En la consulta del pediatre

En la consulta del pediatre

-Estic preocupada pel meu fill, doctor, sembla que el biberó no se li assenta gens bé.

-Quina edat té ara, el seu fill?

-Dos mesos.

-I què li nota, exactament?

-Em fa l’efecte que té mal de ventre.

-Plora?

-Moltíssim, sobretot de nit.

-Per la simptomatologia, sembla que el seu fill patix el clàssic còlic de lactant. No patisca, això és normal i li passarà prompte.

-I què hi puc fer, mentrestant?

-No posar-se nerviosa, en primer lloc, perquè això els xiquets ho noten; canviar el xiquet de postura; bressolar-lo i fer-li massatges lleugers per a relaxar els músculs de l’abdomen.

-Moltes gràcies, doctor.

Remarques de vocabulari

angines: anginas

atac ataque

bressol cuna

bressolar acunar

congestió congestión

coure escocer

espasme espasmo

esquinç esguince

ferida herida

galteres paperas

grip gripe

infecció infección

infermer –a enfermero –a

unflar-se (o inflar-se) hincharse

injecció inyección

mareig mareo

marejar-se marearse

metge -essa médico –a

ofegar-se ahogarse

pallola sarampión

pigota (o verola) viruela

pinces pinzas

píndola píldora

pronòstic pronóstico

rajos X rayos X

recepta receta

refredar-se resfriarse

règim régimen

símptoma síntoma

tossir toser

Un poquet de gramàtica pràctica

El nexe mp

En el diàleg han eixit les paraules simptomatologia i prompte. L’ortografia d’estes paraules presenta una certa dificultat, ja que la p del nexe mp és muda, no es pronuncia. Per tant, heu de recordar les paraules que s’escriuen amb este nexe.

S’escriuen amb mp les paraules compte, exempt, redemptor, presumpte, assumpte, temptar, sumptuós, peremptori, i els derivats comptar, comptable, comptabilitat, exempció, redempció, presumpció, assumpció, temptació, temptativa, atemptat, sumptuositat, peremptorietat.

Vés alerta amb l’ortografia de les paraules impremta i empremta i els seus derivats empremtar, impremtar i impremter, que s’escriuen sense p.

Finalment, vigila de no confondre el significat de la paraula compte que hem vist en els exemples anteriors amb el de les paraules conte, que significa narració, i comte, que fa referència al títol nobiliari. Atenció també a l’ortografia dels seus derivats contar, contalla; comtessa, comtat i comtal.

Castellanismes innecessaris

adivinança* endevinalla

Amb les endivinalles, els xiquets poden aprendre molt i divertir-se al mateix temps.

alameda* albereda

Les alberedes són molt habituals a les ciutats.

estrago* estrall

La pedregada ha fet estralls en la collita i l’ha llançada a perdre.

frambuesa* gerd

El pastís de gerd que fan en este restaurant és deliciós.

hongo* bolet. M’entreté molt buscar bolets per la muntanya // fong. Té fongs en la pell.

jaqueca* mal de cap, migranya

A mesura que m’he anat fent major cada vegada tinc més mal de cap.

leve* lleu

Li han detectat una malaltia, però és lleu i es recuperarà prompte.

madrugar* matinar

Matinar és una de les coses que més odie.

osar* gosar

No goses alçar-me la peu!

pepino* cogombre

Mon pare sempre fa l’amanida amb cogombre.

Més lèxic

Malaltia i infermetat

Cal dir, primer que res, que la forma “enfermetat” és un castellanisme innecessari. Si ‘aquell que està mancat de salut’ és un malalt, el ‘procés morbós que afecta la salut’ és una malaltia. Això no obstant, en valencià també tenim la paraula infermetat, que algunes vegades origina una certa confusió. El mot infermetat, a més de significar ‘falta de fermetat o fermesa’, té també una accepció en el camp de la patologia. Però cal recórrer a esta forma amb certes precaucions. En primer lloc, perquè és una forma antiga; i, en segon lloc, perquè el mot infermetat el que significa exactament és la ‘manca de funcions de l’organisme’. No de salut.

Locucions, frases fetes i refranys

ara com ara: de moment, si no canvien les coses (cast. hoy por hoy, por el momento)

Ella diu que ara com ara no té cap notícia dels seus germans d’Amèrica.

atés que: considerant que, tenint en compte que, d’acord amb (cast. toda vez que, visto que)

Atés que ha finalitzat el termini de reclamacions ja no s’admetran més instàncies.

no passar pel coll: no suportar (una persona o cosa) (cast. no tragar)

No li he fet res, però la germana de Pep no em passa pel coll.

tindre molta parpella: ser molt sagaç (cast. tener mucha vista)

Andrea té molta parpella; jo crec que hauria de ser detectiva.

el dinar, reposat; el sopar, passejat (cast. la comida, resposada, la cena, paseada)

Topònims

Petrer

Casa del Raboser

Caseta de les Mirinyaques

els Girantets

la Costereta Blanca

Rambla del Vidre

Altres llocs

Acapulco

Castella-la Manxa

Ciudad Juárez

Egipte (cast. Egipto)

el Baix Vinalopó (comarca)

el Canadà

Moçambic (cast. Mozambique)

Monòver

Navaixes (cast. Navajas)

Picanya

Descarregat el pdf de la lliçó

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>