‘BAFANER’
El DCVB definix bafaner com ‘qui bafaneja; cast. baladrón, jactancioso’, i a més diu que és un mot característic del valencià. Segons el mateix diccionari, bafanejar (també qualificat de valencianisme) és ‘avanar-se, alabar-se exageradament; cast. alardear.’
Per la seua banda, el DNV recull esta definició del nostre mot: ‘1. Que bafaneja. 2. Vanitós i menyspreador, presumptuós.’ Finalment, el diccionari valencià definix bafanejar com ‘vanagloriar-se excessivament dels propis mèrits, dels propis èxits, de les pròpies riqueses.’
En trobem un exemple en l’ambaixada en valencià de 1992, quan el cristià retrau al moro la seua vanitat:
“No sigues tan bafaner,
moro de la moreria,
que gastes menos diners
que el Fallago en barberia:
en la coleta de Pere
i la barba de l’enterraor,
que no sap quan afaitar-se,
me dia Paco el barber
que en una clientela aixina
ell tendrà que jubilar.se.”
[1]
‘ACATXAR(-SE)’
Segons el DCVB, el verb acatxar (preferentment usat en la forma pronominal, acatxar-se), amb el significat de ‘ajupir, inclinar doblegant el cos; cast. agachar’, és un mot procedent de l’aragonès acachar, que localitza en Tortosa, Maestrat, València, Llíria, Gandia, Alcoi, Tàrbena, Benigànim, Elx i Eivissa.
Per tant, fixem-nos que és una paraula només pròpia de les varietats valenciana i eivissenca. En altres varietats del català/valencià, en canvi, s’usen els sinònims ajupir, acotar, acotxar, acalar…
D’altra banda, el DNV també recull el nostre verb, amb locucions com acatxar el cap/el llom/les orelles/el morro.
En tot cas, es tracta d’un verb que hem localitzat tant en les antigues ambaixades de la Xusma com en les més modernes en valencià.
El primer exemple és de l’ambaixada de 1950, quan el moro (interpretat per Evaristo Pla, Don Evaristo), es queixa dels tenders que fan trampes per a guanyar més diners (recordem que llavors es vivia una època de restriccions):
“Als que rebaixen les mesures
i als kilos els fugen plom
es faré acatxar el llom
per les seues travessures.”
Notem com s’usa la locució acatxar el llom, amb el significat de ‘treballar, especialment físicament’ (DNV), és a dir, que el que es vol dir és: “Els faré treballar”.
En l’ambaixada de l’any 1957 és el cristià el que usa l’expressió acatxar el pico, que probablement té el sentit de acatxar el morro, o siga, ‘abaixar el cap en sentit de disgust o de submissió’ (DNV).
“Pero mal vec la cosa si tu
no te portes com un home,
conque acatxa el pico i no te empines
si no vols que estos de aquí retronen.
¿Que és que no hai ningú
per tota esta ‘regió’
qui vinga de embaixaor
més que un bravucó com tu?”
Finalment, en el text de 1978 el moro usa dos voltes el nostre verb en la seua conversa amb el cristià:
“Però està bé que vos passe
per canviar de religió;
no vos agrada la meua
perquè hai que acatxar el rinyó.
Però pots pegar-li voltes,
de totes és la millor:
uno se’n puja a la torre
i, a la ixia del sol en punt,
s’espolsa quatre xillits
i estem tots cul en amunt
a coro invocant a Al·là
pa que mos espante els mals,
les mans arrapant la terra
i el morro enmig dels cantals.
Ara m’acatxe, ara m’alce.”
[2]
‘BONYIGO’
El significat literal de bonyigo, segons el DNV, és ‘excrement dels quadrúpedes i, en especial, del bestiari boví i del cavallí’. En canvi, segons el mateix diccionari, en sentit figurat significa ‘persona de poca capacitat, poc intel·ligent.’
Per la seua banda, el DCVB diu que bonyigo és un sinònim de bonyiga (‘excrement de bestiar boví o cavallí’, pres del castellà boñiga) propi del valencià, alhora que també recull com a valencianisme el sentit figurat de ‘persona de poca capacitat’.
Precisament este sentit figurat és el que hem trobat en un exemple de l’ambaixada en valencià de 1998 en este diàleg entre el sentinella i el moro:
“Sentinella:
¿Has dit ja prou tonteres?
¡Calla i no sigues caldo!
M’he passat als Viscaïns
perquè m’han donat de fitxa
lo mateixet que a Ronaldo.
Moro:
¡Call i no sigues bonyigo,
i quirda l’ambaixador!
Que els assunts que aquí me porten
estan fent ja molta olor.”
[3]
‘ARRANCÀ’ DE CAVALL I PARÀ’ DE SOMERA’
Esta locució (que em va avear mon pare), pròpia del valencià, té el significat de ‘començar les empreses amb gran ímpetu i perdre prest [prompte] el coratge o l’activitat’, segons el DCVB, que també recull les expressions sinònimes sortida de cavall i arribada d’ase (Menorca) o fer entrada de cavall sicilià (Mallorca). Recordem que la somera és la femella de l’ase (cast. burra).
Per la seua banda, el DNV recull les locucions sinònimes arrancada de cavall i parada de rossí (o de burro): ‘loc.orac. S’usa per a indicar que alguna cosa es comença amb gran ímpetu i s’abandona al cap de poc temps.’
D’altra banda, en un grup de Facebook nomenat “Dialectes” hem recollit estes altres variants de la nostra locució: arrancada de cavall i parada de burro; arrancada de cavall i arribada d’ase (Mallorca); arrancada de cavall i aturada d’ase (Eivissa); arrancada de cavall i parada de burra coixa (Gandia); arrancada de cavall i parada de ruc (l’Ametlla de Mar); arrancada de rossí, parada de burra (Pedreguer); arrancada de burro, parada de matxo (Benifaió); partida de cavall i arribada d’ase (Ciutadella).
[4]