Les endevinalles: repressió sexual i subversió lingüística

Llenguatge verinós

 

No s’escapa res, tot hi és, tot pot ésser, objec­te d’aquestes endevinalles. ¿Hi ha, pero, algunes «lleis lingüístiques» que facen més tópic l’acte creatiu a base d’eufemismes, símils i metàfores? Evidentment, quan analitzem lingüísticament i estilisticament aqüestes endevina­lles observem que, a banda de la indubtable gràcia o agudesa de l’individu o grup que ha creat l’endevinalla, trobem tot un camp semàntic, un cos lexical, que és la base del llenguatge figu­rat, malintencionat i verinós que, compartit per la col·lectivitat parlant, és alló que imprimeix hu­mor, sentit i morbositat, si es vol dir aixi, a l’enunciat de l’endevinalla: Paraules, girs i maneres de dir que en un context discursiu i am­biental mínimament prédisposat funcionen maliciosament i maravellosa:

A LES MANS, AMPLE, ARRUGAT, CASAT, CLA- VAT, DONES, ESTRET, FICAR, FER ALLO (PER LA NIT, AL LLIT, DAMUNT/DAVALL…) FORAT, CAMES, GRAN, GUST, HOMES, HUMIT, LLARG, MENUDA, OBRIR, OUS, PELS, POLLA, REDONA, SOLTER, TANCAR, TESA, TRAURE, TREM-PAR, VERMELLA…

Són les paraules-clau que amb una miqueta de «xispa» creativa i una certa complicitat social ens permeteixen la proposta, el divertiment i el joc endivinatori:

Un que pixa
i cinc que l’aguanten.

L’escatològica paraula «pixa» ens fa pensar en «l’home pixant», però no, seria massa fácil: No seria una endevinalla. «Pixar», aquí, en aquest context, exigeix de l’endevinador un esforç esbrinador des de la metàfora. «Pixar» és, pot ser per extensió, fer fluir líquid. Els «cinc que aguanten», sembla ser més senzill, són els dits -«calent, calent, calent», diria el nostre reptador-, doncs…, la mà alçant i aguantant un BARRAL DE VI. Molt bé!, encertat.

 

Desdramatizar el sexe: fer lo festa

Les endevinalles obscenes, aixi com d’altres manifestacions populars d’aquest caire, són la prova histórica evident d’aliò que ens di Janer Manila: «El poblé, doncs, desdramatitzava el sexe i el convertía en una experièneia humana plena de festa, lliure de tota culpa i de tot sentiment tràgic»(6).

Indagar, escorcollar, per aquests senderols de la literatura popular és un deure i un compromis de tota la nostra col.lectivitat: Els gran han de recordar i ensenyar, els joves han d’aprendre i no oblidar per ensenyar demà. I tots junts crear, gaudir-ne i passar-ho bé amb el joc de la parla.

Si la funció educativa d’aquesta saviesa popular respecte la sexualitat es troba, per sort, superada en bona part, el que no se superará mai será eixa altra saviesa -ara ja sense prejudicis i deformacions- que lliga llengua, erotisme, picardia i escatologisme des d’un «llenguatge elaboradissim, rie de metàfores i imatges».(7)

 

Ho di Joan Fuster

Per tal d’entendre quin paper en l’evolució de les societats han jugat aquests elements de cultura oral, subversiva i transgresora no em puc estar de citar aqüestes paraules precises, breus i magistrals del mestre Fuster: «Havíem decidit que la HISTORIA no era solament unallista de batalles, de matrimonis dinàstic, d’embolies diplomàtics. Però tampoc no s’acaba amb lesllistes de preus i de salaris, amb els diagrames de les crisis économiques, amb les peripècies de la lluita de classes. Hi ha una altra HISTORIA pendent, referida a la gent de cada dia: qué menjaven i com, com es divertien i en o amb qué, com i quan fornicaven. Tot va lligat, naturalment: les batalles, les crisis économiques i l’ús dels genitals»(8)


Epíleg o ¿l’haveu encertada?


Quant a l’endevinalla que encapçala l’escrit -¿vos en recordeu?- donaré una pista: Tot açô que haveu llegit, i que esteu llegint encara, ho he escrit gràcies a ella, amb ell en la mà. Es clar, però, que sense mullar de quan en quan no ho hagués pogut fer mai. On mullava?:
Endevina, endevinalla:
Es redó i a voltes no,

té un forât gros o petit;

aquell que vol clavar el dit

l’ha de traure sempre humit,

a més que no fa pudor.

Es un objecte dels vells,

serveix a la humanitat,

i el que tenint certa edat

encara no l’ha aprofitat

s’arriba a estirar els cabells.

-¿…?

-¿Per «gossets»?

-…

- EL TINTER. N’era ben fácil, ¿no?. Al tinter és on mullava amb LA PLOMA per tal d’escriure aquestes ratlles que teniu endavant.
El joc está servit.Tot el món hi pot jugar. Els materials són el llenguatge, el records, la imaginacions, l’inconscient col·lectiu, la creativitat… Provem d’endivinar i provem de fer endevinalles: Segur que n’ixen de ben boniques,polides i divertides. Au!

Innocent simbologia erótica molt extesa en la nostra cultura. Aquesta imatge es del programa de l’Obra de Teatre “Visanteta de Fabra” (1.986).

NOTES:
(1) CORREIG-CUGAT-RIUS: Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. GRAO EDITORIAL.Barcelona, 1984 (pág. 12)
(2) JANER MANILA, G: Cultura popular i ecología del llenguatge. EDICIONES CEAC. Barcelona, 1982 (pág. 66.)
(3) ALCOVERRO, C: Cultura popular, educació i creativitat (X i XI). AVUI, 23-9-87.
(4) JANER MANILA, G: Cultura popular i ecología del llenguatge. EDICIONES CEAC. Barcelona, 1982 (pag. 86)
(5) JANER MANILA G: Sexe i cultura a Mallorca: el cangoner. EDITORIAL MOLL. La Ciutat de Mallorca, 1979 (pag. 13):
(6) JANER MANILA G: Sexe i cultura a Mallorca: el cangoner. EDITORIAL MOLL. La Ciutat de Mallorca, 1979 (pág. 15).
(7) JANER MANILA G: Cultura popular i ecologia del llenguatge. EDICIONES CEAC. Barcelona, 1982 (pág. 88).
(8) FUSTER, JOAN: «Salvem el Patrimoni erótic!». SE-RRA D’OR, febrer de 1978 (pág. 35).

BIBLIOGRAFIA

-… 1000 ENDEVINALLES CATALANES. Edit. Millà. Barcelona, 1965.
ALCOVERRO, C: COLL DE CARABASSA, BOCA DE SERPENT. Edit. Barcanova. Barcelona, 1982.
CORREIG-CUGAT-RIUS: UNA CAPSETA BLANCA QUE S’OBRE I NO ES TANCA. Graò Editorial. Barcelona, 1984.
JANER MANILA, G: CULTURA POPULAR I ECOLOGIA DEL LLENGUATGE. Ediciones CEAC. Barcelona, 1982.
MARTI ADEL, C: LES NOSTRES ENDEVINALLES.Editorial Bonaire. Tavernes Blanques (L’Horta), 1984.

 

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>