‘SULLAR’/’TORCAR’

Significat

Segons el DNV, sullar vol dir ‘embrutar’ (usat com a ver transitiu o pronominal). El mateix significat el dóna el DCVB, que a més localitza la paraula al Penedès, Tortosa, Mallorca i Eivissa, a més de per tot el valencià.

Els dos diccionaris també recullen la variant sollar, amb o.

Respecte a torcar, el DNV en dóna fins a tres accepcions (transitiu o pronominal): “1. Llevar la humitat (d’una cosa banyada) amb un drap o un paper. Torca’t els ulls i no plores més. 2. Llevar (la humitat o el líquid que cobrix una cosa). Agafa un drap i torca l’aigua que hi ha en terra. 3. Netejar. Torcar la pols d’un moble passant-hi el drap. Torcar-se la boca.”

Per la seua banda, el DCVB definix torcar de la següent manera: “Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d’una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa; cast. limpiar.”

En tot cas, pel que nosaltres sabem, les definicions que més s’ajusten al sentit amb què torcar s’usa en el parlar de Petrer són la del DCVB i la tercera accepció del DNV (en canvi, les dos primeres accepcions del diccionari valencià equivaldrien a allò que en bona part de Catalunya es diu eixugar).

Exemples

Recorde que quan era xiquet i estava dinant o sopant en casa dels meus iaios i m’embrutava amb el menjar, cosa que passava sovint, ma iaia em bonegava dient-me: “¿Ja t’has sullat? Nyas, torca-te en la servilleta!”

Quant a sullar, he trobat dos mostres en les ambaixades dels següents anys. En la de 1976, el moro insta els seus a atacar el castell:

“Pujaré, i més a pressa

que han pujat el preu del pa.

¡’Adelante’, musulmans!

Jo vos aguante les txilabes

pa que no se sullen de sang.”

 

I en la de 1992, el cristià usa el verb quan parla de les tovalles que la Cooperativa donava com a regal aquell any:

“O si te tombes damunt d’ella [la tovalla]

pa poder prendre el sol

sense sullar-te d’arena,

se te queda la vedriola

senyalà’ en tota l’esquena.”

 

Quant a torcar, em resulta molt familiar una frase com la següent: “Torca-li els mocs al xiquet, fes el favor!”

A continuació hi ha més exemples, extrets de diferents textos de l’ambaixada en valencià:

En la de 1985, el cristià contesta al moro amb molt mala educació:

“En la teua embaixà’ me cague,

i si no encontre paper,

me torcaré en l’editorial

que no va publicar El Carrer!”

 

En la de l’any 1986, el moro es queixa que per a poder arribar a Petrer li han donat un plànol amb molts errors:

“I tota la confusió

ha segut perquè està copiat [el plànol]

del del pla d’urbanització:

aquí té una mantxaparda

que tira un poquet a assul,

i jo diria, per l’olor,

que en ell s’han torcat el cul.”

 

En el text de 1988, el moro usa la paraula referint-se al sentinella del castell:

“Eixe tio no me veu.

Torca-te les gafes, compare!:

està més desorientat

que ‘Adán el Día la Madre’.”

 

Finalment, l’any 1991 el moro, que havia reclamat al cristià una fotocòpia del text de l’ambaixada, li deia això:

“No vullgues ja tan prompte

fer-me passar per l’ambut:

en les fotocòpies teues

jo me torque el cul!”

Finalment direm que el verb torcar és també conegut en altres varietats del català/valencià: així, a banda d’en el català occidental, també existix en bona part de l’oriental, amb el balear i l’alguerès (en este últim dialecte es pronuncia [tulká]).”

Així, en valencià i en balear es conserva el mot torcaboques (otorcaboca) per al tovalló (castellà servilleta).

‘QUIRDAR’

Quirdar no és més que una variació del verb cridar a través d’una metàtesi (canvi de lloc d’un so en una mateixa paraula): [kridá] > [kirdá] (com cocreta de croqueta, crompar de comprar, probe de pobre o fràbica de fàbrica).

Com a curiositat hem de dir que altres parlars del català/valencià fan una metàtesi diferent a partir també de cridar:

Així, en alguns parlars valencians trobem quidrar([kidrá/kidrár]), mentre que en alguerès es diu aquidrar(pronunciat [akirrá]), forma esta última creada a partir d’una hipotètica *acridar (amb pròtesi de a-).

Quant al parlar de Petrer, pensem que els significats que té quirdar són els següents (que manllevem del DCVB): “1. Produir sons o paraules en veu alta; cast. gritar. 2. Pronunciar el nom d’algú per fer-lo venir; cast. llamar. 3. Telefonar.”

Exemples

En l’ambaixada de la Xusma de l’any 1957, el cristià respon així als crits del moro:

“¿Què és això tant de tropoll,

tant de alborot i monserga?

¿Qui me estropeja la siesta?

¿Qui quirda? ¿Què desitgeu?”

 

En la de 1976, el cristià convida el moro a anar-se’n de Petrer:

“Pega-li la volta al burro,

dóna-te pressa i arrea.

I si vols arribar antes,

perquè no va la somera,

quirda al Raspai, ve en taxi,

i en un momentet te lleva.”

 

En l’ambaixada de l’any 1981, el moro li diu això al sentinella del castell:

“En tu no vullc parlar.

Quirda al ‘jefe’ d’eixa almena

i que ixca, si és valent,

que aquí l’aguarda impacient

Manolo el de Filomena.”

 

El 1990, el cristià conversa així amb el moro:

“Fea un any que no te veïa

i volia enviar-te a quirdar

pels ‘mensajeros’ de Pau,

però ho vaig pensar millor

perquè me costava un au.”

 

I a continuació acaba així el seu parlament:

“Però quirdeu prompte al castell,

que la gola se m’irrita,

i aquí pa que ixca la gent

té que ser en algun enterro

o al sentir la xaramita».