Paraules de Petrer (XXIV): «blau/assul», «groc/canari» i «vermell/roig»

Un fragment del parlament inicial del moro de l’ambaixada en valencià de 1987 és un excel·lent exemple dels noms d’alguns colors en el valencià de Petrer. Contant les novetats que ha trobat a Petrer un any després de la seua última visita, el moro exclama:

“Enfile pa l’Esplanà’

i altra sorpresa molt grossa:

eixos farols que han posat

que tiren una llum groga.

¿No havia un altre color?

¿Un vermell, un assul, un verd,

o la llum que havia blanqueta?

¡Però mira que posar-los

del color de la cagueta!”

En tot cas, els colors que comentarem són blau/assul, groc/canari i vermell/roig.

‘BLAU’/‘ASSUL’

És evident que el petrerí actual assul és un castellanisme (és l’adaptació del castellà azul a la fonètica del valencià, segurament a través del sesseig tradicional del castellà murcià i característicde les persones ancianes valencianoparlants quan parlen en castellà). A més, es tracta d’un castellanisme que també es dóna en altres pobles que parlen la varietat alacantina del valencià, enfront del valencià general blau (que és la paraula d’us general en català/valencià).

En este sentit, el llibre de Jordi Colomina sobre l’alacantí que hem citat ja tantes voltes (publicat en 1985) afirma que al Sud de la línia Biar-Busot el castellanisme assul ha penetrat en quasi tots els pobles, encara que en diferents graus: així, a Petrer Colomina dóna blau per als ancians i assul ja com a terme general. En altres llocs, blau és el terme general, però els xiquets ja usen assul (Santa Pola). Finalment, a Crevillent Colomina només hi documenta blau, mentre que a la majoria de poblacions, en canvi, ja només es diu assul (Monòver, el Pinós, la Romana, l’Alguenya, Novelda, Agost, el Fondó dels Frares, el Fondó de les Neus, Sant Vicent del Raspeig, Mutxamel…).

Ara bé, també és menester dir que, en els últims anys, precisament en les generacions més jóvens, és possible que hi haja hagut una certa reintroducció de blau per la influència escolar.

La pregunta és: ¿quan es va introduir este castellanisme en la parla de Petrer? En la fitxa VI d’esta seccióvam vore que sacar és un castellanisme prou antic (data de la segona mitat del segle XVII).

En canvi, en el cas de assul crec que es tracta d’un castellanisme que es va introduir plenament en el petrerí només a començaments del segle XX. ¿Per què pense això? Us ho explique tot seguit: l’any 1972 el meu avi Hipólito Navarro, el tio Guitarra, li va gravar una entrevista a Francisco Mollá Cortés, el tio l’Hereu, el pare del nostre poeta Paco Mollá. El tio l’Hereu tenia llavors 94 anys (havia nascut en 1878) i li contava a mon iaio coses de les antigues festes de Sant Bonifaci.

Doncs bé, recorde que em vaig quedar de pedra quan, a una pregunta del meu avi sobre una comparsa antiga (crec que era la dels Garibaldinos), el tio l’Hereu va dir: “Llevaven un gorroblau.”

Pel que jo sé, mon iaioHipólito (nascut en 1909) sempre va dir assul (i això que va viure dèsset anys entre Barcelona i Maó, on només s’usa blau), per la qual cosa deduïsc que la generació del tio l’Hereu encara va conservar blau, mentre que la de mon iaio ja usava el castellanisme. En tot cas, això coincideix amb el que diu Jordi Colomina en el seu llibre.

Per altra banda, curiosament, convivint amb assul, els petrerins han continuat usant la paraula blavet (diminutiu de blau), amb el significat de ‘matèria colorant blava que se sol fabricar en forma de bolles o rajoletes i que es mescla amb l’aigua per donar més blancor, quasi blavenca, a la roba rentada; cast. azulete.’(DCVB).

Es tracta d’un cas de fossilització: blau ha quedat inalterable en el diminutiu blavet, mentre que a nivell general ha sigut substituït pel castellanisme assul.

A continuació vorem dos exemples de l’ús del castellanisme en alguns textos de l’ambaixada en valencià.

“I tota la confusió

ha segut perquè està copiat [el plànol de Petrer]

del del pla d’urbanització:

aquí té una manxa parda

que tira un poquet a assul,

i jo diria, per l’olor,

que en ell s’han torcat el cul” (moro, 1986).

En l’ambaixada de 1990, el cristià, comentant les regidories que ell i els seus amics es repartiran en l’Ajuntament, diu que el regidor de ‘Juergues’ i Festejos deixarà tirar coets ‘arrastraors’ per la Maridéu:

“Però, obri el ull i ‘ojo al dato’:

al qui vullga tirar coetaes,

pa conseguir el seu permís,

tendrà que pagar el pato:

presentarà un bon segur,

partia de naixement,

DNI i hasta la ‘tarjeta’ assul.”

blau assul

‘GROC’/‘CANARI’

En el primer exemple de la fitxa d’esta setmana hem vist un ús de groc(llum groga), l’adjectiu patrimonial del català/valencià.

Però també voldria destacar una creació lèxica pròpia del valencià de Petrer: segons em va contar mon pare, canari també s’usava a Petrer com a sinònim de groc (pel color del pardal), un ús que m’han confirmat altres diversos informants petrerins.

En tot cas, com m’ha dit algun parlant del valencià de Petrer, precisament canari és el nom de l’absenta de color groc: “Posa-me un canariet!” Així, el DNV recull esta accepció del mot canari: “Beguda alcohòlica refrescant, típica d’algunes comarques valencianes centrals, que consistix en una barreja d’aigua, xarop de llima i cassalla».

groc canari

‘VERMELL’/‘ROIG’

Respecte a vermell, remetem el lector a l’entrega VI d’esta secció, en la qual vam comentar abastament esta paraula. En tot cas, a tall de resum, recordarem que en el valencià de Petrer (i d’altres pobles que parlen valencià alacantí) s’usa vermell amb el significat de ‘del color de la sang’ (cast. rojo),  a diferència del valencià general, en què s’usa roig amb este sentit. En canvi, en petrerí roig s’aplica al color daurat del cabell (català general ros i castellà rubio).

En la fitxa VI vam recollir les expressions “més vermell que un pimentó” i “més vermell que una pebrera”, de les ambaixades en valencià.

Ara volem afegir un exemple de l’ambaixada de la Xusma de 1964: “Melo [míra-lo] que vermellot està!”. I un altre: “Vermell està de rabiós” (1984).

Per acabar, i ja que parlem de colors, ressenyarem dos expressions amb el color negre. En l’ambaixada en valencià de 1991, el cristià relata les incomoditats de la vida quotidiana a Petrer:

“I si te sentes al fresc

en la teua mecedora,

quan arranquen tots es amotos

te deixaran la camisa

més negra que una bacora.”

Amb el mateix significat, un informant ens diu l’expressió més negre que el follí, tenint en compte que el follí (que el DCVB documenta també a Monòver, Alcoi, Biar, el Pinós i Beneixama, entre d’altres) és ‘substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es deposita en les parets interiors dels fumerals i els tubs d’evacuació del fum’ (DNV), cast. hollín.

vermell pebrera

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *