En la consulta del pediatre
En la consulta del pediatre
-Estic preocupada pel meu fill, doctor, sembla que el biberó no se li assenta gens bé.
-Quina edat té ara, el seu fill?
-Dos mesos.
-I què li nota, exactament?
-Em fa l’efecte que té mal de ventre.
-Plora?
-Moltíssim, sobretot de nit.
-Per la simptomatologia, sembla que el seu fill patix el clàssic còlic de lactant. No patisca, això és normal i li passarà prompte.
-I què hi puc fer, mentrestant?
-No posar-se nerviosa, en primer lloc, perquè això els xiquets ho noten; canviar el xiquet de postura; bressolar-lo i fer-li massatges lleugers per a relaxar els músculs de l’abdomen.
-Moltes gràcies, doctor.
Remarques de vocabulari
angines: anginas
atac ataque
bressol cuna
bressolar acunar
congestió congestión
coure escocer
espasme espasmo
esquinç esguince
ferida herida
galteres paperas
grip gripe
infecció infección
infermer –a enfermero –a
unflar-se (o inflar-se) hincharse
injecció inyección
mareig mareo
marejar-se marearse
metge -essa médico –a
ofegar-se ahogarse
pallola sarampión
pigota (o verola) viruela
pinces pinzas
píndola píldora
pronòstic pronóstico
rajos X rayos X
recepta receta
refredar-se resfriarse
règim régimen
símptoma síntoma
tossir toser
Un poquet de gramàtica pràctica
El nexe mp
En el diàleg han eixit les paraules simptomatologia i prompte. L’ortografia d’estes paraules presenta una certa dificultat, ja que la p del nexe mp és muda, no es pronuncia. Per tant, heu de recordar les paraules que s’escriuen amb este nexe.
S’escriuen amb mp les paraules compte, exempt, redemptor, presumpte, assumpte, temptar, sumptuós, peremptori, i els derivats comptar, comptable, comptabilitat, exempció, redempció, presumpció, assumpció, temptació, temptativa, atemptat, sumptuositat, peremptorietat.
Vés alerta amb l’ortografia de les paraules impremta i empremta i els seus derivats empremtar, impremtar i impremter, que s’escriuen sense p.
Finalment, vigila de no confondre el significat de la paraula compte que hem vist en els exemples anteriors amb el de les paraules conte, que significa narració, i comte, que fa referència al títol nobiliari. Atenció també a l’ortografia dels seus derivats contar, contalla; comtessa, comtat i comtal.
Castellanismes innecessaris
adivinança* endevinalla
Amb les endivinalles, els xiquets poden aprendre molt i divertir-se al mateix temps.
alameda* albereda
Les alberedes són molt habituals a les ciutats.
estrago* estrall
La pedregada ha fet estralls en la collita i l’ha llançada a perdre.
frambuesa* gerd
El pastís de gerd que fan en este restaurant és deliciós.
hongo* bolet. M’entreté molt buscar bolets per la muntanya // fong. Té fongs en la pell.
jaqueca* mal de cap, migranya
A mesura que m’he anat fent major cada vegada tinc més mal de cap.
leve* lleu
Li han detectat una malaltia, però és lleu i es recuperarà prompte.
madrugar* matinar
Matinar és una de les coses que més odie.
osar* gosar
No goses alçar-me la peu!
pepino* cogombre
Mon pare sempre fa l’amanida amb cogombre.
Més lèxic
Malaltia i infermetat
Cal dir, primer que res, que la forma “enfermetat” és un castellanisme innecessari. Si ‘aquell que està mancat de salut’ és un malalt, el ‘procés morbós que afecta la salut’ és una malaltia. Això no obstant, en valencià també tenim la paraula infermetat, que algunes vegades origina una certa confusió. El mot infermetat, a més de significar ‘falta de fermetat o fermesa’, té també una accepció en el camp de la patologia. Però cal recórrer a esta forma amb certes precaucions. En primer lloc, perquè és una forma antiga; i, en segon lloc, perquè el mot infermetat el que significa exactament és la ‘manca de funcions de l’organisme’. No de salut.
Locucions, frases fetes i refranys
ara com ara: de moment, si no canvien les coses (cast. hoy por hoy, por el momento)
Ella diu que ara com ara no té cap notícia dels seus germans d’Amèrica.
atés que: considerant que, tenint en compte que, d’acord amb (cast. toda vez que, visto que)
Atés que ha finalitzat el termini de reclamacions ja no s’admetran més instàncies.
no passar pel coll: no suportar (una persona o cosa) (cast. no tragar)
No li he fet res, però la germana de Pep no em passa pel coll.
tindre molta parpella: ser molt sagaç (cast. tener mucha vista)
Andrea té molta parpella; jo crec que hauria de ser detectiva.
el dinar, reposat; el sopar, passejat (cast. la comida, resposada, la cena, paseada)
Topònims
Petrer
Casa del Raboser
Caseta de les Mirinyaques
els Girantets
la Costereta Blanca
Rambla del Vidre
Altres llocs
Acapulco
Castella-la Manxa
Ciudad Juárez
Egipte (cast. Egipto)
el Baix Vinalopó (comarca)
el Canadà
Moçambic (cast. Mozambique)
Monòver
Navaixes (cast. Navajas)
Picanya
Descarregat el pdf de la lliçó
Rss
Comentarios recientes