraré el cotxe que m’he comprat” i no “Vine, que t’ensenyaré el cotxe que m’he comprat”. En canvi, últimament hem detectat que alguns parlants usen també el verb ensenyar en casos pareguts al de la frase que hem posat d’exemple.
Comencem l’exposició dels exemples del nostre mot amb un fragment d’una cançoneta popular valenciana que el grup Pavesos (capitanejat per l’incombustible Joan Monléon) va popularitzar als anys setanta del segle passat, però ho fem amb la versió “per a adults” que havíem escoltat cantar a algun dels nostres familiars de Petrer:
“A ta mare l’han vista
en el barranc de l’Assut
en es faldes a l’aire
i amostrantla poput”
Els altres exemples són de l’ambaixada en valencià, el primer de l’any 1990, en boca del cristià:
“Els Moros Nous presumiu
d’anar sempre per davant,
però enguany vos hau passat,
pues pa amostrar quatre tratges
hau tengut que fer un montatge
com la exposició mundial”
En la següent mostra, de1994, vorem un cas en què el nostre verb s’usa sense la –a protètica (mostrar). Parla el cristià:
“També te’n pots anar al Campus,
que allí, de ves en quan,
monten shows tan especials
que ixen unes xicones
mostrant-te la credencial.
I és que t’ho amostren tot
tant de cara com de cul.
I si això te pareix poc,
també t’amostren uns tios
que hasta els ‘gemelos’ del sur.”
L’últim exemple el trobem en un diàleg entre el moro i el cristià l’any 1995:
“Cristià:
¿Què dius de l’Ajuntament?
¿És que no vols reconèixer
el milacre que ham fet
deixant-lo altra volta nau?
Moro:
Pues a vore a on vos claveu
quan vos critique la gent
perquè no teniu ni un clau.
Cristià:
Al que vinga reclamant
en tota la mala llet,
ja lis amostrarem
els que hai en la paret».
[3]