En el sindicat
En el sindicat
-M’opose, ara com ara, a la proposta de vaga.
-Per què?
-Ja t’ho he dit: és un problema d’estratègia. No crec que hàgem exhaurit totes les possibilitats de diàleg.
-Escolta’m: hem tingut converses amb la patronal i amb el Govern, i no han acceptat cap de les nostres reivindicacions.
-Sí, però la mesa de negociacions encara està oberta…
-I què vols? Que estiguem parlant indefinidament? Cal passar a l’acció. Hem de ser intransigents en la defensa dels interessos dels treballadors.
-Sí, d’acord! Però a vegades les coses no són tan senzilles. I en una conjuntura crítica com la que estem vivint, la vaga és un recurs que pot ser molt perjudicial per a la situació del sector. I, al final, si tanquen les empreses, els treballadors en serem els més perjudicats.
REMARQUES DE VOCABULARI
afiliat –ada afiliado –a
alliberat –ada sindical liberado –a sindical
assalariat –ada asalariado –a
atur (o desocupació) paro
augment salarial aumento salarial
congelació salarial congelación salarial
conveni col·lectiu convenio colectivo
crisi crisis
empleat –ada empleado –ada
guany ganancia
lloc de treball puesto de trabajo
ocupació empleo
ocupar (o col·locar) emplear
pacte pacto
contracte contrato
productivitat productividad
retall salarial recorte salarial
retribució retribución
revisió salarial revisión salarial
riscos laborals riesgos laborales
seguretat social seguridad social
sou sueldo
treball trabajo
vaga huelga
Un poquet de gramàtica pràctica
L’apòstrof (I)
En esta unitat ens centrarem en l’apostrofació de la preposició DE i dels pronoms febles. En el diàleg tenim alguns exemples: M’opose; ja t’ho he dit; d’estratègies. Vegem en quins casos cal que s’apostrofen.
La preposició DE s’apostrofa davant d’una paraula que comença per vocal o h muda, com d’universitat, d’hivern.
Els pronoms fables em, et, es, en i el s’apostrofen davant de verb començat en vocal o hac: m’agrada, t’estime, s’alça, n’ha comprat, l’he vist; i darrere de verb acabat en vocal: dóna’m, lleva’t, aparte’s, compra’n, busca’l. El pronom la, com a norma general, s’apostrofa davant de verb començat en vocal o hac: l’he vista. Però, igual com passa amb l’article femení la, no s’apostrofa quan la paraula següent comença per i o u àtones: la hipnotitzaré, la humiliaven, la inviten. I els pronoms ens i els, darrere de verb acabat en vocal adopten les formes ‘ns i ‘ls: busca’ns, lleva’ls.
En les combinacions binàries de pronoms, generalment cal posar l’apòstrof com més a la dreta millor: me l’ha portat, me’ls enduré, me’n vaig, te’ls trencaré, te’n recordes, se’ls acaba, li l’has dut.
Castellanismes innecessaris
alhaja* joia
A les molt riques els agrada fer ostentació duent moltes joies.
balonmano* handbol
A Petrer i Elda hi ha bons equips d’handbol.
cerradura* pany
Es veu que han forçat el pany, però per sort no han pogut entrar-hi.
conseguir* aconseguir
Si un vol i s’esforça ho pot aconseguir tot.
escalofrio* caldred, esgarrifança
En hivern no pare de sentir calfreds.
fàbula* faula
Les faules pretenen entretenir i moralitzar.
hassanya* proesa, gesta
Fer la volta al món per mar sense escales és una gran proesa.
hojaldre* pasta fullada, pasta de full
He preparat als xiquets pasta fullada de sobrasada i un tros de tonya.
revanxa* revenja, venjança
Nelson Mandela és un exemple per a la resta del món perquè va preferir abans la reconciliació entre blancs i negres que la revenja.
umbral* llindar
A Guinea Equatorial, més de la mitat de la població viu per davall del llindar de la pobresa.
Més lèxic
Taula i mesa
La taula, ja se sap, és un ‘moble amb una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes, que servix per a menjar, escriure, etc.’ I, així doncs, es pot parlar de taula escriptori, taula redona, taula braser o tauleta de nit. Però el que no està tan clar són determinats usos de taula, que seguixen literalment els usos del castellà mesa. Així, per a referir-se al ‘conjunt de les persones que dirigixen una assemblea o corporació’, la forma correcta en valencià és mesa, i no taula. És en este sentit que el personatge del diàleg parla de la mesa de negociació. I igualment es podria parlar de la mesa electoral o de la mesa de contractació.
Locucions, frases fetes i refranys
de fit a fit: mirar fixament (cast. fijamente, con fijeza).
Així que va entrar, la iaia va mirar de fit a fit Laura, i esta, pobreta, es va avergonyir.
de sotamà: d’amagat (cast. a escondidas).
Com que estava castigat, va eixir de sotamà de casa per anar a la festa.
estar de filis: estar de bon humor (cast. estar de buen humor, estar de buen talante).
Joan és una persona que desprén energia positiva, perquè sempre està de bon humor.
parlar foradat: dir coses sense trellat (cast. hablar a tontas y a locas).
Quan vas bufat és habitual parlar foradat.
La meua terra és la que em dóna pa (uno es de donde pace, no de donde nace).
Topònims
Petrer
Cantal del Moro
Casa de Càncio
els Xaparrals
Rambla de l’Almadrava
Serra del Cavall
Pouet del Sit
Altres llocs
Croàcia
el Campello
els Estats Units
Equador
les Cases del Senyor
Lleida
Ontinyent
Orpesa (cast. Oropesa del Mar)
Torrevella
Xile
Rss
Comentarios recientes