En els grans magatzems
-Vull informació sobre els avantatges de posseir la targeta del seu establiment, per si me la trac.
-Assente’s una miqueta, per favor, i l’atenc ara mateix. Mire, amb la nostra targeta pot gaudir d’un descompte del 5% en totes les seues adquisicions, pot disposar d’aparcament gratuït i té també l’avantatge que els cobraments s’efectuen a la fi del mes.
-I quant costa, la seua targeta?
-No res, és debades, i vàlida en tots els magatzems de la nostra cadena.
-Ah, sí? Jo creia que havia de pagar una quantitat per usar-la.
-De cap manera, és un servici per als nostres clients.
-Sí és així, no en parlem més: ara mateix, si pot ser, em trauré la seua targeta.
-Molt bé. Hem de formalitzar este imprés i d’ací a una setmana rebrà en el seu domicili la nostra targeta.
Remarques de vocabulari
al comptat al contado
gaudir (o disfrutar) disfrutar
article artículo
a terminis a plazos
bijuteria bisutería
bossa bolsa
bossa de mà bolso
caixa caja
car caro
catàleg catálogo
client –a cliente –a
complement complemento
dependent –a dependiente –a
electrodomèstic electrodoméstico
encarregat –ada encargado –a
exclusiu –iva exclusivo –a
importació importación
llar hogar
oportunitats oportunidades
pagament pago
perxa percha
rebaixes rebajas
roba ropa
secció sección
seguretat seguridad
venda venta
títol título
venedor –a vendedor
Un poquet de gramàtica pràctica
Els verbs de la 2a conjugació (II)
Fixa’t en la paraula destacada en negreta d’esta frase del diàleg: Jo creia que havia de pagar una quantitat pel seu ús. Es tracta de l’imperfet d’indicatiu del verb creure. Fixa’t ara en la conjugació completa: creia, creies, creia, créiem, créieu, creien. Tin present que, col•loquialment, se sol conjugar l’imperfet sense esta i antihiàtica, i en uns casos es fa “creïa”, mentre que en uns altres es pronuncia “crea”. Passa el mateix amb els verbs caure, riure, traure i vore (o veure), que col•loquialment donen lloc a les formes “caïa”, “quea”; “reïa”, “ria”; “traïa”, “trea”; “veïa”, “vea”. En un àmbit formal cal usar queia, reia, treia i veia.
Observa que estos verbs adopten també la i antihiàtica en la primera i segona persones del plural del present d’indicatiu. Fixa’t en la conjugació completa: crec, creus, creu, creiem, creieu, creuen.
Així mateix, el verb fer, en l’imperfet d’indicatiu, sol pronunciar-se col•loquialment “fea”, “fees”, “fea”, “féem”, “féeu” i “feen”, en lloc de feia, feies, feia, féiem, féieu, feien. I en el verb dir, en canvi, se sol fer “dia”, “dies”, “dia”, “díem”, “díeu” i “dien”, en comptes de deia, deies, deia, déiem, déieu, deien.
Castellanismes innecessaris
acostumbrar* acostumar
La nova faena no em resulta gens pesada perquè estic acostumat a treballar durament.
cerdo* porc
El porc és un dels animals més bruts que hi ha.
dosis* dosi
En compte d’una, s’ha de prendre tres dosis de la medicació.
galgo* llebrer
El llebrer és el gos més ràpid.
ida i vuelta* anada i tornada
He comprat un bitllet d’anada i tornada.
minusvalia* minusvalidesa
La minusvalidesa de Pep no li impedix treballar com el que més.
pulgar* polze, dit gros
El dit polze se sol utilitzar per a enviar missatges.
quissà* potser, tal volta, tal vegada
Potser vindrà a dinar, però no n’estic segur.
sarro* carrall, tosca dentària
Si no et llaves les dents més sovint t’eixirà molt de carrall.
xatarra* ferralla
Es dedica a vendre ferralla, i no li va gens malament.
Més lèxic
Atendre i atenir
De vegades, es creu que els verbs atendre i atenir (o atindre) són dos variants del mateix verb. Però en realitat són dos verbs completament diferents. En el diàleg ja s’apunta el significat bàsic d’atendre, que és ‘prestar atenció a algú’: “L’atenc ara mateix”. Mentre que atenir (o atindre), que sempre s’utilitza pronominalment, és ‘ajustar-se fidelment a alguna cosa’. Si no complixes el tracte t’hauràs d’atenir (o atindre) a les conseqüències: pagar una bona multa.
Locucions, frases fetes i refranys
a pleret: a poc a poc, sense pressa (cast. despacio).
Vés a pleret que així no t’equivocaràs.
de biaix: obliquament (cast. al sesgo).
S’ha comprat una falda tallada al biaix.
fer el cap viu: estar alerta (cast. estar a la que salta).
A Andrea no l’agafaràs desprevinguda perquè sempre fa el cap viu.
no poder dir ni fava: estar extremadament fatigat (cast: no poder con el alma).
Quan vaig acabar la marató no podia dir ni fava.
a on aniràs, faràs com voràs (cast. donde fueres, haz lo que vieres).
Topònims
Petrer
El Camí de la Lloma Badada
Lloma Rasa
Casa de la Costa
Caseta de Martí
Caseta de Samuel
Altres llocs
Aielo de Malferit
Aielo de Rugat
Atenes
El Camp de Morvedre (comarca)
el Zaire
Florència
Nou Mèxic
Pakistan
Terol (cast. Teruel)
Túria (riu)
*dependent, -a / venedor, -a / agent de caixa o de vendes (curiosament l’occitanisme ‘vendei-re/vendaire’ d’un band de l’Albera respon a l’espanyolisme ‘dependent’)
*ganga, *xollo / gratos plur. / bicoca / albina (profit inesperat, cas fortuït avantatjós ; dret pel qual el sobirà s’apropia dels béns d’un estranger no naturalitzat mort dins els seus estats, de alibi natus “foraster”) / bona-gran ocasió / gran oferta | saldo / moma (cosa a bon mercat) | moma (allò que hom dóna o rep per damunt del que pertoca segons llei) | reblec / rebrec (rampoina). *gangues de l’ofici: inconveni-ents-coses de l’ofici, això ja passa en aquesta feina
rebaixa / rebaix R (reducció de la valor, del muntant, del preu) | saldo (resta d’invenut d’una mercade-ria i que es ven amb rebaix per a esgotar-la). Les rebaixes poden ser tot l’any, els saldos solen ser en un període determinat
barata (a-en ~ de) / barata / a canvi de
*barat(o), *a barato R / a baix preu / (a) bon mercat / a-per poc preu / a petit preu / bé de preu | a cap preu-diner / no valer cap diner / a qualsevol preu / a un preu llençat / a vil preu / barata cancons / do-nat (anar ~) / dat i redat / a redar (anar ~) / per (un tres i) no res / per un tros de pa / per pa i per ous (a molt baix preu) ≠ car, carestiós, a gran preu, a preu alt, alt de preu, anar a tres dits del cel, car com a-el foc, car al foc, com un ou un sou, costar un ull (de la cara), costar de la ceba, costar (p)el pebre, costar el bo i la post, ser coent, picar fort, fer-se’n deu pedres (de quelcom), un preu que xiula-pica, (ser) salat | de baixa qualitat. *més barat: per menys preu, per-a-de més poc preu (a bon preu= a preu raonable, o més aviat un poc alt. A res-no-cost ant. : per no res, per un preu de res)
baratar / abaratar R / fer canvieres R (a)baratar x amb x)