En el mercat
En el mercat
En el mercat
-Qui va ara?
-Vaig jo, Conxa. Tens tomaques d’ensalada?
-No me’n queda cap. Fa un moment he venut les últimes.
-A com van les bresquilles?
-Hui estan bé de preu, a 2,5 euros el quilo.
-Molt bé! Vinga! Posa-me’n tres quilos, però que estiguen ben madures.
-Alguna cosa més?
-Sí. Tens oli d’eixe tan bo de la cooperativa del teu poble?
-Ara mateix no me’n queda gens, però demà en tindré. Vols que te’n guarde?
-No, gràcies. És igual: ja vindré jo.
-Com vullgues, Àngel. Fins demà!
Llig esta frase del diàleg: Tens oli d’eixe tan bo de la cooperativa del teu poble? La paraula que hi ha en negreta és l’adjectiu bo. És convenient que sàpies que este adjectiu adopta la forma bon quan va davant del substantiu.
Comprova-ho en estes frases:
-És un bon oli.
-Han fet un bon negoci.
-Té un bon treball.
Remarques de vocabulari
albergina (o albergínia, albargina, variant secundària) berenjena
alvocat aguacate
bresquilla (o melocotó, variant secundària) melocotón
carxofa alcachofa
ceba cebolla
cirera cereza
dacsa (o panís) maíz
ensalada (o amanida) ensalada
espècies especias
ganga (o ocasió) chollo
meló de tot l’any (o meló) melón
meló d’Alger (o meló d’aigua, síndria) sandía
pebre pimienta
pera pera
plàtan plátano
poma (o mançana, variant secundària) manzana
taronja naranja
Si tens ganes de menjar, en la fitxa de l’AVL pots vore i descarregar-te el vocabulari bàsic de restaurants
http://petrer.es//imagenes/elemento/archivo/Restaurant_ca.pdf
Un poquet de gramàtica pràctica
Els quantitatius gens i cap
Observa les paraules cap i gens en estes frases del diàleg: “Tens tomaques d’ensalada?” “No me’n queda cap”. “Tens oli d’oliva?” “No me’n queda gens.”
Per a diferenciar estes dos formes, n’hi ha prou que sàpies que cap sempre s’utilitza per a negar l’existència d’elements reductibles a unitats comptables, mentre que gens sempre fa referència a elements no comptables. Llig ara estes altres frases, fixant-hi bé en els usos de gens i cap:
–No queda gens de sucre.
–No queda cap pera.
–No té gens de vitalitat.
–No accepta cap suggeriment.
Les paraules sucre i vitalitat no es poden prendre com a unitats comptables, i per això la seua inexistència s’expressa amb gens. En canvi, les paraules pera i suggeriment sí que són reductibles a unitats comptables, i per tant es neguen amb cap.
Castellanismes innecessaris
albornós* barnús
Com que Anna és tan ‘fashion’, s’ha comprat un barnús molt modern.
amortiguar* esmorteir, esmortir, amortir
El meu cosí va patir un accident terrible, però només es trencà un braç perquè el coixí de seguretat esmorteí el colp.
estallar* esclatar, esclafir, petar
Els terroristes posaren una bomba, però el sistema va fallar i afortunadament no va esclatar.
heredar* heretar (i hereder* hereu)
Borja Thyssen ha heretat una fortuna immensa de son pare, però la va reduint ràpidament perquè gasta compulsivament.
mantel* tovalles (femení plural), estovalles (femení plural)
Si vas a un bar i veus les tovalles amb taques, mal assumpte.
mensatge* missatge
No m’agrada enviar missatges pel mòbil; preferisc parlar.
pasteleria* pastisseria
Quan vaig a la pastisseria patisc molt perquè m’ho menjaria tot.
pito* xiulet
El so del xiulet és desagradable però efectiu.
sabròs –osa* saborós –osa, gustós –osa
La paella que fa el pare és el plat més saborós que he tastat mai.
Més lèxic
Atendre i atindre’s
Els verbs atendre i atindre’s són molt semblants però no volen dir el mateix. Atendre és intransitiu en el sentit de ‘prestar atenció’, i transitiu quan fa referència a ‘tindre en compte’, ‘servir un client’, ‘complir un compromís’, ‘tindre atencions’, ‘ocupar-se (d’una persona o d’una cosa)’. Atén a l’explicació del professor o no aprovaràs. Atén el client de la taula huit. Des de fa molts anys Pau atén el negoci familiar personalment.
En canvi, atindre’s és ‘ajustar-se’. Si no fas el que et dic t’hauràs d’atindre a les conseqüències.
Locucions, frases fetes i refranys
amb retop: dir una cosa amb certa violència o de manera aspra (cast. con retintín).
El cap de l’empresa és una persona desagradable perquè quan acomiada algun treballador ho sol fer amb retop.
amb tot el lleu: descaradament, amb desvergonyiment, amb tota la intenció (cast. con todo el corazón, con todo el cuajo).
M’ho va dir amb tot el lleu.
estar com figues en cofí: estar un grup de gent en un espai molt reduït (cast. estar como sardinas en lata).
El concert de Beyoncé va estar molt bé però suàrem molt perquè estàvem com figues en cofí.
haver-n’hi per a pa i per a sal: abundar (cast. haber para dar y tomar).
No et preocupes pel menjar que ací n’hi ha per a pa i per a sal.
qui dia passa any empeny (cast. mañana será otro día)
Topònims
Petrer
Barranc de la Pereta
Casa del Fontanar
Ermita de Sant Bonifaci
La Costereta Blanca
Portell del Flare
Altres llocs
Alboraia
Estònia
Carcaixent
Gijón
l’Alt Palància (comarca)
Letònia
Lituània
Mèrida
Mònaco
Tajo, riu
Rss
No aparece nada en este artículo… ¿?
M’agrada l’article. Sóc estudiant de valencià de nivell molt bàsic. M’ajuda la senzillesa, la gramàtica i més lèxic – tots. Vendria bé alguna cosa per a escoltar. Els vídeos del lloc quasi tots són en castellà. Pot ser que hi ha però no ho he trobat?