En la clínica dental

En la clínica dental

-El queixal de l’enteniment m’està matant, doctor. Crec que me l’haurà d’extraure.

-Ara vorem. Òbriga la boca, per favor.

-Tinc també dolor a les genives, les note inflamades.

-Molt bé, ja hem acabat; glopege un poc d’aigua.

-Tinc raó, doctor, veritat? És el queixal de l’enteniment?

-No, el té en bones condicions encara. Són els altres els que em preocupen.

-Què vol dir?

-Que els té en estat lamentable. En té dos corcats. Ho lamente, però hauré d’extraure-li’ls.

-Si no hi ha un altre remei. Com tinc la resta de la dentadura?

-No la té massa bé, no; se l’hauria de netejar més sovint. A més a més, té cinc dents cariades i un flegmó. No m’estranya que el dolor l’estiga matant.

Remarques de vocabulari

antibiòtic antibiótico
arrel raíz
boca boca
calmant calmante
càries caries
clau (o ullal) colmillo
corcat –ada picado –ada
cotó en pèl algodón en rama
dent (femení) diente
dentadura postissa dentadura postiza
dentífric (o dentifrici) dentífrico
empastament empaste
esmalt esmalte
extracció extracción
flegmó (o flemó, forma secundària) flemón
fluor flúor
geniva encía
glopejar enjuagar
incisiva (femení) incisivo
mal de queixal dolor de muelas
neteja bucal limpieza bucal
odontòleg –òloga odontólogo –a
queixal de l’enteniment muela del juicio
raspall de dents cepillo de dientes

Un poquet de gramàtica pràctica

Els pronoms febles en plural

Llig esta frase del diàleg i fixa’t en el pronom destacat en negreta: Que els té en un estat lamentable. Si mires el context en què és dita, voràs que el pronom els es referix a els altres queixals:

En esta unitat vorem les formes de plural corresponents als pronoms febles. Així, quan s’han d’utilitzar davant del verb, tenim les formes ens, us (o vos), els i les: ens portes, ens avisa, us (o vos) telefonem, us (o vos) obrin, els compra, els agrada, les absoldran, les trenquem; darrere de verb acabat en consonant, tenim -nos, -vos, -los i -les: fer-nos, ajudar-nos, tancar-los, portar-les; i, finalment, darrere de verb acabat en vocal, ‘ns, -us (o -vos), ‘ls i -les: ensenya’ns, creure-us (o creure-vos), envia’ls, posa-les.

Cal tenir en compte que, col•loquialment, en lloc de la forma ens, s’usa habitualment la forma mos. Esta forma és acceptable en usos orals i escrits poc formals, ja que es tracta d’una variant que té una certa tradició.

Castellanismes innecessaris

adelantar, alelantament* avançar; avançament
Les noves normes de la Fórmula 1 estan pensades per a facilitar els avançaments.

bombilla* bombeta, pereta
Últimament estan començant a popularitzar-se les bombetes de baix consum.

despejar* aclarir. En la reunió de demà s’han d’aclarir tots els dubtes. // rebutjar, allunyar, refusar (un baló, per exemple). Casillas va rebutjar un baló que tenia molt de perill. // aïllar (una incògnita) Has d’aïllar correctament les incògnites per a resoldre l’equació. // espavilar. Encara estàs mig dormint; llava’t la cara i t’espavilaràs.

deuda, la* deute, el
El deute que ha contret és tan gran que quan pugen els interessos segurament no podrà pagar li embargaran la casa.

hi ha que* cal, s’ha de
Cal estudiar moltíssim per a aprovar una oposició de jutge.

jusgar, jusgat* jutjar; jutjat
El mafiós va ser jutjat i condemnat per extorsió.

proiecte* projecte
Els bons emprenedors sempre tenen projectes entre mans.

ques* formatge
El formatge blanc no m’agrada molt perquè no té molt de sabor.

rot –a* trencat –ada
Hem de comprar una taula nova per al menjador perquè la que tenim està trencada per totes bandes.

sur* sud
Als països del sud d’Europa la gent sol ser més oberta.

Més lèxic

Cement i ciment

Hi ha algunes paraules que, a causa de la seua semblança, sovint es confonen a l’hora d’usar-les. Quan una de les formes és, a més a més, pareguda a una forma castellana, llavors el risc de confusió és encara més gran. Això és el que passa amb ciment i cement, que cada vegada hi ha més gent que les fa servir erròniament. La paraula ciment és el ‘material pulverulent que, mesclat amb un líquid, és capaç d’unir fragments o masses sòlides’. Alguns ciments especials són el ciment pòrtland i el ciment ràpid. El mot cement, en canvi, és una substància dura que recobrix l’arrel de les dents.

Locucions, frases fetes i refranys

a cau d’orella: a l’orella i en veu baixa (cast. al oído)
Li va dir a cau d’orella que la volia.

beure oli: perdre la possibilitat d’escapar-se d’una cosa desagradable (cast. pifiarla)
He begut oli, perquè m’han agafat copiant en l’examen, a pesar que ho tenia tot controlat, o això creia.

de grat (o de bon grat): amb gust (cast. de buen grado, con gusto)
Va acceptar la sanció de grat perquè sabia que havia actuat malament.

fer la guitza (a algú): molestar-lo, destorbar-lo (cast. dar la lata, hacer la puñeta)
L’han expulsat de classe per fer la guitza als companys.

fang de maig, espiga d’agost (cast. agua de mayo, pan para todo el año)

Topònims

Petrer

Pla del Madronyeral
Pla del Pito
Pla dels Caragols
Serra del Palomaret
Serra del Sit

Altres llocs

Açores (illes)
Agost
Bèlgida
Beirut
Conca (cast. Cuenca)
Ceuta
La Palma
Melilla
Orlando
Varsòvia

Comparte esta noticia
Share on Facebook10Tweet about this on Twitter9Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>