En la tintoreria
En la tintoreria
-Vinc a buscar uns pantalons que vaig portar la setmana passada.
-Com eren?
-Blaus, de cotó. Tenien una taca de pintura.
-Ah, sí! Ho lamente, però ha tornat a eixir la taca.-Oh, són els únics pantalons que tinc per a mudar! I diumenge que ve he d’assistir a un casament. Quin desastre! No me’ls poden tenyir d’un color que dissimule la taca, per favor?
-Jo li’ls tenyiria amb molt de gust, però crec que no val la pena.
-Per què?
-És que, a més de la taca, no sé si se n’havia adonat, estan esgarrats pel camal.
-Sí, ja ho sé, em vaig fer un set en baixar de la moto. Però això no és cap problema. Vosté tinya’ls i després jo, amb paciència, els cosiré.
REMARQUES DE VOCABULARI
abric abrigo
botó botón
brusa blusa
butxaca bolsillo
caçadora cazadora
coll cuello
cotó algodón
esmòquing esmoquin
folrar (o forrar) forrar
folre (o forro) forro
jaqué chaqué
jersei jersey
jupetí (o guardapits, armilla) chaleco
llavadora lavadora
llavar en sec lavar en seco
llana lana
lli lino
mànega manga
mescla (o barreja) mezcla
niló náilon
perxa (o penjador) percha
planxar planchar
post de planxar tabla de planchar
puny puño
taca mancha
teixit tejido
tint (o tiny) tinte
tintorer –a tintorero
vestit (o trage) vestido, traje
Un poquet de gramàtica pràctica
Els verbs de la 3a conjugació: tenyir i cosir
En el diàleg han eixit les formes tenyiria, tinya i cosiré, dels verbs tenyir i cosir. Alguns verbs de la tercera conjugació presenten una alternança vocàlica e/i i o/u en determinats temps verbals. Comprova-ho:
Present d’indicatiu
jo tiny cus
tu tinys cuses
ell tiny cus
nos. tenyim cosim
vos. tenyiu cosiu
ells tinyen cusen
Present de subjuntiu
jo tinya cusa
tu tinyes cuses
ell tinya cusa
nos. tenyim cosim
vos. tenyiu cosiu
ells tinyen cusen
Imperatiu
tinye cus
tinya cusa
tenyim cosim
tenyiu cosiu
tinyen cusen
Hi ha alternança e/i com en tenyir en els verbs renyir, destenyir, retenyir. Per tant: riny, rinya; destiny, destinya; retiny, retinya. I hi ha alternança o/u com en cosir en els verbs collir, acollir, recollir, escopir, tossir, descosir, recosir: cull, culla; acull, aculla; recull, reculla; tus, tussa; descús, descusa; recús, recusa.
Castellanismes innecessaris
adeudar* deure
Pep em deu molts diners però sempre posa alguna excusa per no pagar.
atraco* atracament
En l’atracament van morir dos persones.
flequillo* serrell, franja
Du el serrell tan llarg que quasi li tapa els ulls.
golós –osa* llépol –a
Balma és molt llépola; sempre està menjant llepolies.
indudable* indubtable
És indubtable que t’agrada Quim.
logro* èxit, aconseguiment
Ha tingut molts èxits en la seua carrera.
menaje* parament
He muntat una botiga de parament de la llar.
ordenyar* munyir
Munyir les vaques és una tasca que s’ha de fer amb molta cura.
Més lèxic
Llavar i rentar
A causa d’una distribució dialectal desigual dels mots llavar i rentar, a vegades se’n constata un ús vacil·lant. En valencià, però, llavar s’usa de manera general en el sentit de ‘netejar amb aigua o altres productes líquids alguna cosa’; mentre que rentar és ‘aclarir amb aigua allò que prèviament s’ha ensabonat, llavat o escurat’. I, coherentment, tenim que la ‘màquina que servix per a llavar’ és una llavadora; la que s’empra per a ‘escurar i rentar els plats’ és una llavavaixella (o un llavaplats), i el llavacaps, el llavamans i el llavapeus són els llibrells usats especialment per a llavar les parts del cos que s’especifiquen en cada cas.
Locucions, frases fetes i refranys
bona cosa de: quantitat considerable, molt (cast. gran cantidad)
Compra bona cosa de menjar que els convidats mengen moltíssim.
a estall (o a destall): 1 treballar a un preu o quantitat pactats amb antelació, no a jornal (cast. a precio fijo, a destajo)
El meu germà ha estat collint taronges dos dies a estall i tres a jornal.
2 sense descans, sense reserves, intensament (cast. a destajo)
Es passà l’estiu treballant a estall perquè volia tindre la faena acabada a la tardor.
fet i fet (al cap i a la fi, al capdavall, al final, finalment): després de tot, finalment. (cast. al fin y al cabo)
Fet i fet, la faena no ha sigut tan difícil com pensava.
fer la visita del metge: estar poc de temps (cast. hacer la visita del médico)
Farem la visita del metge i ens n’anirem, que tenim molta pressa.
ja pots xiular, si l’ase no vol beure (cast. no hay peor sordo que el que no quiere oír)
Topònims
Petrer
Foieta del Racó
Lloma de Baix
Lloma de Dalt
Llomes de Puça
Serra de Castalla
Altres llocs
Astúries
El Hierro
Gijón
Girona
La Pazles
Useres
Lima
Morella
San Francisco
Toledo
Rss
Comentarios recientes