Les endevinalles: repressió sexual i subversió lingüística

*Article publicat en Festa 1987

Endevina, endevinalleta:

AL CLAVAR-LA SEMPRE ES DRETA;

AL «SACAR-LA» ESTA IGUALMENT,

AMB LA SOLA DIFERENCIA

QUE IX FETA UN MULLADER.

MOLTES DONES SE’N SERVEIXEN,

ELS HOMES ENCARA MÉS,

I ES DE RESULTATS TREMENDOS

AMB DISGUSTOS O AMB PLAERS.

 

Trescar pels camins del llenguatge poetic

Les endenvinalles són una de les manifestacions més profundament belles, creatives, corrosives i divertides de la cultura oral. La creació d’una endevinalla -inventar-la- així com interpretar-la -endevinala- és tot un exercici d’imaginació i fantasia. El llenguatge connatiu, aquell que s’entén per les imatges indirectes que ens aporta i no per la relació inequívoca entre el significant i el significat, pren en les endevinalles tota la seua força i vigorositat d’arrel popular.

L’individu anònim formant part d’una col.lectivitat cultural, instal·lat en una consciència co­muna feta de vivències, patiments, repressions i saviesa compartits, ha fet possible aquest pa­trimoni social i lingüístico-cultural que, deter­minat per una llengua alhora que conformant- la, ocupa un lloc antropologic, lúdic i literari ben important. L’endevinalla és, junt a altres manifestacions de la cultura popular de tradi­ció oral i secular (els contes, les llegendes, les dites, els embarbussaments, els refranys, els redolins, les cançons…), una pedra de toc per conèixer a fons el comportament i el tarannà dels pobles.

«Les endevinalles són composicions, generalment en vers, que es refereixen d’una manera ambigua a un objecte o concepte que cal esbrinar»(1) L’agudesa intel·lectual així com el sentit màgic del domini del llenguatge (Una llengua que canvia, que juga i transgredeix els significats) són les armes de l’endevinador que accepta el repte de sometre’s a «l’endevina, endevinalleta…» «…Una invitació a trescar pels camins del llenguatge poètic…, el plaer d’indagar en el llenguatge que nomena i expli­ca l’entorn»(2).

La retòrica del sexe

Fer un estudi complet sobre l’endevinalla exi­giría omprir moltes planes, tal volta un llibre de dimensions considerables. Les endevinalles han estât estudiades i han format part de reculls de carácter escolar, recreatiu i folclóric de manera abundant (A la bibliografia relacionem alguns llibres en eixe sentit). Tot seguit parlarem d’un tipus d’endevinalla, diguem-ne, marginal, per tots coneguda però quasi tabu: L’«endevinalla verda», aquella que es basa en la «retòrica del sexe», com diu Janer Manila.

Com haurà comprovat el lector que s’ha aprobat a aquestes pàgines entre encuriosit, afanyós de saber i sorprés (és un suposar) la cosa ja comença amb una proposta d’endevinació; açô es una endevinalla «verda» o intencionalment eròtica, si es prefereix. Al final, la respos­ta. No feu trampes.

Aquestes obscenitats irreverents tenen per elles mateixes tot un ampli espai i vigorositat: No es podrà fer mai un recull exhaustiu d’endevinalles sense trobar-ne d’aquestes obscenes per dotzenes, centenars tal vegada. Algunes hi són conegudes per quasi tot el món. Com aquella de l’ALL-I-OLI, per exemple:

Enmig de les cames el tinc,

quan més oli li pose

més lluent el tinc.

Estructuralment són explicades aixi per Carme Alcoverro: «Allò que es connota ocupa la su­perficie de l’endivinalla i amaga un contingut innocent en lloc d’ésser aquest el significat que ens remeti al terme prohibit per la seva indole eròtica o desvergonyida».(3)

Una mostreta

Però, quins han estat els factors que han fet possible aquesta linia eròtico-obscena dins del costumari del nostre poble i de molts altres? Sens dubte tot aquest procès «ha estat afavorit per la repressió i la manca de llibertat».(4) «Les prohibicions han possibilitat una sèrie de mécanismes que han convidat inexorablement l’home a parlar del sexe, a inventar-se metàfores i eufemismes, a recrear les paraules i a cer­ca noves interpretacions als mots».(5)

Per documentar una miqueta aquestes ratlles he partit tant de les fonts orals locals i comarcals que m’han proporcionat alguns materials d’indubtable valor, com d’un recull de principis de segle, fotocòpia del llibret original, de gran interés. Ambdos mécanismes de documenta­ció són de marcat arrel popular i, obviament, comparteixen moltes endevinalles encara que amb versions distintes.

Tornant a l’explicació de C. Alcoverro, i a manera d’exemple, vegem-ne una amb superficie inequivocament obscena però amb un contin­gut força innocent. Aixi la lirica FLOR ha d’és­ser descoberta en aquesta endevinalla:

Quan la veges abaixada

i la vulgues fer alçar

clava-la en un lloc humit

i prompte s’empinarà.

Tots els objectes quotidians i domèstics, to­tes les accions més freqüents, les parts del cos humà més allunyades d’allô sensual i erótic es transformen o es poden transformar pel filtre màgic de la imaginació, l’eufemisme i el codi erotic i obsce de domini popular, en ma­terial d’endevinalla «verda». Els animalets do­mèstics tampoc se’n escapen d’eixe joc de transgressió imaginativa:

A sota hi ha el ous,

a sobre la polla,

i un grapat de pels

i un coixí de ploma.

LA LLOCA COVANT

Té una grossa ventaja:

en ser menut el forat,

hi entra tot ell sencer

tan prompte hi passa el cap.

EL CAP

L’utillatge de la cuina sol ocupar en aquests tipus d’endevinalla un lloc propi:

Tens un tall que ai, Déu meu!

i em fas servicis a voltes.

Com t’estimaria jo

si no me feres traició

quan trobes ocasions bones!

EL GANIVET

Sóc de forma redona,

serveix per home i dona.

M’agarren amb una mà

i ai! els desvergonyits

al plat me fan pixar.

EL CETRILL D’OLI

Els objectes de fer costura també hi són presents:

Un de llarg, dos de redons,

que han passat

per camisa, calçots i pantalons.

LES ESTISORES

En lo més redonet de ma mare

cap lo més llarg de mon pare.

EL COSTURER AMB EL CALÇOTS DE CAMAL LLARG

EL LLIT tampoc no se’n amaga d’aquest endivinatori:

Les casades ho tenen ample,

les fadrines ho tenen estret,

i als homes agrada

que siga ben net.

El cos humà troba la seua inédita erotització en aquest divertiment popular:

Els xiquets la tenen petita i pelada,

els homes més grossa i peluda,

i a les dones agrada

moreneta i ben suaveta.

LA CARA

Molts hómens la tenen llarga,

i d’altres la tenen curta;

i si uns la tenen neta

uns altres la tenen bruta.

LA LLENGUA

La fruita, la verdura… són objecte d’aquestes endevinalles d’una manera ampia i abundant:

Entra vermella, empiulada i furiosa;

is pansideta, arrugadeta i plorosa.

LA PEBRERA AL FORN

Els oficis també formen part d’aquest ritual Iingüístic de corrosiva i alegre deformació:

Jo té tinc a baix,

tu me tens damunt;

com més aprete

més gust te done.

EL FORNER QUE PASTA

Els grans han de recordar i ensenyar totes les endevinalles.

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>