‘ESQUALLAT’

Segons el DCVB, esquallar és ‘postrar, llevar [fugir] el coratge o el vigor; desmaiar (Cast., Val., Alcoi), cast. desmayar, postrar, acobardar’. Fixem-nos, en primer lloc, que este diccionari documenta esta paraula només com a valenciana. A més, també ens diu que una variant formal del verb és desquallar, que és un sinònim de descoagular.

Per tant, de tot això deduïm que esquallar és el contrari de quallar (‘fer tornar sòlid un líquid’, cast, cuajar).

D’altra banda, el DNV recull esta definició per a esquallar(-se): ‘acovardir, espantar, fer perdre el coratge. Veure sang l’esqualla. És molt covard: de seguida s’esqualla.’

En tot cas, a partir d’estes definicions del verb esquallar(-se) pensem que s’entendrà més bé el significat que l’adjectiu esquallat –ada té en el valencià de Petrer en l’expressió quedar-se esquallat, el qual és, com vorem en els exemples següents, el de ‘quedar-se de pedra, sorprès’.

Així, en el començ de l’ambaixada en valencià de 1986, el moro diu:

“Venia jo arrogant

a cavall d’este vehícul

pel carrer principal

quan me vaig quedar esquallat

al vore en una pissarra:

‘Teatro municipal’.

I vaig pensar: ‘¿Aquí què passa?

O eixos tios són molt valents

o deuen més que RUMASA’.”

El mateix personatge torna a usar la locució en l’ambaixada de l’any 1993:

“Al·là te guarde, cristià.

Aquí estic com tots els anys

dispost a demanar…, però

¡xe, quin recibiment,

m’he quedat esquallat!”

Finalment, quan arriba al poble i comença l’ambaixada de 1998, el moro mostra la seua sorpresa per la proliferació d’antenes parabòliques a Petrer:

“Des de dalt dels Xaparrals

se veïa el resplandor

de les llumenetes de les festes

que viviu en tant d’ardor.

I al vore allí tanta antena

me vaig quedar esquallat.

¿Astò és terme de Petrer

o Cabo Cañaveral?”

‘ATESAR’

El verb atesar (derivat de l’adjectiu valencià testesa (cast. tenso, tieso)), segons el DCVB, és ‘estirar una cosa fixa, posant-la ben tensa; cast. atesar, retesar.’ Este diccionari també recull la variant tesar.  Per la seua banda, el DNV dóna atesar: ‘tensar, tibar’.

Això no obstant, estes dos definicions no expliquen l’ús del verb atesar que trobem en els següents exemples d’ambaixades en valencià de la festa de moros i cristians de Petrer.

Així, en la de 1981 (un any que hi havia poques monedes d’una pesseta i en moltes tendes i comerços et donaven caramel·los, xiclets… en compte de pessetes), quan el moro usa el verb atesar té el mateix significat que pegar:

“Ja no haicànvit ni en els bancs

i si te’n vas a cal Boix

a comprar-te un bocadillo,

jo no sé per què punyetes

ixes de bon de matí

atesant-limossardaes

a un xiclet de dos pessetes.”

D’altra banda, en els dos exemples següents s’usa el nostre verb en la locució atesar a córrer, en la qual atesar té el significat de ‘començar a fer una cosa’, com en l’expressió castellana apretar/echar a correr:

“I ja me direu a on vaig

en este vehícul que lleve,

pa lo únic que aprofita

és pa atesar a córrer

quan me calfen les orelles”(1991, moro).

En l’ambaixada de1993, el cristià parla del capellà que tenia Petrer en aquells moments:

“Pos este que tenim ara

és listo, actiu, tolerant,

té la carrera de mestre

i ademés és diplomat.

Aixina parlen d’ell

els que coneixen al cura,

però a mi que no m’ixca

en una nit de blanura

que atese a córrer pitant.”

Finalment, en la de1994 el moro conta el que li va passar quan va anar al quartelillo de Jaime I:

“i me diu [el guàrdia de seguretat]: ‘¿A on va vostè?

Aquí no se pot muntar

si no lleva invitació.’

Atese a córrer pa dalt

en la panxa destrossà’

quan me tropesse en el Bolo

que venia de la lonja

de comprar el peix arreglat.”

‘APORREJAR(-SE)’/‘APORREJAT’

Segur que frases com les següents us sonen familiars: “No jugueu en això [un martell] que aneu a aporrejar-vos!” o “¿T’has aporrejat?” (dit a un xiquet després de caure).

Amb estos exemples, es veu clarament que el significat de aporrejar-se és ‘fer-se mal’. Així, este verb pareix una innovació del parlar de Petrer i d’altres poblacions del Baix Vinalopó en compte del general ‘fer-se mal’.

En català/valencià existix el verb aporrejar(‘ferir a cops de porra o bastó (Cat., Val.); cast. aporrear, segons el DCVB), de manera que el sentit que ha adquirit en petrerí pareix una extensió del significat de ‘pegar amb una porra’.

En tot cas, el verb és tan normal que inclús ha passat al castellà que s’usa a Petrer: “¡Cuidado, que vais a aporrearos!”

El significat del verb es pot apreciar clarament en este exemple de l’ambaixada en valencià de 1994, en una intervenció del moro, que és el que arriba a la plaça damunt d’un burro:

“Deixeu-me tranquil al burro,

que com s’aporrege algú

estic segur que l’Almarcha

me fugirà quatre punts.”

D’altra banda, del participi de aporrejar ha ixit l’adjectiu aporrejat aporrejada, que en el valencià de Petrer s’aplica a aquella persona que no està bé de diners.

En l’ambaixada de 1977, el cristià usa l’adjectiu quan parla de la Casa del Fester, que llavors encara no estava acabada:

“Menos mal que el president,

senyor subdesarrollat,

està fent mil peripècies

pa que ixca més barat.

Diu que vol posar un bingo,

i a mi no me pareix mal,

sempre que aide un poquet

al fester aporrejat.”