En la tintoreria

En la tintoreria

-Vinc a buscar uns pantalons que vaig portar la setmana passada.

-Com eren?

-Blaus, de cotó. Tenien una taca de pintura.

-Ah, sí! Ho lamente, però ha tornat a eixir la taca.-Oh, són els únics pantalons que tinc per a mudar! I diumenge que ve he d’assistir a un casament. Quin desastre! No me’ls poden tenyir d’un color que dissimule la taca, per favor?

-Jo li’ls tenyiria amb molt de gust, però crec que no val la pena.

-Per què?

-És que, a més de la taca, no sé si se n’havia adonat, estan esgarrats pel camal.

-Sí, ja ho sé, em vaig fer un set en baixar de la moto. Però això no és cap problema. Vosté tinya’ls i després jo, amb paciència, els cosiré.

REMARQUES DE VOCABULARI

abric abrigo

botó botón

brusa blusa

butxaca bolsillo

caçadora cazadora

coll cuello

cotó algodón

esmòquing esmoquin

folrar (o forrar)  forrar

folre (o forro) forro

jaqué chaqué

jersei jersey

jupetí (o guardapits, armilla)  chaleco

llavadora lavadora

llavar en sec lavar en seco

llana lana

lli lino

mànega manga

mescla (o barreja) mezcla

niló náilon

perxa (o penjador)  percha

planxar planchar

post de planxar tabla de planchar

puny puño

taca mancha

teixit tejido

tint (o tiny)  tinte

tintorer –a tintorero

vestit (o trage)  vestido, traje

Un poquet de gramàtica pràctica

Els verbs de la 3a conjugació: tenyir i cosir

En el diàleg han eixit les formes tenyiria, tinya i cosiré, dels verbs tenyir i cosir. Alguns verbs de la tercera conjugació presenten una alternança vocàlica e/i i o/u en determinats temps verbals. Comprova-ho:

Present d’indicatiu

jo         tiny          cus

tu        tinys        cuses

ell         tiny         cus

nos.    tenyim    cosim

vos.    tenyiu     cosiu

ells     tinyen      cusen

Present de subjuntiu

jo        tinya           cusa

tu        tinyes        cuses

ell       tinya           cusa

nos.   tenyim       cosim

vos.   tenyiu         cosiu

ells    tinyen         cusen

Imperatiu

tinye           cus

tinya           cusa

tenyim        cosim

tenyiu         cosiu

tinyen        cusen

Hi ha alternança e/i com en tenyir en els verbs renyir, destenyir, retenyir. Per tant: riny, rinya; destiny, destinya; retiny, retinya. I hi ha alternança o/u com en cosir en els verbs collir, acollir, recollir, escopir, tossir, descosir, recosir: cull, culla; acull, aculla; recull, reculla; tus, tussa; descús, descusa; recús, recusa.

Castellanismes innecessaris

adeudar* deure

Pep em deu molts diners però sempre posa alguna excusa per no pagar.

atraco* atracament

En l’atracament van morir dos persones.

flequillo* serrell, franja

Du el serrell tan llarg que quasi li tapa els ulls.

golós –osa* llépol –a

Balma és molt llépola; sempre està menjant llepolies.

indudable* indubtable

És indubtable que t’agrada Quim.

logro* èxit, aconseguiment

Ha tingut molts èxits en la seua carrera.

menaje* parament

He muntat una botiga de parament de la llar.

ordenyar* munyir

Munyir les vaques és una tasca que s’ha de fer amb molta cura.

Més lèxic

Llavar i rentar

A causa d’una distribució dialectal desigual dels mots llavar i rentar, a vegades se’n constata un ús vacil·lant. En valencià, però, llavar s’usa de manera general en el sentit de ‘netejar amb aigua o altres productes líquids alguna cosa’; mentre que rentar és ‘aclarir amb aigua allò que prèviament s’ha ensabonat, llavat o escurat’. I, coherentment, tenim que la ‘màquina que servix per a llavar’ és una llavadora; la que s’empra per a ‘escurar i rentar els plats’ és una llavavaixella (o un llavaplats), i el llavacaps, el llavamans i el llavapeus són els llibrells usats especialment per a llavar les parts del cos que s’especifiquen en cada cas.

Locucions, frases fetes i refranys

bona cosa de: quantitat considerable, molt (cast. gran cantidad)

Compra bona cosa de menjar que els convidats mengen moltíssim.

a estall (o a destall): 1 treballar a un preu o quantitat pactats amb antelació, no a jornal (cast. a precio fijo, a destajo)

El meu germà ha estat collint taronges dos dies a estall i tres a jornal.

2 sense descans, sense reserves, intensament (cast. a destajo)

Es passà l’estiu treballant a estall perquè volia tindre la faena acabada a la tardor.

fet i fet (al cap i a la fi, al capdavall, al final, finalment): després de tot, finalment. (cast. al fin y al cabo)

Fet i fet, la faena no ha sigut tan difícil com pensava.

fer la visita del metge: estar poc de temps (cast. hacer la visita del médico)

Farem la visita del metge i ens n’anirem, que tenim molta pressa.

ja pots xiular, si l’ase no vol beure (cast. no hay peor sordo que el que no quiere oír)

Topònims

Petrer

Foieta del Racó

Lloma de Baix

Lloma de Dalt

Llomes de Puça

Serra de Castalla

Altres llocs

Astúries

El Hierro

Gijón

Girona

La Pazles

Useres

Lima

Morella

San Francisco

Toledo

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>