“Sus montes están poblados de robles, encinas, pinos y carrascas, tienen buenos pastos para la manutención de la cría de ganado lanar de sus alquerías”.

Josep Montesinos descriu d’aquesta manera l’existència a Petrer els darrers anys del segle XVIII de ramat i el seu aprofitament per a pasturatge de les muntanyes i vessants. Per al cicle agrari feudal el nombre de caps de ramat, tant els animals de transport como d’alimentació i profit artesanal, és molt important pels adobs orgànics animals obtinguts i pel complement que suposen per a l’economía camperola. Doncs, l’ús pecuari d’extensions i d’aigües és important al món feudal.

Paisatge natural

El relleu caracteritza el terme de Petrer. Hi ha una orografía escarpada, amb desnivells accentuats, configurada pels alineaments muntanyencs, desordenats de menys de 900 metres que rodeguen i fan interrupció de la vall del riu Vinalopó. A l’interior oriental del terme apareixen les grans masses de la Serra del Sit i els contraforts del massís del Maigmó amb elevacions de més de 1.100 metres.

La documentació conservada del s.XVII fa referencia al terreny abrupte. En l’any 1688 s’assenyala la redonda, territorio de pasturatge per a les ovelles, moltons i cabres de l’arrendatari de l’abast de la carn de la vial de Petrer, i aquest lloc és a “La Solana, Castellaret, Castellarets de la Almadrava, Collado de la terra de Nadal Planelles i Collado dit de Amorós”.

El paisatge natural de muntanyes i vessants de pins, carrasques i matolls, com l’espart, és transformat per l’activitat humana. L’aprofitament no agrícola del terme escarpat garantitza al veïnat de la vila un complement econòmic bàsic. L’ús humà és per a pasturatge, activitats forestals i naturals. Els veïns tenen past gratuït per a les seues raberes i als llocs de muntanya molts jornalers pobres de Petrer “se aplican a hacer leña y carbón que llevan a vender a la Villa y Ciudades de fuera”.

El relleu a l’extrem occidental del terme de Petrer canvia. Hi ha poques elevacions que possen en contacte el massís interior amb la petita superficie del glacis que baixa fins el llit del riu Vinalopó. Són superficies planes i inclinades. Dins d’aquesta área occidental està localitzada la terra més intensament explotada per la comunitat camperola, l’horta.

Junt a muntanyes, vessants i valls, les rambles i barrancs també són elements característics dels terrenys escarpats. La rambla de Puça, llança les seues aigües al riu Vinalopó, és el principal barranc del terme de Petrer. Les rambles de Caprala, Noguera, Salinetes… portaran aigua de tant en tant. Les precipitacions anuals són de 300-350 mm, i els llits dels barrancs resten secs durant bona part de l’any. La temperatura mitja és de 18º C, amb hiverns freds (6-8º C) i estius càlids (més de 24º C).

Bovalars i assagadors

L’entorn geogràfic natural, caracteritzat per la dinàmica pròpia del medi ambient i pel seu propi equilibri ecològic, és intervengut per l’acció humana. L’ús que volem destacar ara de les serres del Cavall, del Sit i del massís del Maigmó és el ramader. La muntanya no roturada proporciona al s.XVII extens terreny de pasturatge per al ramat local i foraster; els camps de cultiu, irrigats o de secà, després de la collita són per a l’herbatge de moltons i ovelles.

A Petrer, com en la resta de comunitats feudals valencianes de senyoria hi ha un bovalar per al pasturatge de les raberes locals, dels animals de transport i llaurada dels veïns i per a I’avituallament de la pròpia vila. El bovalar és un espai estrictament acotat per a l’únic aprofitament de cada comunitat. Així ho certifica el capítol 20 de la Carta Pobla d’Elda:

«XX. Ittem es tractat que la pastura dels bestiars dels vehins de la present vila y los de la vila de Petrel en los alts y montañes hajen de ser y sia comu de manera que los bestiars de los vehins de Petrel puixen entran en les montañes terme de la present vila de Elda y los de Elda en Petres indistintament e sense correr en pena alguna declarant que lo bobalar de Petres ha de estar distint y separat del de Elda y el ganado de la fira de Petres no pot entrar en lo bobalar de Elda ni lo de Elda en la vila de Petres ans be contravenint a les desusdites coses puxen esser executats en la pena o penes estatuides per lo Señor Conte y sos antecessors».

Entre els pocs capítols conservats de la Carta de Població de Petrer, donada el 19 d’agost de 1611 per D. Antonio Coloma Calvillo, comte d’Elda i senyor de la baronia de Petrer i del lloc de Salines, el capítol 9 té el mateix contingut que l’article d’Elda citat: la circulació del ramat pel regadiu de cada una de les viles resta reservat al seu pròpi ramat. Vol dir, les hortes, oliveres i vinyes que reguen de la Bassa de Petrer formen l’espai acotat per al servei de les raberes dels veïns de Petrer. Al mateix capítol 9 es diu que la serra del Sit  és muntanya de comunitat de pastura per a Petrer i Elda. Però aquesta zona reservada per a bovalar del veïnat ha perdu en la pràctica la seua funció estipulada. La documentació de l’Arxiu Municipal diu que el bovalar és destinat moltes vegades a uns aprofitaments no veïnals i el comte d’Elda, per la seua qualitat de posseïdor de les regalies de la baronia, participa en la gestió del bovalar. Són exemples d’aquest dret feudal les llicències del comte d’Elda per a l’arrendament de les herbes de les oliveres de l’any 1635, per a l’arrendament del bovalar l’any 1654 i per a augmenta r les terres acotades del bovalar l’any 1660.

L’arrendament del bovalar ì l’herbatge dels camps es fa a raberes transhumants o a l’abastidor de la carn de la vila. El 29 de setembre de 1688 Francese Agramunt pren l’arrendament de l’avituallament de la carn de Petrer i portarà per la redonda (bovalar reservat) 800 caps de moltons, ovelles i cabres. La proporció és d’un cap de ramat menut per habitant de Petrer.

Geroni Molina, pastor de Biar, protesta el 26 de novembre de 1696 davant la pretensió de l’alcaid del castell de Petrer de cobrar-li el «dret de la borra» per «herbajar per la present Vila de Petrer» el ramat d’ovelles propietat de Christofol Marco, prevere de València. La circulació de raberes forasteres es fa per la xarxa d’assagadors, és a dir, per camins reservats per al trànsit del ramat. Un assagador travessa el terme municipal de Caprala fins Salinetes. Una cita documentai d’un clam posat davant el mostassà de Petrer el 5 de febrer de 1693 per Batiste Poveda, llaurador de la vila, nomena un assagador fitat junt a «… lo barranquet de Noguera que derrama al Riu de baix on es y a segut Abeurador dels ganados de la present vila y en jamai se a permes que en dit Barranch planten ni vaguen bancals per ser pas comu y Realench per als ganados».

Aquest mateix pas comú del ramat circula prop de la població de Petrer. L’any 1682 els propietaris registren al Llibre Giradora les seues terres i cases. Algunes cases afronten «ab carrer dit de Agost ab asagador ab corral y solar». És a dir, les cases situades a la perifèria, per la part de La Foia, on hi ha solars per a fer noves cases i on es localitzen molts corrals per al ramat veí, afronten amb l’ assagador que va fins a Salinetes i Novelda.

Animals de transport i de llaurada

Segons les Ordenances de la vila de Petrer de 1658: «ninguns bous entren en plantat ni ragadiu sino entrantlos a Ilaurar sots pena de vint sous de dia y quaranta sous si es de nit pagadors per lo amo de dits bous».

Això vol dir que els bous eren animals de força per al treball del camp. De tota manera, seguint els registres dels notaris de Petrer, no trobem cites referents als bous. No hi ha cap venda, donació o herència d’un bou. Això, tal vegada, vol dir que a les darreries del segle XVII el bou és substituït en les feines del camp de Petrer per mules i cavalls. Enfront de la profundització i trencament de les noves terres que fa el bou, l’ús de mules i cavalls va permetre un major accès, mobilitai i treball dins els bancals de regadiu. El bou és alimentat a les deveses i guarets, i per a la ramaderia cavallina cal que una part de l’explotació agrària es conree de civada i ordi per a la seua alimentació.

Per tant, la substitució dels bous per mules i cavalls com a animals de llaurada a les darreries del segle XVII es fa en funció de la transformació econòmica de la societal feudal. Les restriccions al moviment del ramat pel regadiu, la fragmentació de la propietat i de les parcel.les, l’increment de la comercialització i l’arrendament a ramaders particulars del bovalar i l’herbatge, són causes de la substitució esmentada.

Les mules i els cavalls són utilitzats com a animals de transport i de llaurada. Per al segle XVII no tenim xifres exactes, però sí per al segle XVIII:

Les mules de pèl castany, roig i terrós i « les mules gallegues de pel negre» són les més abundants. Mules utilitzades tant per «a la sobre dita llaurada», com diu mossen Nofre Esteve, clergue de Petrer, quan el dia 9 de setembre de 1682 cedeix dos mules a Baltassar Tortosa per a transport. Aquest cas és la venda de «un carro i tres mules» que fa el mercader de Petrer Manuel Rodríguez Valenciano a Miquel Àngel Soler, d’Elx, el 8 de gener de 1667.

Quan es fa la venda o cessió d’un cavall a l’acta notarial es diu si és «macho de tregi» o «macho de llauro», és a dir, la documentació específica si el cavall va estar dedicat al transport i comerç o va ser utilitzat al camp. Els traginers de Petrer comptarien amb mules i cavalls per a portar el vi i les panses al port d’Alacant i abastir a la vila de forment, arròs, bacallà, sabó, espècies, sal…

Els preus de mules i cavalls són pareguts als darrers anys del segle XVII: entre 45 i 90 lliures val una mula o un cavall. Els arriots i les someres usats dins de la comunitat rural per al transport de menudes quantitats i, ocasionalment, per al camp són menys abundants i tenen un preu entre 10 i 15 lliures.

Ramaderia i regadiu

En l’economia feudal valenciana de l’edat moderna existeix una separació clara entre l’agricultura de regadiu i la ramaderia. El moviment de les raberes i cavalleries pels horts està rígidament reglamentat i les ínfraccions són severament sancionades. Els oficials locals (justícia, jurats i mostassà) vigilen els moviments del ramat. Les ordenances locals reglamenten I’ús d’espais i aigües per al ramal.

L’horta, terra molt valorada pel camperol, ha de ser protegida dels ramats. El moviment dels animals pels bancals de regadiu està vigilat bé per la protecció dels sembrats i collites, bé pel manteniment de la xarxa de séquies.

Les Ordenances de la vila de Petrer de 1658 limiten el pasturatge del ramal dins l’horta a les dates que acorde Particular. Esta vedat “que ningu pastor sia gosat de passar lo ganado que guarda per la sequia que va a la present vila en pena de sexanta sous aplicadora dita pena per a benefici de la sequía i en llumenar la aigua”.

La prohibició també toca a les mules i cavalls i les Ordenances diuen “que ningu sia gosat de posar cavalgadura en sequies que ayguas per a la villa en pena de cascuna alimana deu sous aplicadors per a benefici del aigua de dita cequia”.

Les limitacions arriben al ramat casolà i es prohibeix que cap persona “puga tenir porch solt per la aygua ni sequia en pena de sexanta sous”. I també es diu que “en ningun temps puja haver per les heres ni ortes ni carrers gallines ningunes en pena de deu sous cada vegada”.

El difícil equilibri de ramaderia i regadiu no pot garantir l’obtenció de suficients adobs orgànics animals. El guaret és utilitzat pel camperolat de Petrer per a regenerar el sòl, a més de fer rotacions de cereals i llegums, i obtener “fem del corral” del ramat.

NOTA: Aquest article és un apartar del treball Petrer en el s. XVII. Propiedad agraria y estructura social de una comunidad rural valenciana, premiat al IV Certamen d’investigació de Peñera de l’anv 1993.