En la fruiteria
En la fruiteria
-Què té de fruita?
-Taronges, pomes, peres, plàtans, raïm…
-Molt bé, pose’m un quilo de taronges, mig de pomes, una dotzena de plàtans i un pomell de raïm.
-Això és tot?
-No, m’agradaria comprar unes postres més exòtiques per al dia de Nadal.
-Vol caquis?
-No, els veig molt marcits, i n’hi ha algun de podrit.
-Sí, és una ruïna. Fa tanta calor que la fruita es fa malbé de seguida. Vol pinya? L’acaben de descarregar ara mateix.
-Té bona pinta.
-I és molt diürètica.
-Bé, pose-me’n una. I també una quarta d’avellanes i una altra d’anous. A casa es delixen per la fruita seca.
Remarques de vocabulari
albercoc albaricoque
alvocat aguacate
anou (o nou) nuez
aranja (o pomelo) pomelo
balança balanza
bossa bolsa
bresquilla (o melocotó, forma secundària) melocotón
cabàs capazo
cacauet cacahuete
carabassa calabaza
castanya castaña
cirera cereza
codony (o codonyat) membrillo
dàtil dátil
figa higo
frambuesa gerd, gerdó
kiwi kiwi
llima limón
madur –a maduro –a
maduixa fresa
magrana (o mangrana) granada
meló (o meló de tot l’any) meló
meló d’Alger (o meló d’aigua, síndria) sandía
nispro (o nespra, nespro) níspero
plàtan plátano
pruna ciruelo
raïm uva
tramús altramuz
xirimoia chirimoya
Un poquet de gramàtica pràctica
El guionet
El guionet, que no s’ha de confondre amb el guió llarg del diàleg, s’utilitza per a unir certs elements (pronoms, numerals, noms compostos), tal com s’explica a continuació.
Amb guionet
Pronoms febles S’unixen amb guionet al verb, si no hi ha apòstrof, quan van darrere: retireu-vos, dóna-me-la, vés-te’n.
Numerals Del 21 al 29 s’escriuen amb dos guionets: vint-i-un, vint-i-nou.
Del 31 al 99 (desena i unitat): trenta-un, noranta-nou, quaranta-tresé.
Els compostos de cent/centes: dos-cents, tres-cents, quatre-centes. Però compte perquè no porten guionet els noms compostos: art huitcentista, el noucentisme.
Adverbi no + nom no-agressió, no-violència, no-intervenció, no-res. Però s’escriu sense guionet no res quan té el valor de ‘cosa insignificant’ o ‘en un instant’: T’enfades per un no res. Em van arreglar el cotxe en un no res.
Paraules compostes
a) Quan l’absència d’un guionet puga ocasionar lectures o pronúncies errònies: Bell-lloc, cap-rossenc, pit-roig, plats-i-olles.
b) Quan el primer component acaba en vocal i el següent comença per x, r, s: barba-roig, busca-raons, Vila-real, cama-roja, gira-sol, esclata-sangs, para-xocs.
c) Començades per un punt cardinal: nord-est, sud-africà, nord-americà.
d) Repeticions i onomatopeies: a corre-cuita, a mata-degolla, bub-bub, bum-bum, fer la viu-viu, nyam-nyam, xino-xano, xano-xano, xiu-xiu, ziga-zaga.
e) Quan el primer element és una paraula que, segons les normes d’accentuació, du accent gràfic: camí-raler, mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, pèl-llarg, pèl-ras.
f) En mots com despús-ahir, despús-demà, de soca-rel, cul-de-sac, qui-sap-lo.
g) Préstecs o manlleus lingüístics: agnus-dei, best-seller, dalai-lama, jet-set, goma-2, self-service, sex-shop.
Sense guionet
Compostos en general: agredolç, allioli, blaugrana, bocamoll, capicua, clarobscur, coliflor, curtcircuit, curtmetratge, filferro, gasoil, gintònic, maldecap, napicol, pellroja, ratpenat, setciències, sordmut, vistiplau.
Paraules amb prefix: avantprojecte, exconseller, plusvàlua, precristià, proamericà, pseudoderivat, subdirector, audiovisual, cardiovascular, fisicoquímic, panamericà, labiodental, psicosomàtic, sociocultural.
Altres casos: usdefruit i adesiara s’escriuen sense guionet per tradició.
S’admet l’ús discrecional del guionet en alguns casos en què hi ha contactes gràfics estranys: ex-xofer, ex-Iugoslàvia, anti-OTAN.
Compostos que s’escriuen separats sense guionet
S’escriuen separats, sense guionet, els sintagmes lexicalitzats que són compostos en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica, no morfològica: alcalde president, any llum, bar restaurant, café concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, disc compacte, escola bressol, futbol sala, hora punta, casa cova.
El guionet com a recurs sintàctic
El guionet, a vegades, s’usa com a recurs sintàctic per tal de suprimir preposicions en estructures com ara relació qualitat-preu (estructura amb dos preposicions: relació entre qualitat i preu); autopista Dénia-Gandia; míssil terra-aire; partit València-Madrid; vocabulari valencià-castellà.
Castellanismes innecessaris
agravament* agreujament
L’agreujament de la situació econòmica provocarà que més gent perda la faena.
aplauso* aplaudiment
El conferenciant va rebre un aplaudiment de quasi tres minuts.
lliberació* alliberament
L’alliberament dels ostatges es produí després de moltes negociacions i el pagament d’un rescat.
lince* linx
El linx està en perill d’extinció.
nudillo* artell
Tinc els artells pelats del fred.
peca* piga
M’han eixit moltes pigues pel sol.
quisquillós –osa* teclós –osa, primmirat –ada
No vull anar de viatge amb Pau perquè és molt teclós, tot li pareix malament.
rodilla* genoll
El genoll és una articulació molt delicada.
sombrilla* para-sol, ombrel·la
A la platja és bo anar amb para-sol per a no cremar-se.
veneno*, envenenar* verí, enverinar
El protagonista de la pel·lícula va ser enverinat però gràcies a l’antídot es va salvar.
Més lèxic
Estropejar i altres sinònims
La forma estropejar és un mot de certa tradició en el valencià i totalment correcte. Però cal dir també que tenim en valencià altres paraules per a expressar idees que sovint diem amb estropejar. Unes solucions alternatives són els verbs espatlar (amb la variant espatllar) o avariar: Se m’ha espatlat el rellotge. Altres formes, especialment útils en els sentits figurats, són desbaratar, frustrar, esguerrar: La pluja ens ha desbaratat els plans. I encara tenim les expressions fer malbé i llançar a perdre, especialment aplicables a productes peribles: El granís ha llançat a perdre la collita de melons.
Locucions, frases fetes i refranys
de bocadents: boca avall, de boca a terra (cast. boca abajo)
Va caure de bocadents i es va trencar el nas.
alçar la llebre: descobrir un assumpte (cast. descubrir el pastel)
Es volia amagar l’assumpte de corrupció però un periodista ha alçat la llebre i els polítics involucrats seran processats.
estar en punxes: estar molt impacient (cast. estar en ascuas)
He fet l’últim examen de l’oposició i estic en punxes perquè no estic molt segur de si he aprovat.
per un tres i no res: per un motiu insignificant (cast. por un quítame esas pajas)
Es va enutjar per un tres i no res.
Topònims
Petrer
Altet del Tio Majo
Collado d’Amorós
Collado de Benissa
Penya del Sol
Puntals del Perrió
Altres llocs
Alcalá del Júcar
Càceres
Dénia
els Pirineus
Eslovènia
Finlàndia
Gandia
Puerto Rico
Teulada
Descarregat ací el pdf de la lliçó.
Rss
Comentarios recientes